ÉS GAIREBÉ IMPOSSIBLE FRENAR EL 25% DE CASTELLÀ A L’ESCOLA AMB CANVIS LEGALS

Es pot frenar el 25% de castellà a l’escola amb canvis legals?.
Juristes consultats per NacióDigital posen en dubte l’èxit de modificar la llei de política lingüística o la llei d’educació de Catalunya per esquivar la sentència, però destaquen la validesa de renovar el consens sobre la immersió per actuar.
(SARA GONZÁLEZ )
Amb l’ultimàtum fixat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aplicar el 25% de castellà a totes les aules de Catalunya, poden ser efectives modificacions legals al Parlament o decrets del Govern per blindar la immersió? La resposta majoritària dels juristes consultats és clara: probablement, no. Ni la modificació de la llei de política lingüística en aquests moments, ni de la llei d’educació de Catalunya (LEC) ni un decret del Govern, sostenen, desactivarà la sentència. Només hi ha dos camins: acatar-la i, en tot cas, buscar en l’aplicabilitat la fórmula menys lesiva per a l’actual model d’escola catalana o, directament, el desacatament, escenari que no és el que preveu el Govern perquè situaria a l’ull de l’huracà els docents i suposaria continuar als peus dels cavalls dels tribunals.

La nova interlocutòria del TSJC va caure a plom sense que, des de la política, s’hagués articulat cap paraigua legislatiu per fer-hi front i amb l’acord per modificar la llei de política lingüística signat inicialment per ERC, Junts, PSC i comuns embarrancat. Per tant, no se sap què hauria passat si s’hagués aprovat abans de la nova missiva dels tribunals. Ara, amb Junts despenjat de l’entesa a la cambra i el consens dinamitat, els partits han entrat en ebullició per accelerar una resposta a la sentència, sigui via Parlament o via Govern. L’esperit de la reforma que abanderen ERC, PSC i els comuns és intentar que les reclamacions dels tribunals no vagin a més i dotar de protecció els projectes lingüístics dels centres i els seus docents.

El marge de maniobra, però, assenyalen els experts, és escàs tenint en compte que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va fixar que el castellà no pot ser exclòs de la condició de llengua vehicular a les escoles. A partir d’aquí, va ser el Tribunal Suprem qui, posteriorment, i a partir de denúncies presentades per particulars, va posar sobre la taula el 25% i la condició que s’ha de donar en matèries troncals.

El constitucionalista Xavier Arbós apunta que, a hores d’ara, el model d’escola catalana està “en tensió” entre el compliment de la llei vigent, és a dir, l’aplicació de la immersió que recull la LEC, i les sentències judicials, que s’han de complir. “Per trobar una fórmula per sobreposar-se a això, la clau seria integrar el model d’immersió de l’escola catalana a la Constitució a través d’una disposició addicional”, sosté. Una altra cosa és que la solució no encaixi amb les majories polítiques que hi ha a l’Estat. I és que la via de la disposició addicional, com la que regula els drets forals o els drets fiscals de Canàries, requeriria el suport de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat. El principal problema és que una desena part dels membres d’alguna de les càmeres, és a dir, només 35 diputats en el cas del Congrés, podrien demanar un referèndum que seria obligatori i que podria fer saltar pels aires el blindatge de la immersió, perquè hi votaria tot l’Estat. “La sensació és que no hi ha res a fer”, admet Arbós.

Xavier Arbós: “Per trobar una fórmula per sobreposar-se a això, la clau seria integrar el model d’immersió de l’escola catalana a la Constitució a través d’una disposició addicional”

El constitucionalista considera que ni reformar la LEC ni la llei de política lingüística pot frenar la sentència, de la qual qüestiona que fixi un percentatge de castellà sense base jurídica. En tot cas, en termes de gestió política, sí que dona valor al fet de “renovar el consens” al voltant del model amb un canvi legal al Parlament. “El consens no protegeix la normativa catalana de les interlocutòries judicials, perquè s’hauran d’acabar complint, però permet una intel·ligència col·lectiva plural i una pluralitat política suficient per trobar les mesures que poden permetre sortir de la situació”, considera.

Joan Ridao, exlletrat major del Parlament i ara director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, sí que defensa en termes jurídics la utilitat de la reforma de la llei de política lingüística. “Aquesta nova normativa hauria d’impedir que els tribunals continuessin adoptant decisions que acabessin determinant el sentit de les polítiques públiques, educativa i lingüística, que correspon adoptar a la Generalitat de Catalunya”, sosté. “L’activisme judicial”, que atribueix als tribunals que imposen el 25% de castellà, considera que ha de posar de manifest que Catalunya ha de legislar sobre la utilització que es fa de les llengües en el seu sistema educatiu. “Si no s’aprova aquesta nova normativa, els tribunals continuaran adoptant decisions que condicionaran, i fins i tot determinaran, el règim lingüístic en el sistema educatiu. Dit en altres paraules, l’opció de no aprovar una nova regulació suposa validar la situació actual en què els tribunals tenen configurada una doctrina i un posicionament que condiciona la política educativa i lingüística de la Generalitat”, va recollir Ridao en un comunicat arran de l’acord polític del Parlament.

Joan Ridao, sobre la reforma de la llei de política lingüística: “Hauria d’impedir que els tribunals continuessin adoptant decisions que acabessin determinant el sentit de les polítiques públiques, educativa i lingüística, que correspon adoptar a la Generalitat”

Argumenta que, des del Parlament, es pot legislar fent ús de les seves competències en matèria educativa i lingüística “sense ajustar-se estrictament a allò que resol el TSJC, sempre que la nova regulació respecti les normes que integren el bloc de la constitucionalitat i la normativa bàsica”. És a dir, que el TJSC no pot “predeterminar” el sentit i el contingut de l’acció legislativa si aquesta no entra en xoc amb la Constitució. A més, en aquest mateix text apunta que val tenir present que en aquests moments la llei estatal vigent és la Lomloe -i no la llei Wert, ja derogada i en la qual es basa la sentència del 25%- i que aquesta té “un redactat més obert” centrat en el domini de les llengües un cop s’acaba l’educació bàsica.

En canvi, altres dos juristes consultats que demanen mantenir anonimat no consideren que la reforma de la llei de política lingüística plantejada protegeixi la immersió. “Tal com està redactat, de castellà tant se’n podria fer un 10% com un 80%. Queda molt obert en funció de qui l’apliqui”, sosté un d’ells, constitucionalista. La proposta que defensen ERC, PSC i comuns, sense fixar percentatges, reconeix el català com a “centre de gravetat” a l’escola i estableix que siguin els centres els que defineixin l’ús que es fa del castellà per garantir el domini escrit i oral de les dues llengües al final de l’educació obligatòria. En opinió seva, canviar la llei de política lingüística o la LEC és “reconèixer-li al jutge que té capacitat per modificar les lleis quan qui fa les lleis és el Parlament”.

“La reforma del Parlament no evita que els jutges puguin seguir reclamant el 25%. Puc entendre l’estratègia, però no hi ha via que permeti blindar la immersió amb uns jutges desbocats”, defensa un expert en dret administratiu

“La reforma del Parlament no evita que els jutges puguin seguir reclamant el 25%. Puc entendre l’estratègia, però no hi ha via que permeti blindar la immersió amb uns jutges desbocats. Molt poques vegades en dret administratiu es donen instruccions generals i no de forma particular”, sosté l’altre jurista, expert en dret administratiu, que titlla la situació de “kafkiana” perquè el TSJC està “fent aplicar una llei -Wert- que no està en vigor”.

Tant Arbós com els altres dos juristes experts en drets lingüístics que demanen anonimat plantegen posar el focus també en què s’entén com a immersió. “Si en l’esfera política ens estan dient que no es fa un 75% de català a les escoles, que és menys, vol dir això que s’ha viscut en una certa bombolla i ara hi ha una reacció per defensar una immersió que hipotèticament s’havia d’aplicar, però que no ha estat així?”, afirmen. “Puc entendre l’estratègia del Govern, però aleshores que s’expliqui a la ciutadania que el 75% en català no es compleix”, argumenten. A partir d’aquí, el marge que hi ha és el de buscar la manera “menys lesiva” per atendre la instrucció dels tribunals: “S’ha d’intentar veure com s’entoma, com es gestiona i que, i com es compta l’ús que es fa del castellà a l’escola perquè, aplicant aquest 25%, no acabi sent un 35% o un 40%”.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (15-5-2022)

146 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: