ÉS L’UNIONISME DEL PSC QUI UTILITZA EL CATALÀ COM A ARMA DESTRUCTIVA

“Immersió i PSC ”
( JOSÉ RODRÍGUEZ )
Ciu­ta­dans sem­bla que es desfà com un terròs de sucre dins d’una tassa de cafè calent, i el PSC hi veu una opor­tu­ni­tat per arre­ple­gar vots. El PSC ha aban­do­nat la com­pe­tició amb els comuns pels votants a la zona de gri­sos; el que vol ara és devo­rar Ciu­ta­dans. Per aquest motiu ha reo­bert el debat de la immersió lingüística amb l’excusa de voler fle­xi­bi­lit­zar-la.

En la pro­posta dels soci­a­lis­tes hi ha més tram­pes que en una pel·lícula de sèrie B d’arts mar­ci­als. La pri­mera és el con­cepte de fle­xi­bi­lit­zació. Si alguna cosa diuen els estu­dis de camp és que la nor­ma­lit­zació s’aplica de forma molt laxa i els cen­tres l’apli­quen amb molt de marge segons la seva rea­li­tat lingüística. Tot i l’heroïcitat de molts mes­tres, en espe­cial als bar­ris on la taxa de nens cata­la­no­par­lants és molt baixa, la rea­li­tat de la immersió lingüística és que s’aplica de forma més fle­xi­ble fins i tot del que marca la llei. Els mar­ges de fle­xi­bi­li­tat de què par­len els soci­a­lis­tes ja estan pre­vis­tos en la llei d’immersió, i fins i tot la seva apli­cació és per sobre de la fle­xi­bi­li­tat de la qual ells par­len. L’altra trampa és asso­ciar la defensa del català com una eina de l’inde­pen­den­tisme. És cert que fer del català la llen­gua d’ús habi­tual i incor­po­rar valors de la iden­ti­tat cata­lana als valors de la mateixa iden­ti­tat fan que una per­sona pugui incor­po­rar-se més fàcil­ment al grup de per­so­nes que donen el suport a la inde­pendència. El que no és cert és que garan­tir unes habi­li­tats lingüísti­ques amb el català més o menys dig­nes sigui com tenir una fàbrica d’inde­pen­den­tis­tes. La fàbrica d’inde­pen­den­tis­tes més eficaç és el fracàs fla­grant de la via fede­ra­lista que repre­sen­tava el PSC.

El cas­tellà no és en el grup de llengües mino­rit­za­des, pit­jor cone­gu­des i que neces­si­ten més pro­tecció, sinó que hi són les llengües pròpies del país: el català i l’aranès. Quan el PSC obre el debat sobre la fle­xi­bi­lit­zació, com­pra un marc men­tal on els drets dels cas­te­lla­no­par­lants no estan pro­te­gits i que els cata­la­no­par­lants es tro­ben pri­vi­le­gi­ats, quan la rea­li­tat és tot el con­trari. Cul­ti­var aquest marc a llarg ter­mini només porta a una direcció: la mort del català i l’aranès com a llengües d’ús habi­tual.

L’uni­o­nisme d’espec­tre ampli, on incloc des dels soci­a­lis­tes fins a Vox, ha entès que el procés d’inde­pendència de Cata­lu­nya no s’atura amb la repressió, ni amb la com­pra­venda amb engru­nes. Saben que només es pot atu­rar si s’anor­rea i s’eli­mina la iden­ti­tat naci­o­nal cata­lana. Saben que si les noves gene­ra­ci­ons no incor­po­ren el català i aquest va que­dant mar­gi­na­lit­zat, és molt difícil que la iden­ti­tat naci­o­nal cata­lana tin­gui arre­la­ment entre els joves i ado­les­cents. Saben que si el català es trans­forma en una llen­gua sub­sidiària i sense valor, a llarg ter­mini hau­ran gua­nyat la bata­lla con­tra l’inde­pen­den­tisme, i per això s’han posat en marxa. És fals, com diuen els soci­a­lis­tes, que els inde­pen­den­tis­tes hàgim uti­lit­zat la immersió i la pro­moció del català com a eina política. És l’uni­o­nisme qui uti­litza la des­trucció del català com a eina política.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (29-11-2019)

123 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: