ES POT FRENAR LA SENTÈNCIA CONTRA LA IMMERSIÓ ? AVUI, CIMERA ENTRE EL GOVERN I ENTITATS SOCIALS

“Es pot frenar la sentència contra la immersió?”.
El Govern celebra aquest dijous una cimera amb entitats socials per mirar de travar una estratègia unitària davant l’embat judicial per imposar el castellà a l’escola
( BERNAT SURROCA )
La pressió contra el català a l’escola creix i el Govern continua sense concretar una resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va ratificar fa uns dies el Tribunal Suprem i que es troba en fase d’execució. Els efectes d’aquesta resolució, que imposa el 25% de castellà als centres educatius, es veuen a l’escola de Canet de Mar, on una classe de P5 s’ha vist obligada a incrementar les hores lectives en llengua castellana per ordre del jutge. L’ofensiva judicial, incentivada per unes poques desenes de famílies, ja afecta diversos centres arreu de Catalunya. Aquest dijous, es farà una cimera entre Govern i entitats en defensa de la llengua per mirar de teixir una estratègia coordinada de resposta a aquesta situació, que posa en escac el model d’escola catalana.

El Departament d’Educació, del qual encara no ha estat possible obtenir detalls sobre el pla de resposta a la resolució del Suprem, es manté hermètic mentre les crítiques augmenten. La setmana passada, organitzacions com USTEC o la Intersidincal demanaven al conseller Cambray que s’apartés si no podia defensar la immersió. Passen els dies i hi ha diverses preguntes que esperen resposta. A partir d’ara, si una família vol més castellà, ho tindrà més fàcil per obtenir una resolució judicial favorable, com en el cas de Canet? Hi ha marge per no aplicar la sentència del 25%? El govern espanyol pot no ordenar l’execució d’aquesta resolució? A través de fonts jurídiques consultades per NacióDigital, mirem d’oferir respostes a una qüestió complexa que ha entrat de ple en l’agenda política catalana i ha reactivat les crides del sobiranisme civil per defensar la llengua.

En clau institucional, el cas de Canet ha centrat la sessió de control al Govern al Parlament. La jornada parlamentària no ha servit per aclarir quin serà el pla de l’executiu -malgrat les diverses preguntes al president, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray-, però sí que ha evidenciat com els discursos partidistes amenacen el model d’immersió de l’escola catalana. El PP, Ciutadans i Vox han mostrat agressivitat per denunciar l’actitud del Govern després de la decisió judicial. Ignacio Garriga (Vox) ha defensat “suspendre l’autonomia tant temps com faci falta” i Carlos Carrizosa (Ciutadans) ha arribat a comparar la denúncia de la família de Canet de Mar amb Ermua, en referència a l’assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d’ETA. El debat sobre la immersió s’ha contaminat dels discursos polítics més viscerals.

Però la intervenció que ha provocat una resposta més enèrgica d’Aragonès ha estat la formulada per Alejandro Fernández (PP), que ha acusat la Generalitat de practicar l'”estigmatització” de les famílies que defensen l’ensenyament bilingüe a Catalunya. “Deixin en pau l’escola catalana”, ha respost irat el president. “Prou d’utilitzar la llengua catalana per arreplegar quatre vots a l’Estat. Ja n’hi ha prou!”, ha etzibat Aragonès al dirigent popular. A l’hemicicle, el PSC no s’ha alineat amb el Govern -tampoc participarà en la manifestació que Som Escola ha convocat dissabte- i ha censurat la pugna partidista, amb equidistància. “Deixin en pau l’escola catalana, uns i altres”, ha afirmat Salvador Illa. Més tard, durant el ple, la diputada socialista Esther Niubó ha culpat el procés d’haver “esquerdat” el consens sobre el català i reclama complir amb la sentència del 25% de castellà a els aules. Ho ha fet en el marc del debat de les mocions. El PSC ha acabat donant al text del PP -també avalat per Cs i Vox- que instava a aplicar el 25% de castellà a l’escola, però la majoria del Parlament l’ha rebutjat.

Què passa si una família demana fer més castellà?

Ara com ara, les famílies que vulguin fer més classes en castellà ho tenen més fàcil, veient el criteri exhibit el TSJC en el cas de Canet i en relació al sistema educatiu en general. L’escola de Canet, on des de fa setmanes es fa el 25% de l’ensenyament en una classe de P5 en castellà, no és l’única. A dia d’avui hi ha una vuitantena de denúncies presentades i una vintena d’escoles que ja fan més castellà per ordres dels jutges. Segons Rac1, 32 famílies han demanat fer més castellà a l’escola seguint l’exemple de Canet de Mar i hi hauria 13 peticions que ja estarien a punt de ser resoltes pels jutjats. El Departament d’Educació assegura que no ha rebut cap petició en aquest sentit i recorda que els pares que ho vulguin han d’acreditar davant la justícia que han demanat a la conselleria fer més classes en castellà. Si no es segueix el procediment correcte, Educació creu que les peticions fetes als tribunals no haurien de tenir recorregut.

En tot cas, fent els passos que toquen, tot apunta els jutges seguiran la línia mostrada fins ara pel TSJC. El 25% no és cap criteri pedagògic, ni respon a una realitat sociolingüística concreta, és únicament el que els jutges consideren “raonable”. Fonts jurídiques apunten que aquest percentatge no era un “imperatiu” de la llei Wert ni tampoc consta en la sentència del TC sobre l’Estatut, sinó que “se’l va inventar” el TSJC després d’haver insistit en la necessitat de regular el rol vehicular del català i el castellà a l’escola catalana. La Generalitat sí que pot argumentar que, amb aquesta sentència, el TSJC intenta convertir-se en un parlament per modificar el model d’escola catalana, que es fonamenta en unes lleis -la llei català d’educació i la llei Celaá- que no han estat impugnades al TC.

Què passa si el Ministeri d’Educació no demana executar la sentència?

La jurisdicció contenciosa-administrativa, que és la que ha dictat sentència sobre el català a l’escola, dona dos mesos a la Generalitat per executar de manera voluntària la resolució del 25%. Si no ho fa, les parts afectades poden demanar-ne “l’execució forçosa”. En aquest cas, recauria en el govern espanyol i, concretament el Ministeri d’Educació, que és qui va presentar recurs durant l’etapa de Mariano Rajoy. La Moncloa ha dit amb més o menys vehemència que les sentències s’han d’executar, però no ha fet gestos en aquest sentit. Fonts jurídiques consultades assenyalen la importància de la negociació amb el govern de l’Estat per veure en quins termes s’executa la sentència i evitar que se’n demani una “execució forçosa” a canvi, per exemple, d’alguns canvis en la llei. “No se sap encara en quins termes s’executarà”, assenyalen les fonts consultades per aquest diari.

Algú més pot demanar executar la sentència?

Aquest és un terreny d’hipòtesis, però aquest seria l’escenari més complex. La jurisdicció contenciosa-administrativa també autoritza a demanar l’execució forçosa de la sentència a aquells particulars que es considerin “interessats” en la qüestió, per exemple una família o una associació. “Caldria veure si algun particular invoca aquest interès directe i legítim i el TSJC li accepta”, recorden fonts consultades. Aquest altre escenari estaria al marge de la possible negociació entre governs i faria, en cas d’acceptar-se la petició dels particulars, que el tribunal tirés pel dret i ordenés executar la sentència. “Si algun particular o associació insta el TSJC a l’execució, serà difícil eludir la sentència”, assenyalen les veus consultades. El Departament d’Educació, en aquest cas, hauria d’argumentar d’alguna manera que la sentència s’està complint.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-XII-2021)

47 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: