ESCAC DE PEDRO SÁNCHEZ A ERC: PUNTADA DE PEU A L’ANOMENADA TAULA DE DIÀLEG

“La farsa ja no dona més de si”
( JOSÉ ANTICH )

Escac de Pedro Sánchez a Esquerra Republicana: puntada de peu a l’anomenada taula de diàleg entre el govern espanyol i el català, que se’n va a la primavera. Moncloa menysprea el president de la Generalitat en un últim intent, a la desesperada, per arrossegar a la formació d’Oriol Junqueras en la votació de convalidació del decret de la reforma laboral que se substancia dimecres al Congrés dels Diputats. Pedro Sánchez ha tret el canó i l’ha apuntat cap a la plaça de Sant Jaume, on encara s’esperava la setmana passada que la reunió entre els dos governs pogués tenir lloc a començaments d’aquest mes i abans de les eleccions a Castella i Lleó. El govern espanyol, conscient que el seu soci parlamentari ha apostat bona part de les seves fitxes a la taula de diàleg en la seva rivalitat amb Junts per Catalunya, està disposat, aparentment, a posar-lo en un conflicte si els seus diputats no s’alineen amb el PSOE i Unides Podemos.

Tot això el mateix dia que se n’ha anat directament pel forat de l’aigüera un altre dels mantres de la Moncloa i de l’unionisme en general: cal oblidar-se de la independència i tornar a les infraestructures. L’obra pública dels pressupostos com a alternativa a les demandes d’un estat propi. Doncs bé, una entitat tan poc sospitosa de proximitat als partits independentistes, Foment del Treball, la patronal que Sánchez sol utilitzar en els seus desplaçaments a Catalunya per llançar els seus falsos missatges conciliadors, ha presentat aquest dilluns un informe demolidor que porta el següent títol: El dèficit inversor de l’Estat en infraestructures a Catalunya arriba fins als 35.000 milions d’euros en dotze anys. Per fer-nos una idea: el pressupost de la Generalitat aprovat recentment al Parlament per a l’any 2022 i que preveu un increment excepcional de despesa social s’eleva a 38.139 milions d’euros i s’ha incrementat en 5.618 milions d’euros respecte als últims comptes aprovats el 2020 a la Cambra catalana.

És esgarrifós pensar que el que l’Estat espanyol ha acabat quedant-se en els últims 12 anys només pel dèficit d’infraestructures -no estem parlant del dèficit fiscal, que és molt més elevat- s’apropa al pressupost de la Generalitat de 2022 i supera el de 2020. Algú s’imagina el que es podria fer si, per exemple, aquest any com a compensació al que no s’ha liquidat en infraestructures, s’abonés de cop? Seria com tenir dos pressupostos en un any. En els dos últims anys analitzats, 2019 i 2020, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa -va accedir al càrrec el juny del 2018-, aquest dèficit s’ha incrementat en uns 7.000 milions d’euros. Una altra xifra: dels 2.068 milions d’euros que es poden regionalitzar per a inversions en Catalunya el 2021 en els pressupostos generals de l’Estat, segons xifres de la intervenció de l’Estat s’havia executat en el primer semestre de l’any passat el 13,3%.

No hi ha una política per a Catalunya per part del PSOE. L’únic que hi ha és un rebuig del referèndum pactat i una oposició total a la independència de Catalunya, amb la repressió policial i judicial que sigui necessària per complir l’objectiu d’impedir-la. Aquest és el menú de Moncloa per a la política catalana dels propers anys i continuarà invariable mentre no es visualitzi una situació política diferent a Catalunya, on la desunió dels partits independentistes beneficia, sobretot, els adversaris polítics. Quan falten menys de dues setmanes perquè es compleixi un any de les eleccions del passat 14 de febrer, les cartes en aquests dotze mesos ja s’han posat a sobre de la taula. Potser, el teatret ja ha saltat pels aires i cal recompondre l’estratègia amb uns vímets diferents.
Informa:ARA.CAT (1-2-2022)

75 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: