ESCÒCIA I CATALUNYA, COSINS GERMANS

“Esc√≤cia i Catalunya, cosins germans”.
Les eleccions d’aquest dijous poden tornar a posar sobre la taula un refer√®ndum dels escocesos i a subratllar les difer√®ncies entre el Regne Unit i el Regne d’Espanya
( ALFRED BOSCH )
Aquest 6 de maig, les eleccions auton√≤miques a Esc√≤cia seran una prova de foc per a ells, per√≤ ho tornaran a ser tamb√© per a Catalunya. Els paral¬∑lelismes entre els dos pa√Įsos s√≥n molt destacats i aquesta vegada no ser√† l‚Äôexcepci√≥. Altre cop, la gran difer√®ncia entre tots dos pobles ser√† l‚Äôabisme entre els dos regnes als quals pertanyen: el Regne Unit i el Regne d‚ÄôEspanya. Un vot independentista a les eleccions posar√† damunt la taula un nou refer√®ndum a Esc√≤cia, com va succeir all√† (2011) i aqu√≠ (2015). El que segur que ser√† incomparable ser√† la reacci√≥ de Londres. Sigui quina sigui, quedar√† a anys llum de Madrid..

Les similituds entre Escòcia i Catalunya sempre han estat i continuen sent considerables, tot i les protestes enfadoses del nacionalisme espanyol, capficat a desfer un agermanament que li juga en contra. Però es tracta de dos pobles europeus de mida semblant, amb una població similar, una economia comparable, fins i tot amb uns estereotips sobre el diner i el treball gairebé bessons. Dues nacions marineres, amb un passat gòtic esplendorós i una revolució industrial potent, sempre sota l’ombra d’un veí imperial totpoderós.

Als dos territoris, la sortida de l‚ÄôEdat Mitjana va portar primer una uni√≥ din√†stica sota el mateix monarca, i poc despr√©s la centralitzaci√≥ absolutista ‚Äďel Regne Unit de la Gran Bretanya es va fundar l‚Äôany 1707, i fou aleshores quan Edimburg va perdre la seva sobirania. Fins i tot hi va haver una batalla √®pica a Culloden, al cap de poc, que no t√© res a envejar a l‚Äô√®pica del 1714 catal√†. Des de llavors, els escocesos van acollir-se a un regionalisme tradicional i pac√≠fic durant el segle XIX i el XX, mentre uns altres al√ßaven la bandera de la revolta armada (en aquelles latituds van ser els irlandesos, aqu√≠ els bascos).

Tot plegat va portar Esc√≤cia a un refer√®ndum d‚Äôautonomia ‚Äďels que us agraden les comparacions, agafeu-vos fort‚Äď ‚Ä¶l‚Äôany 1979! Aquest vot no va assolir el percentatge estipulat, aix√≠ que es va haver de tornar a provar el 1997 i, aleshores s√≠, es va crear un parlament propi a Holyrood (despr√©s de quasi 300 anys sense les institucions hist√≤riques) i es va promulgar una llei b√†sica o estatut d‚Äôautonomia. Tot aix√≤ passava sota l‚Äôimpuls dels federalistes del partit laborista, perqu√® el partit independentista aleshores era molt minoritari; es tractava de l‚ÄôScottish National Party o SNP, que havia estat fundat‚Ķ el 1934.
Per què és possible l’autodeterminació a Escòcia?

Els paral¬∑lelismes clamen al cel. El marc legal √©s gaireb√© id√®ntic. No √©s cert que els brit√†nics no tinguin marc constitucional, i no √©s cert que Esc√≤cia tingui la capacitat legal de convocar un refer√®ndum. L‚ÄôAct of Union, la principal pe√ßa constitucional, la que funda el Regne Unit l‚Äôany 1707, diu molt clar que l‚Äôestat √©s indivisible: ‚ÄúThe two Kingdoms of Scotland and England, shall ‚Ķforever after, be united into one Kingdom‚Äú. Per sempre m√©s, diu textualment. √Čs m√©s, Londres considera il¬∑legal que el Parlament escoc√®s convoqui un refer√®ndum d‚Äôindepend√®ncia, i si aix√≠ es fes, segurament el Tribunal Suprem ho tombaria. Per qu√®, doncs, el que no √©s possible a Catalunya s√≠ que ho √©s a Esc√≤cia?
Aprofita la promoci√≥ Comprant un producte per la llar, emporta’t una escombra el√®ctrica gratis Patrocinat per Karcher

La resposta breu i contundent √©s √≤bvia: perqu√® si b√© els dos pa√Įsos ‚ÄďCatalunta i Esc√≤cia‚Äď s√≥n calcats, el Regne d‚ÄôEspanya no t√© gaire a veure amb el Regne Unit. La gran difer√®ncia, si m√©s no en els temps presents, √©s que la pol√≠tica brit√†nica obeeix a principis democr√†tics. Aix√≤ implica que aquelles accions pol√≠tiques que demana la gent de forma massiva es resolen en l‚Äô√†mbit de la pol√≠tica, no pas a cop de porra o de sent√®ncia judicial. Les passes que han fet els independentistes a Esc√≤cia es poden explicar f√†cilment en el terreny de les urnes. Quan el SNP guanya per primer cop les eleccions escoceses, es planteja la necessitat d‚Äôun refer√®ndum; i quan obt√© la primera majoria absoluta el 2011, s‚Äôinicien les converses amb Londres per tal de convocar-lo.

El premier britànic, David Cameron, no té cap problema en que se celebri el referèndum el 19 de setembre del 2014 (un any en què Catalunya també fa un intent, però sense la bona disposició del poder espanyol). Cameron assegura que no pot negar el dret a decidir dels escocesos, i a continuació s’arremanga per guanyar el vot ciutadà, cosa que aconsegueix amb un 55% de contraris a la independència. Un segon referèndum sembla que quedava desactivat, atès que els mateixos partidaris de la independència d’Escòcia havien admès que no el repetirien pas dins de la seva generació, i que caldria esperar a temps futurs, perquè no es podia estar votant el tema cada dos per tres.

Per què un segon referèndum 7 anys després?

Malgrat la proximitat en el temps del darrer refer√®ndum, ara torna a estar damunt la taula aquell mateix debat, que ha repr√®s amb molta for√ßa i ha esdevingut el tema m√©s destacat d‚Äôaquestes eleccions de dem√†. D‚Äôuna banda, no s‚Äôhan complert les promeses de l‚Äôunionisme brit√†nic, que va vendre que una ren√ļncia a la independ√®ncia acabaria portant una pluja de milions i moltes m√©s compet√®ncies. A la campanya del 2014, per guanyar el cor dels escocesos que dubtaven, es va plantejar la Devo Max, √©s a dir la ‚Äúm√†xima devoluci√≥‚ÄĚ tradu√Įda en una esp√®cie de pacte fiscal molt avantatj√≥s. Aix√≤ no ha passat, generant una natural desconfian√ßa entre els electors.

El govern brit√†nic de Boris Johnson tamb√© ha contribu√Įt a incrementar la pulsi√≥ independentista en dos altres aspectes. L‚Äôun √©s la gesti√≥ de la pand√®mia, perqu√® mentre el mandatari angl√®s arrencava amb una gesti√≥ desastrosa i un negacionisme molt impopular, el govern de Nicola Sturgeon va afrontar l‚Äôemerg√®ncia amb una gran determinaci√≥ i va aconseguir combatre molt millor l‚Äôimpacte inicial del Covid19, transmetent una imatge resolutiva d‚Äôun govern amo√Įnat pels efectes socials i el benestar del seus ciutadans. La percepci√≥ ara √©s que Esc√≤cia tota sola potser se n‚Äôhauria sortit millor.

L‚Äôaltre gran factor √©s el Brexit. Quan es va celebrar el refer√®ndum d‚Äôindepend√®ncia, l‚Äôunionisme brit√†nic s‚Äôomplia la boca dient que si els escocesos decidien separar-se, caurien d‚ÄôEuropa ‚Äďuna mica en la l√≠nia del nacionalisme espanyol. La ironia de la hist√≤ria va voler que triessin continuar amb els anglesos, i que precisament per aix√≤ acabessin caient d‚ÄôEuropa. L‚Äôopini√≥ p√ļblica escocesa √©s europeista, molt per davant dels ve√Įns del sud, i un 62% va votar en contra del Brexit. Ara molts se senten estafats, i all√≤ que representa millor el retorn a Europa √©s el moviment independentista.

El Brexit, precisament, és allò que més justifica una segona votació sobre la independència d’Escòcia. El raonament és senzill i contundent: si uns no compleixen, els altres no cal que ho facin; la garantia que no es tornaria a votar en la mateixa generació ja no s’aplica. El SNP de Nicola Sturgeon ja ha anunciat que si hi ha majoria absoluta a favor de la independència, demanaran un altre vot. I encara és més radical el nou partit Alba, de l’exlíder Alex Salmond, que es va barallar amb Sturgeon i ara és una de les incògnites dels comicis. Aquesta facció ha promès pressionar per consultar la gent de forma immediata i tornar sense demora a la Unió Europea.

Què passa si els sobiranistes guanyen, programen un referèndum i Londres diu que no ho permet? Doncs s’obre un terreny desconegut, de forta disputa legal i institucional. Però el que podem garantir que no veurem mai de la vida és un lamentable espectacle de brutalitat policial, presos polítics i exiliats. Els britànics poden ser conservadors, però no són folls. Ja veurem com ho resolen, i si es mostren tan pràctics com asseguren que són. En qualsevol cas, els catalans ja podem estar atents al que fan nord enllà, perquè pot tenir un impacte ben decisiu en la nostra situació, a l’estat Espanyol i a Europa.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-5-2021)

175 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: