ESCÒCIA PREPARA L’EMBAT PER ACONSEGUIR EL SEGON REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA

( AEXANDRE SOLANO )
El govern d’Escòcia ha fixat per ací poc més de dos anys la data límit per a fer el segon referèndum d’independència. Malgrat que com més va més pròxima i concreta és la data anunciada pel govern escocès, el britànic continua sense avalar-lo i tot fa preveure que hi haurà un xoc de legitimitats els mesos vinents.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, enguany ha vist reforçada la demanda del referèndum i la seva direcció dins el moviment independentista. El Partit Nacional Escocès (SNP) va millorar resultats en les eleccions al parlament, ha format un executiu ampli amb els Verds, i Alex Salmond, la veu més crítica amb el projecte, no té escó. De fet, en la conferència anual de l’SNP, el cap de setmana passat, no hi va haver desacord respecte del full de ruta.

El termini de fer el referèndum abans no s’acabi el 2023 és acceptat per tothom, fins i tot per aquells dirigents de l’SNP que habitualment demanen accions immediates i un pla alternatiu si fracassa la negociació amb el govern britànic. Ho van comprovar a la conferència del partit, amb un suport gairebé unànime –535 a 10– a una moció que no posava data al referèndum i favorable a ajornar la votació fins que no hagi passat la pandèmia. Malgrat tot, té un risc per a Sturgeon, perquè com més va més vincula el seu futur polític a l’èxit del projecte, i, en canvi, el primer ministre britànic, Boris Johnson, encara mostra una clara oposició a la votació.
Un xoc entre dos relats oposats

L’estratègia de Sturgeon a curt termini és clara. Fer virar l’opinió d’una part important de la població i forçar les autoritats britàniques a acordar una votació. Prova de convèncer que, si no s’aconsegueix la independència, hi pot haver una reculada en l’autogovern i la sobirania.

L’any 2014, la companya del no es va basar en la descentralització i a la permanència a la Unió Europea. Ara, Sturgeon vol remarcar que el no és diametralment oposat. Tenint en compte el Brexit, ha dit que el govern britànic faria servir tots els danys causats com a argument per a un control encara més gran de Westminster i que, com que el comerç amb la UE ha baixat, dirien que els escocesos depenien massa de la resta del Regne Unit. Per tant, ara per ara, un vot en contra avalaria una retallada de l’autogovern i més control dels conservadors de Londres.
Resultat en un referèndum d’independència, segons els darrers sondatges.

Els càlculs de les autoritats escoceses són que, ara com ara, en una situació de crisi, l’electorat indecís prefereix un to conciliador. L’estratègia és que els sondatges facin pressió. Tanmateix, encara hi ha molta feina per fer, perquè solament la meitat dels escocesos vol el referèndum en els cinc anys vinents i tampoc no és clar quin seria el resultat.

El govern escocès ha vinculat la convocatòria a una qüestió democràtica: “La democràcia ha de prevaler i preval.” El govern britànic, en canvi, ha suavitzat l’oposició frontal i també lliga la convocatòria als sondatges i al suport electoral, amb l’argument que ara per ara és insuficient. El ministre responsable d’Escòcia, Alister Jack, sense especificar, ha dit que es podia facilitar el referèndum si el suport es mantenia vora el 60% durant un període sostingut.

Els mesos vinents es preveu que hi hagi aquest conflicte de baixa intensitat per a dominar el relat. L’enfrontament directe origina moltes incerteses. Que el parlament escocès aprovi un referèndum i que el Tribunal Suprem britànic decideixi si és legal pot ser contraproduent. De fet, Boris Johnson podria reformar la llei per deixar clar que la competència recau en Westminster i tancar aquesta via ràpidament.

Cent setanta personalitats de la cultura demanen a la Unió Europea que faciliti l’ingrés a una Escòcia independent

Sturgeon també prefereix d’evitar el referèndum unilateral, perquè no assegura un reconeixement intern de la població ni de la comunitat internacional. Sense un gest de la Unió Europea que faciliti l’ingrés a una Escòcia independent, sembla difícil que el govern escocès opti per aquesta via.
Una campanya diferent de la del 2014

Una altra raó per no fer créixer la pressió és que com més lluny sigui la pandèmia, més fàcil serà centrar esforços en la independència i convèncer més població. Sturgeon explica que no ajorna els preparatius tan sols per la seguretat dels col·legis electorals: “Cal assegurar-se que, quan un país s’enfronta a una decisió important sobre el seu futur, sigui capaç de centrar-s’hi correctament i no estigui pendent d’una crisi com la de la covid.”

També vol respondre molts dels dubtes que han sorgit d’ençà de l’anterior referèndum. Sobre això, ha explicat que ha encarregat un informe detallat sobre les conseqüències de la independència. Hi ha molts aspectes del Brexit –de fronteres als acords comercials– o l’adhesió a la Unió Europea que encara s’han de concretar. I com més temps passi, més certeses hi haurà.

També hi ha d’haver un debat sobre el model de país. Un primer pas ha estat anunciar per a l’any vinent un seguit de lleis econòmiques i socials, com ara la creació d’un sistema nacional de salut o reformes de la llei de reconeixement de gènere. En tot cas, els debats seran diferents dels del 2014. Per exemple, el govern escocès de l’SNP i els Verds parla d’eliminar gradualment la indústria del petroli i el gas. I serà clau explicar com es garantiran les finances.

Sturgeon ha explicat que una Escòcia independent és viable: “Per a països de la mida d’Escòcia, la independència funciona. Funciona per a Dinamarca, per a Irlanda, per a Àustria, per a Noruega, per a Finlàndia, i per a tants llocs més. Són països amb recursos i economies diferents, però la independència funciona per a tots.” Tot i això, de ben segur que aquesta serà una de les grans qüestions. L’independentisme té molts reptes, gent a convèncer i debats a fer. I la data límit és clara. Un referèndum compromès per abans no acabi el 2023.
Informa:VILAWEB.CAT (18-IX-2021)

63 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: