ESPANYA, A EXAMEN A L’ONU PER INCOMPLIMENT DELS DRETS HUMANS

“Espanya, sotmesa a un examen sobre l’incompliment dels drets humans a les Nacions Unides ”
Els incompliments d’Espanya envers els dictamens d’organismes de l’ONU respecte dels presos polĂ­tics seran damunt la taula del Consell de Drets Humans, que dimecres farĂ  l’Examen PĂșblic Universal (EPU)

( ROGER GRAELLS )
Dimecres Espanya se sotmetrĂ  a un examen de drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, davant el Consell de Drets Humans. Es tracta de l’Examen PeriĂČdic Universal (EPU). L’ONU el fa cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets humans als estats, i serĂ  la tercera vegada que analitzaran si Espanya els garanteix de manera adequada respecte dels estĂ ndards internacionals. AixĂ­ i tot, el resultat no es farĂ  pĂșblic fins d’aquĂ­ a uns quants mesos.

El govern espanyol hi serĂ  present amb una delegaciĂł que haurĂ  de respondre als dubtes i preguntes dels estats membres del Consell de Drets Humans de l’ONU, que sĂłn quaranta-set. Els avaluadors han rebut informaciĂł dels altres organismes de les Nacions Unides, d’organitzacions de la societat civil i del mateix govern espanyol. Els de les organitzacions de la societat civil sĂłn els anomenats informes ombra, que fins fa pocs anys no s’acceptaven perquĂš nomĂ©s s’hi valorava l’informe de l’estat sotmĂšs a l’examinaciĂł.

L’Informe Ombra: cap a una denĂșncia severa contra Espanya a les Nacions Unides

Damunt la taula d’aquest organisme hi haurĂ , entre mĂ©s, les vulneracions de la justĂ­cia espanyola contra els dirigents independentistes. Les condemnes d’organitzacions internacionals de drets humans contra el judici del Tribunal Suprem espanyol contra el procĂ©s, com ara l’informe d’Amnistia Internacional i el d’International Trial Watch, seran avaluats a l’EPU en un context ampli.

Un informe contundent contra Espanya
Una de les entitats que ha fet arribar les seves consideracions Ă©s l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), juntament amb vuit mĂ©s d’arreu de l’estat espanyol agrupades en la plataforma ‘Defensar qui Defensa‘, autora d’un informe de tretze pĂ gines sobre les vulneracions de drets fonamentals a Espanya. De fet, demĂ  ha organitzat un debat amb quatre experts per a analitzar les limitacions de la llibertat d’expressiĂł, associaciĂł i reuniĂł pacĂ­fica i els seus efectes sobre les protestes de la poblaciĂł.

L’informe de ‘Defensar qui Defensa’ recull vulneracions de drets fonamentals i propostes de reformes legislatives, polĂ­tiques i judicials per a revertir-les. S’hi destaca especialment la llei de seguretat ciutadana –la llei mordassa– i com les Ășltimes reformes del codi penal espanyol vulneren drets fonamentals i contribueixen a reprimir la protesta. TambĂ© s’hi denuncia que Espanya no solament no va aturar aquestes modificacions legals que han implicat una regressiĂł de drets civils i polĂ­tics, sinĂł que va aprovar-les i que s’ha aprofundit en aquestes limitacions.

David Bondia, president de l’IDHC, explica en declaracions a VilaWeb que no pot esperar-se que a l’EPU es parli nomĂ©s de les vulneracions relacionades amb la judicialitzaciĂł del procĂ©s d’independĂšncia. Seran, diu, una part mĂ©s de l’examen, en quĂš tambĂ© es parlarĂ  de temes com la pobresa a l’estat espanyol, els incompliments d’Espanya respecte de l’EPU del 2015.

Adverteix, tanmateix, del resultat de l’examen i dels interessos polĂ­tics al Consell de Drets Humans: ‘A diferĂšncia d’alguns altres procediments relacionats amb els comitĂšs de drets humans, formats per experts, el Consell de Drets Humans Ă©s format per estats. Aniran amb compte i cautela amb les conclusions. Amb qui es pot tenir mĂ©s esperança perquĂš critiquin Espanya Ă©s amb els estats que hi tenen pitjor relaciĂł.’

Recomanacions no vinculants
El Consell de Drets Humans de l’ONU emetrĂ  recomanacions a Espanya una volta haurĂ  avaluat les vulneracions de drets humans detectades. El govern espanyol no estĂ  obligat a acceptar aquestes recomanacions, i si les acceptĂ©s nomĂ©s s’hauria de comprometre a prendre les mesures necessĂ ries per a fer-les complir.

Respecte de l’EPU del 2015, l’informe de ‘Defensar qui Defensa’ denuncia que Espanya ha fet cas omís de la majoria de les recomanacions. N’hi va haver 189 de recollides en un informe i asseguren que ‘han estat incomplertes i la situació ha empitjorat notablement’.

L’examen va fer-se abans no s’aprovessin la reforma del codi penal espanyol i la llei de seguretat ciutadana, dos projectes que el govern de Mariano Rajoy va tirar endavant i que organitzacions de la societat civil i de drets humans han criticat a bastament per les restriccions que imposen a la protesta i la dissidĂšncia. Critiquen que aquestes polĂ­tiques sĂłn repressores perquĂš vulneren drets fonamentals i perquĂš consideren que aquests drets sĂłn un problema d’ordre pĂșblic i no de l’expressiĂł prĂČpia a les democrĂ cies.

Espanya es va sotmetre per primera vegada a l’EPU el 2010, encara sota el govern de JosĂ© Luis RodrĂ­guez Zapatero, que en va acceptar les recomanacions, perĂČ cinc anys desprĂ©s –Rajoy va guanyar les eleccions el 2011– el Consell de Drets Humans va constatar que no s’havien pres mesures i que la protecciĂł i exercici de drets fonamentals havia empitjorat, tal com va recollir l’alt Comissionat dels Drets Humans en dos informes.

Incompliments flagrants d’Espanya respecte del procĂ©s
Amb relaciĂł a la judicialitzaciĂł del procĂ©s d’independĂšncia, Espanya ha incomplert de manera flagrant les recomanacions d’organismes de les Nacions Unides, la qual cosa es posarĂ  damunt la taula durant l’EPU. La justĂ­cia espanyola ha fet cas omĂ­s dels veredictes del Grup de Treball contra les Detencions ArbitrĂ ries que exigien l’alliberament dels presos polĂ­tics i tampoc va fer cabal ni de les peticions que s’abstinguĂ©s d’acusar per rebel·liĂł ni de la resoluciĂł perquĂš es respectessin els drets polĂ­tics de Jordi SĂ nchez quan havia de ser candidat a la investidura.

El març del 2018 Jordi SĂ nchez va presentar un recurs al Consell de Drets Humans de l’ONU perquĂš el Tribunal Suprem espanyol no li havia donat permĂ­s per a assistir al ple d’investidura el març del 2018, en quĂš havia de ser candidat. SĂ nchez era el nĂșmero 2 de la candidatura i va ser proposat pel president Carles Puigdemont desprĂ©s de la seva investidura fallida el 30 de gener. L’ex-president de l’ANC va demanar que cautelarment s’instĂ©s a Espanya a respectar-li els drets polĂ­tics, i el ComitĂš de Drets Humans va emetre una resoluciĂł en la mateixa lĂ­nia, perĂČ Espanya va incomplir-la.

L’abril d’aquell any, el Relator Especial de l’ONU sobre el dret de llibertat d’opiniĂł i d’expressiĂł, David Kaye, va demanar a Espanya que no acusĂ©s els dirigents independentistes de rebel·liĂł. Tanmateix, la justĂ­cia espanyola en va fer cas omĂ­s i va jutjar els presos polĂ­tics per rebel·liĂł, tot i que la condemna final va ser per sediciĂł.

El maig i el juliol del 2019, el Grup de Treball contra les Detencions ArbitrĂ ries –que depĂšn del ComitĂš de Drets Humans– va fer pĂșblics dos veredictes que exigien l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi SĂ nchez i Jordi Cuixart –el 29 de maig– i de RaĂŒl Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Josep Rull –el 4 de juliol. En tots dos s’argumentava que els empresonaments eren arbitraris. Espanya va incomplir els dictĂ mens –que no eren vinculants– mantenint-los empresonants, una desobediĂšncia a les Nacions Unides que contribuirĂ  a bastir la futura demanda dels presos polĂ­tics al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Les vulneracions de drets humans a l’estat espanyol

En una sessiĂł preparatĂČria el 10 de desembre, diverses organitzacions de la societat civil van expressar als estats membres del Consell de Drets Humans que faran l’EPU les seves preocupacions per l’incompliment de drets humans a Espanya. En una conferĂšncia de premsa, representants de la societat civil internacional van detallar els informes que van enviar perquĂš es tinguessin en consideraciĂł durant l’examen que començarĂ  dimecres.
Informa:VILAWEB.CAT (20-1-2020)

300 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: