Un estudi¬†de la Plataforma per la Llengua demostra que el cas espanyol √©s una anomalia pel que fa al foment i la defensa de les lleng√ľes de dimensions mitjanes

La Constituci√≥ espanyola √©s l’√ļnica, juntament amb la b√ļlgara, que estableix el deure de con√®ixer la llengua majorit√†ria per a tots els ciutadans

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’estudi¬†Cap a la igualtat o cap a la supremacia ling√ľ√≠stica?, en qu√® compara la situaci√≥ d’Espanya en relaci√≥ amb B√®lgica, Su√Įssa i el Canad√† en el tractament de les lleng√ľes pr√≤pies de dimensions mitjanes. Tamb√© fa una an√†lisi comparada amb altres contextos, especialment dins de la Uni√≥ Europea i dels pa√Įsos del Consell d’Europa.

El supremacisme constitucional: el principal escull per a la democr√†cia ling√ľ√≠stica a Espanya

Les constitucions espanyola i b√ļlgara s√≥n les √ļniques del m√≥n que estableixen expl√≠citament l’obligaci√≥ de saber una llengua. Tanmateix, l’espanyola √©s l’√ļnica del m√≥n que estableix aquesta obligaci√≥ en un article principal (el 3) i tamb√© per als parlants que viuen fora del territori hist√≤ric de la llengua imposada; √©s a dir, per exemple, per als ciutadans que parlen catal√† en els territoris on √©s llengua pr√≤pia. De fet, el text constitucional espanyol actual (1978) recull b√†sicament els preceptes ling√ľ√≠stics de la Constituci√≥ espanyola del 1931, pensada en un entorn social i de valors propi de l’Espanya de fa 88 anys. El deure √ļnic de saber el castell√† implica una restricci√≥ de l’oficialitat real del catal√†. Aquest fet comporta el reconeixement d’una s√®rie de drets per a un grup ling√ľ√≠stic (els parlants de castell√†) dins i fora del seu territori tradicional, que no es reconeixen per als parlants de catal√†, ni tan sols, en el seu territori, fet del qual en resulta una societat amb un grup privilegiat i uns altres que s’hi ha d’apatar. Una pol√≠tica ben diferent dels casos belga, su√≠s i canadenc, pa√Įsos on l’oficialitat s’interpreta de la mateixa manera per a totes les lleng√ľes i per a tots els grups ling√ľ√≠stics.

Entre els 47 pa√Įsos del Consell d’Europa, nom√©s Espanya, Turquia, R√ļssia, It√†lia i Romania tenen lleng√ľes pr√≤pies amb m√©s d’un mili√≥ de parlants sense reconeixement com a lleng√ľes oficial d’estat

Si prenem tots els pa√Įsos de la Uni√≥ Europea i de l’espai Schengen, podem concloure que hi ha 14 comunitats ling√ľ√≠stiques pr√≤pies d’entre 3 i 10 milions de parlants nadius o habituals (la catalana en t√© m√©s de 5 milions). Totes tenen les seves lleng√ľes com a oficials d’estat en els respectius pa√Įsos, amb una sola excepci√≥: el catal√† a Espanya. Si aquesta an√†lisi la fem extensiva als 47 pa√Įsos del Consell d’Europa (amb lleng√ľes de dimensions d’entre 3 i 10 milions), hi ha 22 casos d’aquestes caracter√≠stiques. Tots els pa√Įsos les fan oficials d’estat llevat de R√ļssia, Turquia i Espanya (R√ļssia amb el t√†tar, Turquia amb el kurd i Espanya amb el catal√†). Si ampliem el marge a totes les comunitats ling√ľ√≠stiques pr√≤pies d’entre 1 i 25 milions de parlants habituals dels pa√Įsos del Consell d’Europa, de les 42 comunitats n’hi ha 10 que no estan reconegudes com a oficials d’Estat, de les quals 4 corresponen a pa√Įsos de la Uni√≥ Europea; concretament el catal√† i el gallec a Espanya (el basc no arriba a un mili√≥ de parlants habituals, si agafem aquest barem), el sard a It√†lia i l’hongar√®s a Romania.

Un test per saber si ets més suís, canadenc, belga o espanyol

Per tal de donar a con√®ixer els diferents models analitzats, la Plataforma per la Llengua ha llan√ßat un test per saber quin Estat encaixa m√©s amb cadasc√ļ. A trav√©s de preguntes com quines lleng√ľes hauria de funcionar el tribunal constitucional, quines haurien de saber els funcionaris o si els ciutadans han d’estar obligats per llei a con√®ixer una llengua, els participants al test podran saber quin model ling√ľ√≠stic s’adapta m√©s a les seves prefer√®ncies: el d’Espanya, el de Su√Įssa, el del Canad√† o el de B√®lgica. El test pot fer-se a trav√©s del web¬†estimoelcatala.cat.

Informa:PLATAFORMA-LLENGUA.CAT (21-8-2019)