Sánchez ha provat per terra, mar i aire d’aconseguir el suport de Ciutadans o, si més no, l’abstenció, perquè tot i ser un partit que pacta amb l’extrema dreta, el deu considerar més honorable per a avalar la seva investidura. És cert que l’opinió pública espanyola tolera millor els pactes amb l’extrema dreta que no pas amb l’independentisme català i basc. Amb aquest objectiu, Sánchez, fins i tot, ha fet entrar en joc Emmanuel Macron per doblegar Albert Rivera. El president francès ha arribat a desmentir públicament el dirigent de Ciutadans sobre la validació dels pactes amb l’extrema dreta per pressionar-lo perquè abandoni la negativa a investir Sánchez. Però Rivera vol ser el líder de la dreta dura espanyola, no pas del partit liberal que podia pactar amb la dreta o amb l’esquerra. Fins i tot, els pares fundadors de Ciutadans, com Francesc de Carreras i Arcadi Espada, li han demanat que doni suport al PSOE. El monstre que van crear, amb l’ajut de l’establishmentbarceloní, se’ls ha descontrolat.

Sense el PP i Ciutadans, la investidura de Sánchez només és possible amb el sí d’Unides Podem i el PNB, regionalistes diversos i l’abstenció d’ERC i Bildu. De moment, no s’ha entès ni tan sols amb Podem i fa setmanes que refusa la coalició que li demana Pablo Iglesias. S’ha inventat això del ‘govern de col·laboració’, que no vol dir res i que a la pràctica es tradueix que no hi hauria ministres de Podem. La formació morada només accediria a càrrecs de segon nivell. Sí que ha aconseguit una cosa, Sánchez, que és situar el debat amb Podem en les cadires i no pas en les idees, deixant Iglesias com una persona a qui només interessa el poder.

 

Sorprenent gestió de pactes

 

Com que pel camí entre les eleccions espanyoles i la investidura hi ha hagut eleccions autonòmiques, els pactes de Navarra i les Canàries l’han deixat sense els vots de Coalició Canària i de la dretana UPN. En un principi, el líder del PSOE es va oposar que el Partit Socialista de Navarra fes majoria amb Geroabai i Bildu, però el PNB, sempre atent a allò que passa a Navarra, va avisar Sánchez que si no deixava fer als socialistes navarresos i permetia un govern de dretes, tampoc donarien suport a la seva investidura. El resultat d’aquesta sorprenent gestió dels pactes que ha fet Sánchez, com si en tingués de sobra, és que ara necessita tant sí com no els vots o l’abstenció dels independentistes catalans i bascs per a ser investit.

Sánchez es va passar la campanya electoral prometent que no pactaria amb independentistes perquè ‘no són de fiar’. Però ara s’haurà d’empassar les seves paraules o anar a una nova convocatòria electoral molt arriscada per a ell. ERC no ha posat gaires problemes a abstenir-se. Els republicans ja han dit que no blocaran la formació del govern i, per tant, tot i que no volen donar un xec en blanc, tampoc consideren cap negociació amb gaires expectatives. El PSOE no ha fet cap gest per a rebaixar la repressió judicial, però ERC es va presentar a les eleccions assegurant que no facilitaria ni per activa ni per passiva un govern de dretes. I les va guanyar. Per tant, no demanarà impossibles al PSOE. Aquells temps en què l’independentisme parlava de minoria de blocatge a Madrid sembla que han passat a la història. Només Junts per Catalunya es manté en el no, però els seus escons són insuficients per a condicionar la investidura.

Informa:VILAWEB.CAT (22-6-2019)