Empestats. L’estratègia de Pedro Sánchez per a aconseguir de ser investit president és realment espectacular. Des del primer dia pidola l’abstenció del PP i Ciutadans –tot i saber que no la tindrà– perquè així, si al final ha de ser investit amb l’abstenció d’ERC i Bildu, podrà culpar la dreta d’haver estat investit per independentistes, una cosa que el PSOE refusa. Encara avui, la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, recordava en la conferència de premsa posterior al consell de ministres que el govern de Sánchez no vol dependre dels vots dels independentistes, com si fossin empestats, gent indesitjable amb qui no es pot tenir tractes polítics.

Sánchez ha provat per terra, mar i aire d’aconseguir el suport de Ciutadans o, si més no, l’abstenció, perquè tot i ser un partit que pacta amb l’extrema dreta, el deu considerar més honorable per a avalar la seva investidura. És cert que l’opinió pública espanyola tolera millor els pactes amb l’extrema dreta que no pas amb l’independentisme català i basc. Amb aquest objectiu, Sánchez, fins i tot, ha fet entrar en joc Emmanuel Macron per doblegar Albert Rivera. El president francès ha arribat a desmentir públicament el dirigent de Ciutadans sobre la validació dels pactes amb l’extrema dreta per pressionar-lo perquè abandoni la negativa a investir Sánchez. Però Rivera vol ser el líder de la dreta dura espanyola, no pas del partit liberal que podia pactar amb la dreta o amb l’esquerra. Fins i tot, els pares fundadors de Ciutadans, com Francesc de Carreras i Arcadi Espada, li han demanat que doni suport al PSOE. El monstre que van crear, amb l’ajut de l’establishmentbarceloní, se’ls ha descontrolat.

Sense el PP i Ciutadans, la investidura de Sánchez només és possible amb el sí d’Unides Podem i el PNB, regionalistes diversos i l’abstenció d’ERC i Bildu. De moment, no s’ha entès ni tan sols amb Podem i fa setmanes que refusa la coalició que li demana Pablo Iglesias. S’ha inventat això del ‘govern de col·laboració’, que no vol dir res i que a la pràctica es tradueix que no hi hauria ministres de Podem. La formació morada només accediria a càrrecs de segon nivell. Sí que ha aconseguit una cosa, Sánchez, que és situar el debat amb Podem en les cadires i no pas en les idees, deixant Iglesias com una persona a qui només interessa el poder.

 

Sorprenent gestió de pactes

 

Com que pel camí entre les eleccions espanyoles i la investidura hi ha hagut eleccions autonòmiques, els pactes de Navarra i les Canàries l’han deixat sense els vots de Coalició Canària i de la dretana UPN. En un principi, el líder del PSOE es va oposar que el Partit Socialista de Navarra fes majoria amb Geroabai i Bildu, però el PNB, sempre atent a allò que passa a Navarra, va avisar Sánchez que si no deixava fer als socialistes navarresos i permetia un govern de dretes, tampoc donarien suport a la seva investidura. El resultat d’aquesta sorprenent gestió dels pactes que ha fet Sánchez, com si en tingués de sobra, és que ara necessita tant sí com no els vots o l’abstenció dels independentistes catalans i bascs per a ser investit.

Sánchez es va passar la campanya electoral prometent que no pactaria amb independentistes perquè ‘no són de fiar’. Però ara s’haurà d’empassar les seves paraules o anar a una nova convocatòria electoral molt arriscada per a ell. ERC no ha posat gaires problemes a abstenir-se. Els republicans ja han dit que no blocaran la formació del govern i, per tant, tot i que no volen donar un xec en blanc, tampoc consideren cap negociació amb gaires expectatives. El PSOE no ha fet cap gest per a rebaixar la repressió judicial, però ERC es va presentar a les eleccions assegurant que no facilitaria ni per activa ni per passiva un govern de dretes. I les va guanyar. Per tant, no demanarà impossibles al PSOE. Aquells temps en què l’independentisme parlava de minoria de blocatge a Madrid sembla que han passat a la història. Només Junts per Catalunya es manté en el no, però els seus escons són insuficients per a condicionar la investidura.

Informa:VILAWEB.CAT (22-6-2019)