ESPANYA CAU SIS LLOCS EN EL RÀNQUING DE QUALITAT DEMOCRÀTICA EUROPEU

L’estat espanyol està cada cop més allunyat de les posicions capdavanteres de la Unió Europea (UE) pel que fa a qualitat democràtica. Així ho revelen les últimes dades del prestigiós rànquing V-Dem, elaborat per més de 3.000 acadèmics d’arreu del món i que valora més de 450 indicadors de 178 països. En els propers dies farà públic l’informe sencer relatiu al 2018, però en les dades ja avançades evidencia que, tot i millorar respecte el 2017, Espanya ha caigut de la posició 10 a la 16 d’entre els 28 estats de la UE en els darrers vuit anys.

Aquesta classificació produeix cinc rànquings diferents sobre diversos aspectes de la qualitat democràtica: electoral, liberal, igualitària, participativa i deliberativa. Si es fa la mitjana dels cinc índexs, amb puntuacions entre 0 i 1, Espanya se situa amb un 0,718, lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, de 0,697. Tot i això, té més estats que el separen del líder, Dinamarca (0,82), que del cuer, Hongria (0,403).

Entre els països amb millor qualitat democràtica s’hi troben també Suècia (0,813), Estònia (0,811), Portugal (0,783) i Holanda (0,774), mentre que tanquen la classificació, junt a Hongria, Romania (0,437), Bulgària (0,489), Croàcia (0,558) i Polònia (0,561). Per contra, el 2010 encapçalaven la classificació Suècia (0,813), Dinamarca (0,848), Alemanya (0,847) i França (0,833), però aquests dos estats han caigut posicions els darrers anys, com Espanya. La part baixa, en canvi, no ha canviat massa durant aquest temps, excepte per la incorporació de Polònia.

Novetats en els rànquings

A nivell mundial i pel que fa a un sisè índex sintètic que elabora V-Dem en els seus informes definitius, Espanya es trobava el 2017 al lloc 35. En aquesta nova edició, l’organisme ha incorporat nous aspectes per afinar les classificacions, com l’exclusió per gènere, grup social o socio-econòmic o situació urbana-rural, la confiança en les institucions, l’accés als serveis públics segons grups, i variables sobre societat digital. És per aquesta globalitat en l’anàlisi que el del V-Dem és un dels rànquings més usats a nivell acadèmic, per damunt d’altres de més mediàtics com el del The Economist.

Sigui com sigui, Espanya no és l’estat que perd més posicions durant aquest període. França n’ha baixat deu, i Alemanya i la República Txeca, vuit cadascuna, mentre que, per contra, Estònia i Irlanda n’han pujat també deu cadascuna. Al seu torn, Àustria ha caigut set posicions, una més que Espanya, i Luxemburg n’ha avançat nou; Letònia, vuit; Itàlia, set; i Holanda, sis.

Cau la puntuació quasi arreu

De fet, analitzant directament la variació en la puntuació mitjana dels cinc índexs, la majoria d’estats veuen com la seva qualitat democràtica ha empitjorat els darrers vuit anys. De mitjana, és ara 0,06 punts inferior a la UE, en l’escala entre 0 i 1, passant del 0,761 a 0,697. Només millora, de fet, a quatre estats, que són Letònia (+0,025), Estònia (+0,024), Irlanda (+0,011) i Luxemburg (+0,01), mentre que perden més de 0,2 punts Hongria (-0,23) i Polònia (-0,22) i més de 0,1 punts Croàcia (-0,13), Romania (-0,11), República Txeca (-0,1) i Àustria (-0,1).

Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-5-2019)
224 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: