ESPANYA, COM TURQUIA: UNA DICTADURA AL SUD D’EUROPA

“Espanya, una dictadura al sud d’Europa”
“Una de les fal·lĂ cies mĂ©s grans d’aquests darrers setanta anys Ă©s considerar l’Estat espanyol un Estat democrĂ tic”

( VÍCTOR ALEXANDRE )

El feixisme a Europa va tenir uns efectes tan esfereĂŻdors, a mitjan segle XX, que avui dia als europeus se’ns fa molt difĂ­cil reconĂšixer-lo amb una altra cara. Creiem que el feixisme va ser Ășnicament holocaust, judicis sumarĂ­ssims, tortures cruentes, assassinats als vorals de les carreteres… Doncs no. El feixisme va aprendre a contemporitzar i tĂ© cares molt mĂ©s sibil·lines que tot allĂČ. A Espanya, concretament, no ha perdut mai el poder. En va tenir prou de fer tres coses: tenyir-se la camisa, envernissar les institucions i traspassar el poder de Franco al BorbĂł fent-li jurar els principis feixistes que havien regit fins aleshores, entre els quals la ‘unitat d’Espanya’ com a dogma de la nova Sagrada InquisiciĂł.

Una de les fal·lĂ cies mĂ©s grans d’aquests darrers setanta anys Ă©s considerar l’Estat espanyol un Estat democrĂ tic, un Estat de dret polĂ­tic. Talment com si amb la mort d’aquell cabdill sanguinari haguĂ©s mort tambĂ© la seva ideologia. Un Estat de cultura totalitĂ ria, de principis tirĂ nics, no esdevĂ© democrĂ tic com el qui prem un interruptor. Calen anys, segles de formaciĂł individual i col·lectiva per assolir aquesta maduresa. La tĂ© la Gran Bretanya, la tĂ© BĂšlgica, la tĂ© Catalunya, perĂČ no la tĂ© Espanya. La tenen alguns espanyols, com els que s’han solidaritzat amb Catalunya des d’Andalusia, per exemple, perĂČ no l’Estat. L’Estat no l’ha tinguda mai i Ă©s encara a les beceroles de tenir-la, perquĂš la cultura democrĂ tica no s’obtĂ© fent comĂšdia en un CongrĂ©s o en un Senat i celebrant eleccions, sinĂł que ve de dins i es demostra en els conflictes polĂ­tics. El demĂČcrata escolta, el feixista imposa; el demĂČcrata enraona, el feixista empresona; el demĂČcrata celebra un referĂšndum i compta els vots, el feixista emmordassa la societat i n’apallissa els votants.

Tota l’anomenada TransiciĂł espanyola va ser tutelada pel feixisme, feixisme estructural, feixisme reial, feixisme polĂ­tic, feixisme jurĂ­dic, feixisme uniformat…, i aquest feixisme, que mai no ha estat portat davant d’un tribunal penal internacional per crims contra la humanitat, Ă©s el mateix que amara avui les parets de totes les institucions de l’Estat espanyol. Per aixĂČ els dogmes del feixista Franco, com ara la unitat d’Espanya, la negaciĂł de l’existĂšncia nacional de Catalunya o el dret del poble catalĂ  a decidir per si mateix, romanen inalterables i les persones insubmises sĂłn forçades a l’exili o empresonades i condemnades a penes superiors a les d’un assassinat desprĂ©s d’haver patit una vulneraciĂł flagrant i escandalosa dels seus drets mĂ©s bĂ sics.

Recordem l’asseveraciĂł de Felipe GonzĂĄlez, el 1984: “El terrorisme al PaĂ­s Basc Ă©s una qĂŒestiĂł d’ordre pĂșblic, perĂČ l’autĂšntic perill Ă©s el fet diferencial català”. Doncs bĂ©, aquest Ă©s l’objectiu d’Espanya avui: dinamitar el pacifisme tradicional catalĂ  per mitjĂ  d’agressions del govern espanyol, dels tribunals jurĂ­dics i de les seves forces paramilitars per tal d’associar independentisme amb terrorisme i intentar convertir Catalunya en un nou PaĂ­s Basc. D’aquesta manera, Catalunya deixaria de ser un “perill” per a Espanya, perquĂš s’hauria convertit en una mera “qĂŒestiĂł d’ordre pĂșblic” (!). A aquests extrems arriba l’odi espanyol a tota defensa pacĂ­fica de la discrepĂ ncia polĂ­tica. Fer de Catalunya un nou PaĂ­s Basc, pensa Espanya, seria l’excusa per enviar-hi forces d’ocupaciĂł en forma de milers de policies i guĂ rdies civils, i entrar a crits i a puntades de peu de matinada a les llars familiars, encanonar-hi infants a punta de metralleta (com dies enrere), detenir persones innocents, sotmetre-les a interrogatoris brutals, despullar-les dels seus drets, inclĂČs el d’assistĂšncia lletrada, acusar-les de terrorisme i tenir-les entre barrots desenes d’anys.

Informa:ELMON.CAT (4-11-2019)

260 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: