ESPANYA, DE DERROTA EN DERROTA A EUROPA CONTRA LA PERSECUCIÓ A CATALUNYA

“Més retrets d’Europa per les causes per l’1-O”.
Les institucions europees han censurat la persecució a Catalunya.
El no alemany a l’euroordre i la sentència per la immunitat de Junqueras, els cops més durs.
Els drets humans, pròximes fites.
( NATÀLIA SEGURA )
La causa judicial espanyola contra el referèndum d’independència de Catalunya no desperta simpatia entre la judicatura europea i els organismes internacionals de drets humans. La contundent resolució del Consell d’Europa que critica obertament com els tribunals espanyols han abordat els fets de l’1-O s’afegeix a altres retrets europeus que, de mica en mica, han anat fent més difícil a les autoritats espanyoles justificar les altes penes de presó als líders independentistes.

Contra tot pronòstic, la primera va venir d’Alemanya. Quan la policia alemanya va detenir l’expresident Carles Puigdemont quan anava cap a Bèlgica, on volia batallar per la segona euroordre del Tribunal Suprem, a Madrid van cantar victòria. Però acabaria sent l’inici d’una sèrie de catastròfiques derrotes que han deixat en evidència les febleses d’una condemna a un plebiscit disfressat de sedició sense violència.

Tot va començar en un land alemany de nom impronunciable a principis del 2018. De la nit al dia, Schleswig-Holstein es va convertir en protagonista inesperat de la saga europea del procés. Allà va passar Puigdemont dotze dies a la presó de Neumünster, però finalment un tribunal regional va descartar l’extradició pel delicte de rebel·lió i només la va acceptar per malversació

Era una humiliació per al magistrat instructor del Suprem Pablo Llarena i un cop de puny a l’estómac del constitucionalisme que més anhelava l’empresonament de Puigdemont. Després del revés alemany i que Bèlgica denegués les euroordres contra els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig perquè estaven mal fetes (no hi havia una ordre de detenció estatal equivalent), el Suprem va capitular i va eliminar en bloc totes les peticions d’extradició.

En el cas de Llarena, una retirada a temps no sempre és una victòria. El jutge es va embarcar en un tercer intent amb noves euroordres a finals del 2019, quan els presos ja havien estat condemnats per sedició i malversació a penes d’entre 9 i 13 anys de presó. Tanmateix, la croada de Llarena per enxampar els exiliats només ha desencadenat, per ara, decisions judicials europees que posen en dubte la causa de l’1-O.

Mentre les euroordres de Puigdemont, Comín i Ponsatí quedaven congelades en espera del suplicatori, Puig es va enfrontar tot sol al procés judicial de l’extradició per un delicte de malversació. Sense la sedició, no les tenia totes, però en última instància els tribunals belgues li van donar la raó amb una sentència que qüestionava obertament el judici del procés.

El Tribunal d’Apel·lació de Bèlgica va retreure al Suprem que es declarés competent per jutjar tots els implicats en el cas de l’1-O. A part de rebutjar l’euroordre pel risc que Puig no tingui un judici just, l’alt tribunal belga també va témer que els magistrats espanyols no respectessin la seva presumpció d’innocència. Ara està en mans dels tribunals de la UE validar aquesta denegació.

El cas de la immunitat

La causa del procés ha generat casos paral·lels que enreden la teranyina judicial on està atrapat l’independentisme. Després de presentar-se a les eleccions europees, els líders de JxCat i ERC es van queixar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea de les traves que l’Estat espanyol els posava per exercir com a eurodiputats.

El cas d’Oriol Junqueras va deixar en paper mullat els requisits de jurament de la Constitució que l’Estat exigeix per accedir al Parlament Europeu. Luxemburg va reconèixer que el dirigent d’ERC empresonat tenia immunitat pel mandat que li havien donat les urnes i que el Suprem l’hauria d’haver alliberat o hauria d’haver demanat permís a l’Eurocambra per retenir-lo a presó.

Tot i la contundència de la sentència, el Suprem va girar full tot al·legant que, un cop condemnat i inhabilitat, Junqueras ja no podia exercir i tampoc no va aplicar cap reparació. Amb tot, la històrica decisió del TJUE va obligar l’Eurocambra a reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats, a desgrat de la justícia espanyola, que s’hi havia oposat.

Derrotes

L’independentisme ha gaudit de victòries judicials dolces a Europa, però també ha patit algunes derrotes. La més amarga va ser la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la suspensió del ple del Parlament (Forcadell i altres contra l’Estat) per part del Tribunal Constitucional. Estrasburg va dir que era necessari per “garantir la protecció dels drets i llibertats dels parlamentaris en minoria” al Parlament “enfront de possibles abusos de la majoria”.

La desfeta més anecdòtica i recent és la desestimació de demanda de l’ANC i el Consell per la República contra la Comissió Europea pel rebuig d’una iniciativa ciutadana que pretenia sancionar l’Estat. El Tribunal General de la UE, primera instància a Luxemburg, va donar la raó a l’executiu comunitari, que no havia registrat la petició per un defecte de forma.

Grup de treball

Més enllà dels tribunals europeus, també hi ha instàncies internacionals que han arrufat el nas per la duresa judicial contra l’independentisme. La més destacada és la del grup de treball sobre les detencions arbitràries de l’ONU, que va exigir l’alliberament dels independentistes que es trobaven en presó preventiva. Posteriorment, serviria a Bèlgica per corroborar vulneracions de drets i denegar l’euroordre contra Puig.

En canvi, el govern espanyol va menystenir l’opinió i, fins i tot, va qüestionar la professionalitat dels integrants de l’organisme. A petició de l’executiu de Pedro Sánchez, el grup de treball va revisar l’opinió, però el setembre del 2020 es va refermar en la seva posició perquè s’havia respectat la metodologia habitual. A més, va recordar a Sánchez que encara no havia implementat l’opinió.

Amb els indults, Pedro Sánchez ja no carrega aquest incompliment, tot i que encara podria rebre noves reprimendes per l’1-O. Queden algunes carpetes catalanes a la taula de diverses instàncies. De fet, les més importants. El Consell de Drets Humans de l’ONU ha de resoldre en els pròxims anys demandes com la de Puigdemont contra l’Estat per haver vulnerat els seus drets polítics. L’altra són els recursos dels presos catalans al Tribunal Europeu de Drets Humans, l’última bala de l’independentisme per denunciar la resposta judicial de l’Estat al referèndum.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (25-6-2021)

74 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: