El Ministeri de l’Interior preveu un reforç de 750 agents antiavalots adscrits a la Unitat d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia a Catalunya en vigílies del segon aniversari del referèndum de l’1 d’octubre, que va ser reprimit violentament per aquest mateix cos juntament amb la Guàrdia Civil.

Fonts d’Interior han assegurat que es prepara un desplegament esglaonat de fins a quinze grups antiavalots procedents de diversos punts de l’Estat. Cal recordar que el 2017 l’enviament de reforços policials a Catalunya va ser aclamat a moltes localitats espanyoles amb comiats multitudinaris al crit de ‘A por ellos’.

Segons les mateixes fonts el dispositiu de reforç forma part de la “normalitat policial” davant de situacions que poden incidir en la seguretat ciutadana i en edificis de l’Administració de l’Estat.

El desplegament de més agents antiavalots a Catalunya ja s’ha iniciat, encara que el nombre total d’efectius que es traslladaran no està tancat definitivament, ja que pot variar en funció de les necessitats que considerin els comandaments de la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra.

Segons les fonts consultades, el nombre d’efectius s’anirà adaptant a les anàlisis dels experts i la intensitat de les protestes. De fet, en aquests estudis ja s’ha tingut en compte la detenció de les nou persones vinculades amb els CDR i que demà passaran a disposició d’un jutge de l’Audiència Nacional.

JxCAT i ERC PROPOSEN LA RETIRADA DE LA GUARDIA CIVIL DE CATALUNYA

JxCat i ERC sotmetran aquest dijous a votació del ple de Parlament la retirada dels efectius de Guàrdia Civil de Catalunya. Ho fan després de les detencions de dilluns passat a nou membres dels CDR acusats de terrorisme, ja que consideren que aquest cos “s’han mostrat obertament com una policia de caire polític que esta centrada en perseguir determinats col·lectius polítics i socials, completament redundant a l’hora de garantir la seguretat de la ciutadania”.

En una proposta de resolució presentada en el marc del debat de política general, i rubricada pels dos grups, també demanen la dimissió de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, “per a ser manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania”. La delegada socialista va afirmar just després de les detencions que s’havien practicat amb “caràcter preventiu” per evitar “possibles actes delictius”.

Recusació de Roldán i demanda d’amnistia

Els dos socis de Govern també proposen que el Parlament manifesti el seu suport al president de la Generalitat, Quim Torra, i que constati que la JEC vulnera el “dret a la llibertat d’expressió” en exigir la retirada de llaços grocs.

En el mateix text també reproven les declaracions de la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, perquè consideren que pretén “construir un fals relat de violència de l’independentisme”. En aquest sentit, refermen la trajectòria “cívica, pacífica i democràtica” del moviment, després de les detencions de dilluns passat a nou membres dels CDR acusats de terrorisme.

Finalment, tots dos grups denuncien la repressió de l’Estat espanyol i fan una defensa del diàleg com a via per trobar una solució al conflicte català. Per altra banda, i juntament amb la CUP, proposen demanar l’amnistia dels presos polítics com a resposta a la sentència, en cas que sigui condemnatòria.
Informa. ELNACIONAL.CAT 25/9/2019