ESPANYA HA BLOQUEJAT 16 VEGADES L’OFICIALITAT DEL CATAL√Ä A LA UE

Quines s√≥n les conseq√ľ√®ncies de la no-oficialitat del catal√† a la Uni√≥ Europea?
La nostra llengua √©s una excepci√≥ en l’√†mbit de la Uni√≥ Europea. Tot i que no hi ha cap altra llengua de les dimensions, vitalitat, pes econ√≤mic i demogr√†fic, for√ßa d’atracci√≥ i representativitat legal i simb√≤lica que no sigui plenament oficial a Europa, la voluntat pol√≠tica dels successius governs espanyols ha provocat que el catal√† encara segueixi estant discriminat avui dia. Aquest fet comporta un seguit de greus conseq√ľ√®ncies negatives que, malauradament, molt sovint desconeixem:

La impossibilitat d’utilitzar el catal√† davant les institucions i els organismes europeus. Actualment un europeu no pot comunicar-se directament en catal√† amb els poders p√ļblics europeus que ha escollit democr√†ticament i que el representen. Nom√©s s’hi poden comunicar els residents a l’Estat espanyol i per un procediment indirecte que implica m√ļltiples traduccions i que no garanteix completament poder rebre una resposta en catal√†.

El mateix procediment disfuncional descrit per a les comunicacions amb la Comissi√≥ Europea funciona tamb√© per a les comissions amb el Consell de la Uni√≥ Europea arran d’un acord entre Espanya i aquesta instituci√≥.
Aquest mateix acord estableix que les intervencions orals dels representants d’Espanya a les sessions del Consell de la Uni√≥ Europea poden ser en catal√†, amb tres petits problemes:

a) Només es pot traduir si el Servei de Traducció del Consell ho veu possible. Per tant, en cap cas està garantida la traducció.

b) A les sessions del Consell de la Uni√≥ Europea Espanya √©s representada pels seus ministres respectius en funci√≥ de la formaci√≥ (Consell d’Economia, Consell d’Exteriors, etc.). Atesa la sensibilitat ling√ľ√≠stica del govern espanyol amb la llengua, , no √©s dif√≠cil entreveure la disfuncionalitat de l’acord.

c) Algunes vegades Espanya permet que un conseller auton√≤mic (que representa tota la resta d’autonomies) participi conjuntament amb el ministre al Consell d’Agricultura, per√≤ quan s’ha donat la circumst√†ncia que li hagi tocat a un catalanoparlant, casualment, han aparegut problemes (vegeu aquesta not√≠cia).

Hi ha un altre acord signat per Espanya amb el Tribunal del Just√≠cia de la Uni√≥ Europea que t√© com a objecte permetre la correspond√®ncia en catal√† entre els ciutadans espanyols catalanoparlants i aquesta instituci√≥. Amb tot, aquesta possibilitat no s’aplica als escrits de car√†cter jurisdiccional ni als que es refereixin a l’aplicaci√≥ d’una norma legal ni als que tinguin per objecte l’obtenci√≥ d’un avantatge (per exemple, una subvenci√≥), un benefici (per exemple, l’atribuci√≥ d’un contracte p√ļblic) o una funci√≥ (per exemple, la candidatura a un lloc de treball). En definitiva, nom√©s es pot utilitzar el catal√† per fer procediments administratius molt b√†sics sense cap transcend√®ncia jurisdiccional. A m√©s, el procediment de traducci√≥ segueix el mateix esquema disfuncional descrit per a la Comissi√≥ i el Consell.

Derogaci√≥, supressi√≥ i limitaci√≥ de certs drets ling√ľ√≠stics que pr√®viament garantia la legislaci√≥ catalana, com les lleis de consum i etiquetatge per als productes alimentaris. Aix√≤ √©s degut a que el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell nom√©s garanteix l’etiquetatge en lleng√ľes que siguin oficials de la Uni√≥ Europea.
Els nostres representants pol√≠tics tampoc poden fer servir el catal√† en cap dels diversos estaments europeus excepte si se’ls autoritza expressament.
Cap dels documents oficials de les institucions europees pot estar escrit en català; ni la publicació dels tractats, ni el Diari Oficial de la Unió ni els textos fonamentals de la UE.
La nostra llengua no pot formar part de l’√†mbit de programes i accions comunit√†ries de protecci√≥, foment i difusi√≥ de lleng√ľes de la Uni√≥ Europea. Aquest fet dificulta l’aprenentatge del catal√† a tots aquells ciutadans europeus que el vulguin aprendre i el situa com una llengua de segona.
El catal√† actualment no disposa del prestigi simb√≤lic que mereix ni d’un estatus que permeti millorar-ne la internacionalitzaci√≥. L’oficialitat, a m√©s de tenir implicacions en la pol√≠tica de la Uni√≥ Europea, tamb√© en tindria en les pol√≠tiques dels diversos estats.

L’Estat espanyol ha bloquejat fins a 16 vegades la petici√≥ d’oficialitat per al catal√†.
Per aquest motiu, des de la Plataforma per la Llengua, creiem que l’√ļnica soluci√≥ possible per acabar amb aquest greuge √©s la creaci√≥ d’un estat propi que doni al catal√† la import√†ncia legal i jur√≠dica que es mereix.
Informa:PLATAFORMALLENGUA.CAT (9-5-2020)

275 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: