ESPANYA, IRREFORMABLE: AEROPORTS, RENFE, SINDICATS, METGES… SÓN DURS COM UN PINYOL

🔈 Escolta l’editorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

 

(RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )
Espanya és irreformable. Pensar el contrari és ser tocat del bolet. Espanya és com el pinyol d’una fruita que no és bo ni per menjar ni per rossegar. Tot és una crosta. Remenes una mica i veus que tot està lligat i que cal fer-ho saltat tot, perquè no són possibles ni les reformes parcials. És d’una sola peça.

Cada dia que passa els exemples són més evidents. Només cal gratar una mica en els últims. N’hi ha per donar i per vendre. Anem a veure-ho començant pel tema de l’aeroport del Prat. No entraré ara en els aspectes polèmics. Sempre és bo que hi hagi diverses opinions si al final s’arriba a un acord. Aquí només assenyalaré que per molts milions que en arribin la gestió i la propietat és a mans de Madrid. Vet aquí la mare dels ous. Possiblement ara mateix no és mala idea acceptar els diners de les inversions, sempre que no oblidem que els amos no som nosaltres i que la nostra idea és ser-ne.

Aquests dies amb motiu de la reunió de la comissió bilateral s’ha parlat dels possibles traspassos dels trens de rodalies. No cal que us parli de la imatge que té la Renfe a casa nostra. Fa uns anys es va traspassar-ne a la Generalitat la gestió. Una gestió sense diners no té ni cap ni peus. El resultat és evident: els nostres trens cada cop van més malament. No sé si els usuaris habituals de la línia de Puigcerdà som els més mal servits, però no n’hi ha per llogar-hi cadires. Tan bon punt s’ha conegut que la Generalitat en vol el traspàs, el sindicat UGT ha posat el crit al cel. La Renfe és “una, grande y libre , una unitat nacional espanyola i, per tant, no pot pas anar a mans de les autonomies. A part d’aquest centralisme jacobí i ranci ens ha servit també per veure la necessitat que té el país d’uns sindicats propis no sotmesos als majoritaris espanyols de CC.OO o la UGT. En això el País Basc ens passa la mà per la cara. És un dels grans dèficits que té l’independentisme. De moment, ja en paguem la factura.

I anem gratant el pinyol. També s’ha parlat de poder traspassar el MIR (Metges Interins Resistents).El col·legi de Metges d’Espanya ha posat el crit al cel, perquè talment com la Renfe es veu que només pot ser competència única i centralitzada. I per afegir-hi més llenya al foc els genocides del PP pensen que al darrera hi ha la voluntat de la Generalitat d’exigir el català als metges. Ho rematen amb la pregunta graciosa de sempre: què és més important si saber català o ser un bon metge? Com si les dues coses no anessin lligades. Com es pot ser un bon metge si no se sap la llengua del malalt? Són uns “matasanus” que diuen voler-nos guarir el cos a canvi de matar-nos l’ànima, l’esperit. Aleshores jo pregunto ,quants metges hi ha a Espanya que no saben el castellà? Es toleraria algun metge que el desconegués? Com sempre, supremacista castellà, imperialisme pur i odi a tota dissidència , sobretot si és catalana. Mentrestant al sistema de salut pública dels Països Catalans hem d’aguantar tota mena d’incompetents, alguns dels quals sembla que vinguin aquí a fer pràctiques. Per favor, reviseu les convalidacions de títols amb països sud-americans.
En fi, això no és més que un petit tast dels exemples dels últims dies. La vida continua i la repressió i l’ocupació del país també. Un dia més amb Espanya un dia menys de vida. Ai, Déu meu!

200 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: