ESPANYA: LA CONSTITUCI√ď QUE OBLIGA A SABER LA LLENGUA OFICIAL

L’anomalia espanyola: les altres constitucions europees no obliguen a saber la llengua oficial
VilaWeb ha comparat les vint-i-set constitucions dels estats de la Uni√≥ Europea ¬∑ En q√ľestions ling√ľ√≠stiques, l’estat espanyol √©s una excepci√≥

(OT BOU )
Quan parla de llengua, la constituci√≥ espanyola √©s una excepci√≥ en les constitucions dels estats de la Uni√≥ Europea. El moll de l‚Äôos de l‚Äôanomalia est√† en la frase que va despr√©s del punt i seguit, quan, en refer√®ncia a la llengua castellana, diu: ‚ÄėTots els espanyols tenen el deure de con√®ixer-la i el dret de fer-la servir.‚Äô Aix√≤ s√≠ que √©s una excepci√≥ gaireb√© absoluta. De tots vint-i-set, nom√©s Bulg√†ria obliga a saber la llengua oficial, com Espanya: ‚ÄėL‚Äôestudi i l‚Äô√ļs de la llengua b√ļlgara s√≥n un dret i una obligaci√≥ per a qualsevol ciutad√† b√ļlgar.‚Äô De fet, fins i tot hi ha pa√Įsos que ni tan sols parlen d‚Äôoficialitat, sin√≥ que l‚Äôestipulen amb lleis o esmenes, o b√© ho deixen sobreent√®s: la llengua de l‚Äôestat √©s la llengua en qu√® s√≥n escrites les lleis. S√≥n els sistemes triats a Alemanya, B√®lgica, Dinamarca, Finl√†ndia, Gr√®cia, It√†lia, Luxemburg, els Pa√Įsos Baixos i Su√®cia.

En canvi, a la constituci√≥ espanyola, al t√≠tol preliminar, secci√≥ trenta-unena, ja hi llegim: ‚ÄėEl castell√† √©s la llengua espanyola oficial de l‚Äôestat.‚Äô Cap altra constituci√≥ de la UE no ho fa, aix√≤ d‚Äôadjudicar nacionalitat a les lleng√ľes tan ideol√≤gicament, i totes opten per maneres m√©s neutrals (‚ÄėLa llengua de la Rep√ļblica √©s el franc√®s‚Äô o ‚ÄėA Hongria, la llengua oficial √©s l‚Äôhongar√®s‚Äô, per exemple). El ling√ľista madrileny Rafael S√°nchez Ferlosio va observar, amb gran agudesa, que si la constituci√≥ s‚Äôenginyava aquesta carambola de les ‚Äėlleng√ľes espanyoles‚Äô per a penjar-ne subrept√≠ciament l‚Äôetiqueta al catal√†, l‚Äô√®uscar, el gallec i la resta de lleng√ľes de l‚Äôestat, la formulaci√≥ de l‚Äôenunciat implicava que l‚Äôarameu o el franc√®s, que a ulls dels redactors no s√≥n pas lleng√ľes ‚Äėespanyoles‚Äô, tamb√© podien ser oficials.

Per√≤ anem al rovell. L‚Äôobligatorietat, la imposici√≥ del coneixement d‚Äôuna llengua com a requisit for√ßat per a la ciutadania √©s un cas √ļnic d‚ÄôEspanya i Bulg√†ria. Com es pot obligar els ciutadans al coneixement de res? No ho fa ning√ļ m√©s. I aix√≤ no √©s cap an√®cdota dins la constituci√≥ espanyola, sin√≥ que revela un tarann√† de fons que menysprea i escombra les altres lleng√ľes que es parlen a l‚Äôestat. A la part vuitena, cap√≠tol tercer, hi llegim: ‚ÄėLes comunitats aut√≤nomes podran assumir compet√®ncies en les mat√®ries seg√ľents‚Äô; i l‚Äô√ļnica mat√®ria que tracta de la llengua √©s ‚Äėla promoci√≥ de la cultura i de la investigaci√≥ i, si escau, l‚Äôensenyament de la llengua de la comunitat aut√≤noma‚Äô.

Una altra anomalia: que la carta magna no digui els noms d‚Äôaquestes ‚Äėaltres‚Äô lleng√ľes, i que sigui tan poc garantista amb els drets que corresponen als parlants. La constituci√≥ no empara la promoci√≥ del catal√†, ni en protegeix el desenvolupament, ni garanteix el dret dels catalans de rebre l‚Äôensenyament en catal√† (Est√≤nia o Eslov√†quia ho fan amb les seves minories nacionals), ni el d‚Äôadre√ßar-se en catal√† a autoritats i institucions (ho garanteixen, per exemple, Est√≤nia, Finl√†ndia, la Rep√ļblica Txeca i Romania), ni obliga a traduir tots els texts oficials a les lleng√ľes oficials que no s√≥n el castell√† (com ho fa Xipre). Res de tot aix√≤. Les dues √ļniques mencions a la q√ľesti√≥ ling√ľ√≠stica que fa la constituci√≥ espanyola s√≥n per a refermar la primacia del castell√† i per a deixar la porta oberta que les comunitats tinguin compet√®ncies en l‚Äôensenyament en la seva llengua, gaireb√© de manera descriptiva.

A Romania, a m√©s, hi especifiquen que ‚Äėels ciutadans romanesos que pertanyen a minories nacionals tenen el dret d‚Äôexpressar-se en la seva llengua natal davant els tribunals‚Äô. Doncs en l‚Äô√†mbit de la just√≠cia Espanya tamb√© coixeja: el dret dels sospitosos, acusats o processats de ser informats en una llengua que entenguin o de fer servir un int√®rpret, m√©s que promulgat i protegit pel dret internacional, no va entrar en la legislaci√≥ espanyola fins el 2010, amb una llei org√†nica, sense modificacions del text constitucional. A Europa recullen aquest dret, almenys, Cro√†cia, It√†lia, Est√≤nia, la Rep√ļblica Txeca i Malta.

VilaWeb ha comparat les constitucions dels vint-i-set estats de la Unió Europea i ha confirmat aquestes dades. Ací podeu consultar els articles que en parlen:

Àustria
Cap√≠tol primer, article 81: ¬ęL‚Äôalemany √©s la llengua oficial de la Rep√ļblica, sense que aix√≤ perjudiqui els drets protegits per la llei federal per a les minories ling√ľ√≠stiques. [‚Ķ] La Rep√ļblica (federaci√≥, estats federats i municipis) se subscriu a la seva multiplicitat ling√ľ√≠stica i cultural, expressada en els grups √®tnics aut√≤ctons. La llengua i la cultura, aix√≠ com l‚Äôexist√®ncia i la preservaci√≥ d‚Äôaquests grups √®tnics, s‚Äôhan de respectar, salvaguardar i fomentar. [‚Ķ] La llengua de signes austr√≠aca √©s reconeguda com una llengua independent. Les lleis en regulen els detalls.¬Ľ

Bèlgica
T√≠tol tercer, cap√≠tol quart, secci√≥ segona, sub-secci√≥ primera, article 129.2.2: ¬ęAquestes lleis federals s‚Äôapliquen a les regions franc√≤fones i neerland√≤fones, respectivament, excepte en all√≤ que afecta els municipis o grups de municipis adjacents a unes altres regions ling√ľ√≠stiques en qu√® la llei prescriu o permet l‚Äô√ļs d‚Äôuna llengua diferent de la que √©s pr√≤pia de la regi√≥ on s√≥n.¬Ľ

Bulgària
Cap√≠tol primer, article 3: ¬ęEl b√ļlgar √©s la llengua oficial de la Rep√ļblica.¬Ľ

Cap√≠tol segon, article 36.1: ¬ęL‚Äôestudi i l‚Äô√ļs de la llengua b√ļlgara s√≥n un dret i una obligaci√≥ per a qualsevol ciutad√† b√ļlgar. [‚Ķ] Els ciutadans la llengua materna dels quals no sigui el b√ļlgar tenen el dret d‚Äôestudiar i fer servir la seva llengua juntament amb l‚Äôestudi obligatori del b√ļlgar. [‚Ķ] Les situacions en qu√® nom√©s es far√† servir la llengua oficial s√≥n establertes per llei.¬Ľ

Croàcia
Cap√≠tol segon, article 12: ¬ęLa llengua croata i l‚Äôalfabet llat√≠ s√≥n d‚Äô√ļs oficial a la Rep√ļblica de Cro√†cia. En localitats particulars, alguna altra llengua i el cir√≠l¬∑lic o un altre alfabet es podran incloure en l‚Äô√ļs oficial, juntament amb el croat i l‚Äôalfabet llat√≠, sempre en condicions estipulades per llei.¬Ľ

Eslovàquia
Cap√≠tol primer, part primera, article 61: ¬ęLa llengua estatal en el territori de la Rep√ļblica d‚ÄôEslov√†quia √©s la llengua eslovaca. [‚Ķ] L‚Äô√ļs d‚Äôunes altres lleng√ľes en comunicacions oficials ser√† regulat per llei.¬Ľ

Cap√≠tol segon, part tercera, article 265: ¬ęLes autoritats p√ļbliques resten obligades a proveir informaci√≥ sobre les seves activitats de manera apropiada i en la llengua de l‚Äôestat. Les condicions i la manera d‚Äôexecutar-les seran regulades per llei.¬Ľ

Cap√≠tol segon, part quarta, article 342: ¬ęA m√©s del dret que se‚Äôls ensenyi la llengua de l‚Äôestat, els ciutadans que pertanyin a minories nacionals o a grups √®tnics tamb√© tindran, sota condicions definides per la llei:

Dret d’educació en la seva llengua
Dret de fer servir la seva llengua en comunicacions oficials.¬Ľ
Eslovènia
Article 11: ¬ęLa llengua oficial d‚ÄôEslov√®nia √©s l‚Äôeslov√®. Als municipis on resideixin comunitats nacionals italianes o hongareses, l‚Äôitali√† o l‚Äôhongar√®s tamb√© han de ser oficials.¬Ľ

Article 19: ¬ęQualsevol qui sigui privat de llibertat ha de ser immediatament informat en la seva llengua materna, o en una llengua que entengui, de les raons per les quals √©s privat de llibertat.¬Ľ

Article 62: ¬ęTothom t√© el dret de fer servir la seva llengua i el seu alfabet, de la manera com ho tingui previst la llei, en l‚Äôexercici dels seus drets i deures i en procediments davant l‚Äôestat i d‚Äôaltres √≤rgans que exerceixin la funci√≥ p√ļblica.¬Ľ

Estònia
Cap√≠tol primer, article 6: ¬ęLa llengua oficial d‚ÄôEst√≤nia √©s l‚Äôestoni√†.¬Ľ

Cap√≠tol segon, article 37: ¬ęTothom t√© dret de rebre ensenyament en estoni√†. La llengua d‚Äôensenyament en les institucions educatives de minories nacionals l‚Äôha de triar la instituci√≥ educativa.¬Ľ

Cap√≠tol segon, article 51: ¬ęEn municipis on almenys la meitat dels residents permanents pertanyen a una minoria nacional, tothom t√© dret de rebre respostes de les ag√®ncies de l‚Äôestat, els governs locals i les autoritats en la llengua de la minoria nacional.¬Ľ

Cap√≠tol segon, article 52: ¬ęLa llengua oficial dels √≤rgans de l‚Äôestat i dels governs locals √©s l‚Äôestoni√†. Als municipis on la llengua de la majoria de residents no sigui l‚Äôestoni√†, els governs locals podran, d‚Äôacord amb els procediments previstos per la llei i estenent-los, fer servir la llengua de la majoria de residents permanents del municipi com una llengua de funcionament intern.¬Ľ

Finlàndia
Cap√≠tol segon, secci√≥ 17: ¬ęEl dret de tothom de fer servir la seva llengua, sigui el fin√®s o el suec, als tribunals de just√≠cia i de m√©s autoritats, i de rebre documents oficials en la mateixa llengua, ha de ser garantit per llei. Les autoritats p√ļbliques han de satisfer les necessitats socials i culturals dels parlants de suec i els de fin√®s en la mateixa mesura. Els samis, en tant que poble ind√≠gena, com els roma i m√©s grups, tenen el dret de mantenir i desenvolupar la seva pr√≤pia llengua i cultura. La llei protegeix el dret dels sami d‚Äôadre√ßar-se a les autoritats en sami. [‚Ķ]¬Ľ

Cap√≠tol onz√®, secci√≥ 122: ¬ęEn l‚Äôorganitzaci√≥ de l‚Äôadministraci√≥, l‚Äôobjectiu ha de ser unes divisions territorials apropiades per tal que els parlants de fin√®s i els de suec tinguin la mateixa oportunitat de rebre serveis en la seva llengua.¬Ľ

França
T√≠tol primer, article 2: ¬ęLa llengua de la Rep√ļblica √©s el franc√®s.¬Ľ

Hongria
Fundaci√≥, article H, apartat primer: ¬ęA Hongria, la llengua oficial √©s l‚Äôhongar√®s. [‚Ķ] Hongria ha de protegir la llengua hongaresa. [‚Ķ] Hongria ha de protegir la llengua de signes hongaresa com una part de la cultura hongaresa.¬Ľ

Irlanda
L‚Äôestat, article 81: ¬ęLa llengua irlandesa √©s la llengua nacional i la primera llengua oficial. [‚Ķ] La llengua anglesa √©s reconeguda com a segona llengua oficial.¬Ľ

Letònia
Cap√≠tol primer, article 4: ¬ęLa llengua letona √©s la llengua oficial de la Rep√ļblica de Let√≤nia. [‚Ķ]¬Ľ

Cap√≠tol vuit√®, article 104: ¬ę[‚Ķ] Tothom t√© dret de rebre resposta [de les institucions] en llengua letona.¬Ľ

Cap√≠tol vuit√®, article 114: ¬ęEls qui pertanyin a minories √®tniques tenen dret de preservar i desenvolupar la seva llengua i la seva identitat cultural i √®tnica.¬Ľ

Lituània
Cap√≠tol primer, article 14: ¬ęEl litu√† √©s la llengua de l‚Äôestat.¬Ľ

Cap√≠tol segon, article 37: ¬ęEls ciutadans que pertanyen a comunitats √®tniques tenen el dret de fomentar la seva llengua, cultura i tradicions.¬Ľ

Cap√≠tol nov√®, article 117: ¬ęA la Rep√ļblica de Litu√†nia, els procediments als tribunals es faran en la llengua de l‚Äôestat.¬Ľ

Malta
Cap√≠tol primer, sobre llengua: ¬ęLa llengua nacional de Malta √©s el malt√®s. El malt√®s i l‚Äôangl√®s i qualsevol altra llengua prescrita pel parlament [‚Ķ] seran lleng√ľes oficials a Malta i l‚Äôadministraci√≥ podr√† fer oficialment tot aix√≤ en qualsevol d‚Äôaquestes lleng√ľes:

Preveure que qualsevol persona s‚Äôadreci a l‚Äôadministraci√≥ en qualsevol de les lleng√ľes oficials; la resposta de l‚Äôadministraci√≥ haur√† de ser en la mateixa llengua.
La llengua dels tribunals ha de ser el maltès. El parlament ha de preveure que, en condicions establertes per llei, s’hi ha de poder fer servir la llengua anglesa.
La Cambra de Representants podr√†, quan reguli els seus procediments, determinar la llengua o lleng√ľes que s‚Äôhauran de fer servir en procediments i registres parlamentaris.¬Ľ
Polònia
Cap√≠tol primer, article 27: ¬ęEl polon√®s √©s la llengua oficial de la Rep√ļblica de Pol√≤nia. Aquesta previsi√≥ no ha d‚Äôinfringir els drets de les minories que resulten dels acords internacionals ratificats.¬Ľ

Cap√≠tol segon, principis generals, article 351: ¬ęLa Rep√ļblica de Pol√≤nia ha d‚Äôassegurar als ciutadans polonesos que pertanyin a minories nacionals o √®tniques la llibertat de mantenir i desenvolupar la seva llengua, de mantenir costums i tradicions i de desenvolupar la seva cultura.¬Ľ

Portugal
Principis fonamentals, article 11, s√≠mbols nacionals i llengua oficial: ¬ęLa llengua oficial √©s el portugu√®s.¬Ľ

Rep√ļblica Txeca
Carta dels drets fonamentals i les llibertats b√†siques, cap√≠tol tercer, article 251: ¬ęEls ciutadans que constitueixen una minoria nacional o √®tnica tenen garantit absolutament [‚Ķ] el seu dret de desenvolupar, juntament amb m√©s membres de la seva minoria, la seva cultura, el dret de difondre i rebre informaci√≥ en la seva llengua natal, i el dret d‚Äôassociar-se en lleis nacionals. [‚Ķ] Els ciutadans que pertanyen a minories nacionals o √®tniques tamb√© tenen garantit, sota condicions especificades per llei, el dret de ser educats en la seva llengua i el dret de fer-la servir quan s‚Äôadrecin a l‚Äôautoritat.¬Ľ

Romania
T√≠tol primer, article 13, llengua oficial: ¬ęA Romania, la llengua oficial √©s el roman√®s.¬Ľ

T√≠tol segon, cap√≠tol segon, article 322: ¬ęLa llengua de l‚Äôensenyament, a tots els nivells, √©s la romanesa. Sota condicions establertes per llei, una llengua internacional tamb√© pot ser-ho. S√≥n garantits el dret dels membres de minories √®tniques d‚Äôaprendre la seva llengua materna i el dret de rebre-hi ensenyament [‚Ķ]¬Ľ

T√≠tol tercer, cap√≠tol cinqu√®, secci√≥ segona, article 1202: ¬ęEn els territoris administratius amb minories nacionals significatives, s‚Äôha de preveure l‚Äô√ļs oral i escrit de les lleng√ľes minorit√†ries respectives en les relacions amb les autoritats de les administracions locals i dels serveis p√ļblics descentralitzats [‚Ķ].¬Ľ

Xipre
Part primera, article 33: ¬ęEls documents administratius o m√©s documents oficials adre√ßats a un grec o a un truc han de ser redactats en llengua grega o turca, respectivament. [‚Ķ] Els procediments judicials i els judicis s‚Äôhan de fer en llengua grega si les parts s√≥n gregues, en llengua truca si s√≥n turques, i en totes dues lleng√ľes si les parts s√≥n gregues i turques. [‚Ķ]¬Ľ

Part quarta, article 738: ¬ęTots els discursos i procediments s‚Äôhan de traduir a l‚Äôacte d‚Äôuna llengua oficial a l‚Äôaltra llengua oficial.¬Ľ
Informa:VILAWEB.CAT (19-2-20)

228 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: