ESPANYA OBRE COMPORTES AL FEIXISME DE VOX

“Espanya obre comportes al feixisme de VOX”

Com Ă©s tradicional, la protecciĂł de l’extrema dreta estĂ  garantida en un Estat en quĂš la legitimitat es basa en els mateixos fonaments franquistes en quĂš estĂ  construĂŻt.
(TONI STRUBELL I NÚRIA BASSA )

Dos fets importants ocorreguts durant les Ășltimes setmanes han deixat clar que el renaixement particular del feixisme a Espanya Ă©s un afer tan lliure de complexos com veloç en el desenvolupament. En l’àmbit judicial, el Tribunal Constitucional (en una votaciĂł de 7 a 4) s’ha pronunciat recentment a favor dels plens drets parlamentaris de VOX. D’aquesta manera ha anul·lat una iniciativa del Parlament Basc per crear-hi un “cordĂł sanitari” al voltant de la diputada Ășnica d’aquest partit feixista, limitant aixĂ­ el seu marge d’acciĂł. En l’àmbit polĂ­tic, la recent creaciĂł d’un govern del PP-VOX a Castella i LleĂł –que atorga cĂ rrecs de president del Parlament i vicepresidĂšncia del Govern als feixistes– va molt mĂ©s enllĂ  del suport extern donat per VOX a un govern del PP a Andalusia l’any 2018.

Ara s’estan traspassant totes les antigues lĂ­nies vermelles en un procĂ©s que nomĂ©s es pot escriure com de reobertura de les comportes al feixisme a Espanya.

Aquest gir Ă©s especialment preocupant atĂšs que implĂ­citament tĂ© la benedicciĂł d’Alberto NĂșnez FeijĂło, nou lĂ­der in pectore del Partit Popular. PerĂČ perdoneu: ÂżNo volia aquest senyor ser l’alternativa “moderada” al hooligan populista Pablo Casado? De fet, les coses s’han desbordat de tal forma que va haver de ser el mateix cap del PP local, el president en funcions Alfonso FernĂĄndez Mañueco, qui va haver d’insistir que els seus socis de VOX no eren realment feixistes, cĂ­nicament negant tota prova del contrari. Una ullada al seu programa ho demostra. Nega l’existĂšncia de la xacra de la violĂšncia masclista tot parlant de “violĂšncia intrafamiliar”, com VOX.

I quan mirem les seves polĂ­tiques d’immigraciĂł, no deixa lloc a dubtes. Els feixistes, amb poquĂ­ssims obstacles, han arribat al govern, encara que d’entrada sigui un de regional. Qui els aturarĂ  ara? Amb aquesta lĂ­nia roja creuada i les enquestes vent en popa, la seva eventual arribada al govern de Madrid Ă©s una mera qĂŒestiĂł de temps. Significativament, fins i tot el president del Partit Popular Europeu, Donald Tusk, ha sentit la necessitat d’expressar la seva preocupaciĂł per l’acord dels seus socis espanyols amb VOX. En aquest sentit, fins i tot es pot veure que Espanya ha superat els negres auguris d’alguns paĂŻsos escandinaus i centreeuropeus, on l’avenç de l’extrema dreta ha estat un afer mĂ©s gradual i alhora mĂ©s “invasiu”, si es pot utilitzar el terme. A Espanya neix del cor mateix de l’Estat i de les seves institucions.

El periodista i expert en l’extrema dreta Jordi BorrĂ s ho atribueix al fet que el feixisme mai va ser realment expulsat del poder a Espanya, l’Ășnic paĂ­s de la UE on mai va ser derrotat en un sentit militar.

PerĂČ va ser en el front judicial on es van fer els primers passos nocius per permetre que VOX entrĂ©s en el galliner de la vida institucional. En el judici clau del Tribunal Suprem (TS) contra els lĂ­ders catalans el 2019, a VOX se li va permetre d’actuar com a fiscal particular contra el ProcĂ©s, donant als feixistes mesos de fastuosa publicitat televisiva. AixĂČ va portar al fet que diversos acusats del judici es neguessin a respondre a les seves preguntes, mentre que els testimonis de la defensa que ho van fer s’enfronten ara a multes i suspensions. A quin paĂ­s democrĂ tic podria passar una cosa remotament semblant? AllĂČ que era palpablement evident per a tants observadors independents –la complicitat de jutges del TS amb les posicions de VOX– s’haurĂ  d’enfrontar ben aviat a l’escrutini dels tribunals europeus on fins ara les coses no sembla que hagin estat massa favorables a les demandes de Madrid.

En aquest front judicial, un altre cop per a la democrĂ cia va arribar la setmana passada amb una sentĂšncia del Tribunal Constitucional (TC) que afecta el Parlament Basc. AixĂ­ el TC ha anul·lat la decisiĂł de la mesa del Parlament Basc d’aplicar un cordĂł sanitari al voltant de l’extrema dreta, com passa en alguns altres paĂŻsos de la UE. Aquesta sentĂšncia dona dret a VOX a l’estatus de grup parlamentari (amb una sola diputada!) i a plena capacitat per participar i convocar debats i altres iniciatives parlamentĂ ries. En intentar evitar-ho, els partits bascos volien emular els entrebancs que a França s’havien posat amb Ăšxit a Marine Le Pen. GrĂ cies als jutges del CC, no podran imposar el mateix tipus de lĂ­mits que els partits francesos (des de la dreta neogaullista fins als comunistes) ja s’han compromĂšs a imposar al futur Reagrupament Nacional. Tampoc podrĂ  emular Alemanya on, fins ara, amb el pes polĂ­tic que exercia Angela Merkel, l’extrema dreta fa temps que estava exposada a l’aĂŻllament polĂ­tic. Espanya actuarĂ  en sentit contrari. Fins i tot en Ă rees de poder on hi hagi voluntat de frenar VOX, els alts tribunals dominats per Vox i jutges propers al PP vetllaran perquĂš no es posin lĂ­mits a l’accĂ©s de VOX al poder. Com Ă©s tradicional, la protecciĂł de l’extrema dreta estĂ  garantida en un Estat en quĂš la legitimitat es basa en els mateixos fonaments franquistes en quĂš estĂ  construĂŻt.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (19-3-2022)

128 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: