ESPANYA OBRE UN CONFLICTE AMB LA JUSTÍCIA EUROPEA PER LA IMMUNITAT DE PUIGDEMONT

(JOEL CARRASCO )

Espanya ha obert un conflicte amb la justícia europea per la immunitat del president a l’exili, Carles Puigdemont, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí. L’Advocacia de l’Estat espanyol ha recriminat als jutges europeus la suspensió provisional de la retirada de la immunitat parlamentària dels exiliats. “No es pot pretendre que el Tribunal General de la UE decideixi sobre qüestions que depenen del dret i les autoritats d’un estat membre, en aquest cas d’Espanya”, assegura l’escrit al qual ha tingut accés
La justícia europea va suspendre provisionalment la retirada de la immunitat parlamentària dels exiliats perquè poguessin assistir a la sessió de l’Eurocambra d’Estrasburg, a França, sense risc de ser detinguts. Ara, Sonsoles Centeno Huerta, l’advocada de l’estat espanyol, ha qüestionat al Tribunal General de Justícia de la Unió Europea (TGUE) les seves competències per atorgar la mesura cautelar als representants independentistes. Centeno assegura que “no és possible que el TGUE concedís la cautelar devolució temporal de la immunitat”, ja que “correspon a les autoritats nacionals atorgar-la”.

L’Advocacia espanyola carrega contra la decisió dels jutges europeus: “La mesura cautelar sol·licitada no es justifica, perquè l’acte del Parlament Europeu no és la causa determinant del perjudici greu o irreparable al·legat”.
La detenció no afectaria les seves funcions

En l’escrit, la justícia espanyola manté que la decisió del Parlament Europeu “únicament ha permès l’aixecament de la immunitat per continuar la tramitació de les euroordres” contra els polítics independentistes, que “van fugir d’Espanya per evitar ser jutjats”. L’Advocacia espanyola també argumenta que Bèlgica no podrà contestar la petició d’extradició del jutge Llarena si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea no resol la qüestió prejudicial del Suprem, és a dir, la negativa d’entregar l’exconseller Lluís Puig.

Les ordres de detenció contra els exiliats segueixen en vigor a Espanya, però Centeno assegura que una detenció dels exiliats no els privaria de seguir exercint el seu càrrec: “Com que els demandants viuen a Bèlgica i tenint en compte que la seu del Parlament Europeu es troba a Estrasburg i les sessions en períodes parcials i més comissions del Parlament es troben a Brussel·les, no sembla que es pugui entorpir l’exercici de la funció d’eurodiputats per una suposada detenció que tingués lloc a Espanya”.
La immunitat

Tant Puigdemont, Comín i Ponsatí actualment gaudeixen d’immunitat en tota la Unió Europea menys a Espanya. I l’Advocacia espanyola adverteix, en l’escrit, que les ordres de detenció contra els exiliats “gaudeixen en el moment actual de plens efectes, per no tenir els demandants cap privilegi conforme al dret nacional”.

Això és degut al fet que l’obtenció de l’escó europeu va ser posterior al seu processament, llavors, segons la jurisprudència, no és necessari demanar un suplicatori al Parlament Europeu per mantenir l’ordre de detenció nacional. Tot i això, l’escrit de l’Advocacia de l’Estat assenyala que “la qüestió prejudicial plantejada pel jutge Llarena suposa la suspensió de les ordres nacionals de detenció”.

JUNTS, AMB UNITAT CATALANA A CATALUNYA DEL NORD

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat que l’indult als presos del 1-O va ser “una exigència del Consell d’Europa, i que a més no haurien d’haver estat en la presó”, després de les declaracions de la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, que ha assenyalat que l’independentisme “hauria d’haver après la lliçó”.

En declaracions als periodistes aquest dilluns des de la localitat d’Amélie-els-Bains-Palalda, ha insistit que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides “va ser molt explícit en dos informes, demanant a Espanya treure als presos polítics i preguntant qui havia estat l’autor d’aquesta violació de drets fonamentals”. Preguntat per les mateixes declaracions d’Isabel Rodríguez, l’expresident ha dit que “porten 3 anys i 8 mesos dient-ho i haurien de començar a canviar de cançó”.

En l’acte d’aquest dilluns, Junts ha signat un conveni de col·laboració amb Unitat Catalana, de manera que totes dues formacions acorden que Unitat Catalana serà la representació de Junts a França i que els membres del partit que compleixin els requisits podran ser candidats a les eleccions municipals dels territoris que formen part de la Catalunya Nord.

“Aquest conveni entre Junts i Unitat Catalana demostra que ens comprometem a ajudar-nos mútuament, a continuar amb més força i amb més valor“, ha destacat Puigdemont.

97 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: