ESPANYA, UN DESASTRE TOTAL

“Espanya no suma ”
0El PSOE guanya amb tres diputats menys i un desastre estratègic al damunt
Espanya no suma
( ENRIC JULIANA, MADRID )

Fiasco. La temerària decisió de Pedro Sánchez de conduir el ­país a noves eleccions generals, coincidint amb el moment crític de Catalunya, ha acabat amb l’entronització de Vox. El partit d’extrema dreta que sintonitza amb els nous corrents autoritaris europeus i nord-americans ha aconseguit superar el llistó dels cinquanta diputats i agafa el Partit Popular per l’espatlla. Estava escrit. Jugada mestra de l’actual grup dirigent socialista: guanya l’adoració nocturna a Donald Trump .

El PSOE guanya (amb tres diputats menys) i les dues Espanyes no sumen. Ni l’esquerra ni la dreta tenen a l’abast la majoria absoluta al Congrés. Tampoc no eren possibles les dues majories a l’abril, però ara el panorama és molt més complicat. L’ascens de l’extrema dreta per sobre dels cinquanta diputats ho trastoca tot. Els efectes qualitatius d’a­quest salt són difícils de calibrar. Espanya segueix el camí d’ Itàlia, polaritzada pel tribú Matteo Salvini . L’abril i el maig queden lluny. Molt lluny.

No dimiteix ningú,de moment: ni l’escalabrat Rivera ni Errejón, que només obté dos diputats

Amb l’escrutini pràcticament tancat, només hi ha dues possi­bilitats per intentar una governació mitjanament estable, i si l’una és difícil, l’altra encara ho és més. Un acord de l’esquerra obert al Partit Nacionalista Basc i Esquerra Republicana de Ca­talunya, amb el concurs d’alguns diputats regionalistes, o una política de Concertació Nacional entre el PSOE i el Partit Popular.

Amb vint-i-dos diputats més, Pablo Casado es converteix en el líder alternatiu indiscutible. Sense arribar els cent diputats, ara el Partit Popular té nous marges de maniobra i podria ­arribar a exigir la retirada de Sánchez com a condició per fa­cilitar la investidura d’un pre­sident socialista, previ pacte sobre alguns punts essencials, re­ferits a Catalunya, l’economia i els òrgans de l’ Estat, especialment el poder judicial. Amb un discurs molt serè, Casado va ­demanar ahir a la nit al PSOE que “defineixi” el seu futur.

Es panseix, estrepitosament, la rosa d’abril més preada per l’e stablishment espanyol: un pacte de majoria entre el PSOE i Ciutadans. L’aliança macronista de Pedro Sánchez i Albert Rivera sumava 180 diputats. Majoria absoluta folgada. Mig any després, PSOE i Ciutadans no superen els 130 diputats, com a conseqüència de la fenomenal desfeta del partit d’ Albert Ri­vera i Inés Arrimadas , superior al que pronosticaven tots els sondejos. Del partit més cuidat per la premsa madrilenya només en queden les costelles. De 57 a 10 diputats. Rivera va dir ahir a la nit que està disposat a respon­sabilitzar-se d’un resultat tan funest, però no va anunciar la dimissió. En una escena fúnebre amb paraules postisses, Rivera va anunciar una decisió veritablement transcendent: va convocar la seva executiva.

Ciutadans podia haver governat Espanya i ha acabat actuant de llebre de l’extrema dreta, que els ha devorat. Llebre a la cassola. Una eventual aliança o pacte entre el PSOE i la taronja ava­riada ara no serveix per a res. No suma prou vots per a la inves­tidura i no garanteix estabilitat parlamentària. Ciutadans tampoc ajuda el bloc de les tres dretes a superar el bloc de l’esquerra, si aquest s’arribés a confi­gurar.

Efectivament, amb 158 diputats, l’hipotètic bloc de les esquerres sumaria vuit escons més que el de les tres dretes. Si no es vol posar en mans de Casado,
a Sánchez no li queda cap més remei que parlar de debò amb Unides Podem. No és probable que passi. Sánchez no es vol escorar més a l’esquerra i tot acord amb ERC s’encareix, atesa la situació actual a Catalunya.

El PSOE guanya amb 120 escons, tres menys que els obtinguts al mes d’abril. Un poema. El grup dirigent socialista ambicionava 140 diputats quan, a finals de maig, amb els resultats de les europees sobre la taula, va començar a pressentir la repetició electoral i va orientar en aquesta direcció les negociacions per a la investidura, que no van ser mai reals.

Sánchez ambicionava 140 diputats, la desconstrucció d’ Unides Podem i una certa flexió a la baixa de Ciutadans que li permetessin governar en minoria amb quatre satèl·lits orbitant al seu voltant: el que quedés de l’aliança entre Podem i Esquerra Unida, el grup escissionista d’ Íñigo Errejón , un Ciutadans escapçat i el Partit Nacionalista Basc. No ha aconseguit cap dels seus objectius més preuats: el PSOE decreix, UP continua a peu
dret (amb set diputats menys), Errejón només obté dos escons per Madrid (més un dels seus aliats circumstancials del Compromís valencià) i Ciutadans s’escalabra.

Impermeable al desastre estratègic, ahir Sánchez es va fe­licitar per la victòria del PSOE i va prometre “generositat” per a la formació d’un govern pro­gressista.

Ara comença un dens ball tàctic en què veurem de tot. A París, Berlín i Brussel·les al·lucinen.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (11-11-2019)

253 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: