ESTATS UNITS, UN PA√ćS TRENCAT

“Un pa√≠s trencat”
( VICENÇ VILLATORO )
Hi ha pa√Įsos i moments en qu√® la majoria de la societat est√† d’acord en el que √©s bo i convenient, quins valors cal defensar i quins objectius es desitgen. En aquests per√≠odes de consens, el debat pol√≠tic √©s per conv√®ncer la gent de quin candidat o programa serviria millor aquests objectius compartits. En canvi, hi ha pa√Įsos i moments qu√® la majoria de la societat discrepa de quins s√≥n els valors i els objectius essencials i, en definitiva, sobre qu√® √©s desitjable i qu√® rebutjable.

Llavors es produeix la polaritzaci√≥ i el debat pol√≠tic √©s nom√©s un creuament d’acusacions, no per conv√®ncer ning√ļ sin√≥ per mantenir la combativitat dels propis. Quan alg√ļ acusa l’adversari d’alguna cosa, de fet el refor√ßa davant dels seus, perqu√® el que per a uns √©s detestable per als altres √©s positiu. Aquesta ha estat la clau de les eleccions americanes i del seu resultat encara incert.

No es tractava de convèncer sinó de mobilitzar, encara que fos a la contra. Però allò que mobilitza els teus mobilitza també els adversaris. Les eleccions americanes, acabin com acabin, retraten un país trencat i un moment trencat. Si és el moment de la ruptura dels consensos, va més enllà dels Estats Units. I pot arribar fins aquí, si és que no hi som ja.
Informa:ARA.CAT (4-11-2020)

125 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: