ESTIMADA ROSALIA, NOM√ČS VULL BITLLETS DE CENT

“Nom√©s vull bitllets de cent ”
( BERNAT DED√ČU )

A banda de la seva indiscutible qualitat musical, la can√ß√≥ “Milion√†ria” de la nostra genial Rosalia marcar√† una fita en l‚Äôart catal√† de tots els temps, i no pas perqu√® estigui escrita en la nostra llengua i pugui arribar a ser cantada per una quantitat oce√†nica d‚Äôespectadors, cosa inaudita en tota la hist√≤ria musical de la tribu, sin√≥ perqu√® aquesta pe√ßa resumeix a la perfecci√≥ un dels pilars √®tics m√©s fonamentals que ha guiat d‚Äôantuvi la nostra naci√≥: la necessitat imperiosa de tenir molts, molts diners. “Nom√©s vull veure bitllets de cent”, canta la nostra bell√≠ssima d√®mon de Sant Esteve Sesrovires, en un imperatiu moral que entronca amb el bo i millor del pensament catal√† i que hom podria resumir com que la m√©s alta quota de llibertat personal sempre exigir√† tenir una cartera ben curulla de pasta, √©s a dir, que a la vida no s‚Äôimposa mai la jugada mestra ni la ra√≥ moral, sin√≥ el poder del caler.

“Que jo s√© que he nascut per ser milion√†ria”, diu la nostra magn√≠fica deessa, amb la mateixa alegria superbiosa de Salvador Dal√≠ quan es passejava per la Cinquena Avinguda de Manhattan repartint girafes pels aparadors, conscient que amb fer pintura renaixentista de primera qualitat no n‚Äôhi havia prou per tenir fama global. Li ho havia ensenyat el seu mestre, Francesc Pujols, que anticip√† la crisi dels grans imperis i dels estats naci√≥, tot afirmant que els √ļnics pobles supervivents en el futur serien aquells que haguessin ordit durant segles una certa autarquia econ√≤mica independent de la pol√≠tica, com √©s el nostre cas. Tot aix√≤ es tradueix en el poder del dispendi, en la necessitat de gastar (i en el seu revers, el tenir-ho tot pagat), que na Rosalia ha tradu√Įt en forma de “Fucking money man” i demostrant que viure amb el signe del d√≤lar dintre la ment √©s un gest d‚Äôuna profund√≠ssima dignitat personal.

Rosalia ens recorda oportunament que, mentre tinguem la desgr√†cia de viure colonitzats pels espanyols i administrats per quatre xori√ßos, nostra √ļnica escapat√≤ria moral ser√† augmentar la caixa personal

La terregada de sempre, mancada de gr√†cia i de talent, s‚Äôha dedicat els darrers dies a criticar alguns dels deliciosos castellanismes que inclou aquesta can√ß√≥, quan tot aix√≤ tant li fot i √©s absolutament secundari si atenem a la profund√≠ssima catalanitat d‚Äôaquesta obra d‚Äôart √ļnica, que √©s m√©s necess√†ria que mai ara que els pol√≠tics de la tribu ens han tra√Įt i s‚Äôhan venut el pa√≠s per quatre duros i una cadireta a la Diputaci√≥. Rosalia ens recorda oportunament que, mentre tinguem la desgr√†cia de viure colonitzats pels espanyols i administrats per quatre xori√ßos, nostra √ļnica escapat√≤ria moral ser√† augmentar la caixa personal i, a partir d‚Äôaqu√≠, demostrar com n‚Äô√©s de gratificant ser lliure i gaudir del caprici. Ho dius, estimada dea, amb una genialitat tan b√®stia que esborrona: “Tinc un xaval contractat / perqu√® m’obri els regals de nadal / tanco el centre comercial / i em menjo jo sola un gelat”.

Compareu aquella mitja rever√®ncia que Pere Aragon√®s sempre fa davant dels directius de La Caixa o el gest ploramiques del pobre Quim Torra abans d‚Äôemetre qualsevol tipus de frase, especialment quan diu ‚Äúsenyor S√°nchez‚ÄĚ, amb aquesta ambici√≥ de la nostra Rosalia, que no somia revoltes de somriures ni aplecs del cargol sin√≥ que li tanquin el Louvre per passejar-hi contemplativa. Hi ha la Catalunya morta, la del Born i la runa i el 1714, la ratafia moral del proc√©s que va a Estrasburg per veure el messies i no s‚Äôhi pot fer ni una foto, versus l‚Äôalegria d‚Äôaquesta m√ļsica extraordin√†ria que recupera el m√©s bell del nostre sentiment nacional victori√≥s, al crit de voler celebrar el seu cumpleanys cada dia rodejada de guepards domesticats. Perqu√® qui vol viure en l‚Äôeterna promesa d‚Äôuna republiqueta que mai no arriba quan pot tenir el poder de comprar-se una illa?

Jo avui, desafinat i maldestre, et canto a tu, estimada Rosalia, perquè has tenyit d’alegria aquest nostre present espantós i avorrit. Seràs milionària, reina meva, pel simple fet que tu a la vida no sortiries a empatar ni un partit amistós. Tant li fot el que pensis de política, perquè a mi ja m’has demostrat que ets dels nostres. Jo només vull veure’t, en efecte, banyada en bitllets de cent. Així serà i així s’escriurà.
Informa:ELNACIONAL.CAT (7-7-2019)

662 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: