EUROPA ES JUGA AQUEST DIUMENGE EL FUTUR FRANÇA AMB LA SEGONA VOLTA DE LES PRESIDENCIALS

“Europa es juga el futur a França”.
En un moment de batalla econòmica entre la Unió Europea i Rússia per la invasió d’Ucraïna, on el projecte europeu afronta debats cabdals com ara reforçar els vincles en matèria de defensa o caminar cap a l’anhelada autonomia estratègica, França celebra aquest diumenge la segona volta de les presidencials. Encara que les darreres enquestes allunyen aquest escenari, una victòria de l’aspirant ultradretana Marine Le Pen sobre l’actual president Emmanuel Macron tindria un impacte gens menyspreable en el futur de la construcció europea i, encara més, en la disputa geopolítica que ha revitalitzat l’agressió militar de Vladímir Putin. De la mà d’experts en política internacional, EL TEMPS radiografia els efectes d’un hipotètic triomf de Le Pen per a la Unió Europea.

(MOISÉS PÉREZ )
La invasió russa d’Ucraïna ha comportat una reacció inèdita de la Unió Europea. Encara que darrerament s’han produït més diferències entre els estats membres, l’agressió orquestrada per l’autòcrata Vladímir Putin va concitar, en un primer moment, una resposta unitària amb l’aprovació de sancions econòmiques contra Rússia i diversos oligarques vinculats amb el Kremlin. L’aprovació en les últimes setmanes de la brúixola estratègica, en la qual s’incloïen compromisos d’increment de la despesa en defensa, ha estat una passa cap a la integració europea, un símptoma de com els debats sobre l’anhelada autonomia estratègia de la Unió Europea cada vegada estaven més presents en les decisions dels socis comunitaris i de Brussel·les.

En aquests lustres marcats per la incertesa i la inestabilitat de la Gran Recessió, la crisi de l’euro, la Gran Reclusió, l’emergència climàtica o les conseqüències geopolítiques de la guerra a l’Est del vell continent, la Unió Europea s’ha vist forçada a reforçar els seus mecanismes d’integració per evitar un debilitament sistèmic del projecte comunitari. La pandèmia de la COVID-19, no debades, va obligar a la creació d’uns fons de recuperació finançat amb una emissió de deute conjunta, una acció que fins feia anys era concebuda com a un acte d’heretgia econòmica. Els analistes més optimistes, fins i tot, van atrevir-se a expressar que s’havia produït el moment Hamilton europeu, és a dir, quan Alexander Hamilton (1755-1804), primer secretari del Tresor dels Estats Units, va mutualitzar el deute dels diferents estats nord-americans a finals del segle XVIII.

La campanya militar del Kremlin a Ucraïna va donar-se, segons apuntava Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana per la Universitat de València, perquè Putin, entre altres causes, havia observat un escenari de debilitament d’Europa. Les eleccions presidencials franceses eren un dels factors de risc per agregar fragilitat al projecte comunitari, especialment per l’auge de l’extrema dreta representada tant per Marine Le Pen com pel candidat encara més extremista Éric Zemmour. En una mena de reedició dels comicis de l’any 2017, els francesos han situat per a la segona volta d’aquest diumenge al candidat liberal i actual president de la república gal·la, Emmanuel Macron, i a l’aspirant ultradretana Le Pen.

Malgrat que les enquestes han allunyat en les últimes jornades les opcions de la líder d’extrema dreta d’accedir a l’Elisi, la simple possibilitat d’un triomf de Le Pen genera inquietud per les seues repercussions en el projecte d’integració europeu i en la política de la resta del vell continent. «A la segona volta de les eleccions franceses, Europa es juga continuar existint en la seua forma actual, amb les estructures comunitàries que hi ha en aquest moment», assenyala l’analista de política europea Guillermo Íñiguez, qui amplia: «Des de les presidencials de l’any 2017, Le Pen ha modulat el discurs. Ja no parla, per exemple, d’una sortida de l’euro, tot i que l’amenaça que representa és més complexa. El projecte d’una Europa de nacions sobiranes que encapçala Le Pen implica boicotejar la Unió Europea des de la mateixa sala de màquines. S’ha de recordar, a més, que França junt amb Alemanya són els dos líders del projecte europeu. Si una peça de l’eix francoalemany juga a la contra, les implicacions per a la Unió Europea no serien gens esperançadores».

«La Unió Europea es juga la seua supervivència en aquestes eleccions franceses o, com a mínim, el risc d’entrar en paràlisi. Amb una França presidida per Le Pen, el projecte europeu experimentaria un fre, així com la retòrica antigermànica que ha practicat la candidata del Reagrupament Nacional deixaria ben tocar l’eix conformat per França i Alemanya», coincideix Àngel Saz, director del Centre d’Economia Global i Geopolítica d’ESADE. «França és un país fonamental, sense el qual no s’entén la Unió Europea. Per crear el projecte europeu i per estabilitzar el continent, necessitaves la participació de França i Alemanya. És cert que després incorpores Itàlia perquè està dintre de l’eix Milà-Rotterdam i de l’eix Milà-Hamburg. Ara bé, l’aliança principal és la francoalemanya, ja que sense la seua aprovació no s’impulsa cap pas d’integració comunitària. Amb Le Pen a l’Elisi, hi hauria un boicot permanent a la construcció europea», reflexiona.

A pesar que Le Pen s’ha allunyat dels postulats extremistes de reivindicar una sortida de França de la Unió Europea, el seu accés al comandament del poder polític francès suposaria l’impuls d’una renacionalització de la política europea, de la promoció d’un replegament cap als diferents estats membres del club comunitari. «Els partits de dreta radical de la Unió Europea han assumit que no poden trencar amb la Unió Europea, però que tenen la possibilitat de moure-la cap a la direcció que més els convé, cap a un debilitament de les instàncies federals europees», apunta Jorge Tamames, investigador en Economia Política i Relacions Internacionals al Reial Institut Elcano. «Una victòria de Le Pen suposaria frens importants al procés d’integració europea, i més en un moment que queden carpetes importants per resoldre com ara la unió bancària, la reforma de les regles fiscals o el desenvolupament de capacitats de defensa conjunta», complementa.

Un triomf de Le Pen a França implicaria en matèria europea aturar, segons Íñiguez, «el principal motor d’integració que ha tingut la Unió Europea des de l’any 2017, el qual ha estat la França de Macron». «Alemanya sempre ha supeditat l’avanç europeu als seus interessos comercials. Ho hem vist amb la crisi de l’euro on importaven més els bancs alemanys, ho hem vist amb la crisi de l’estat de dret a països de l’est on ha importat més les cadenes de producció alemanyes, i ho estem veient en Rússia millor que en altra ocasió», raona. «És cert amb Macron tens dubtes, per exemple, de si vol una defensa europea liderada per França o una defensa francesa amb la resta de països comprant armament francès. Ara bé, aquestes qüestions formen part del procés lògic de la integració. Amb Le Pen, però, seria un joc a la contra de qualsevol avanç en matèria europea», arredoneix Saz.
Subscripció al butlletí

«Una victòria de Le Pen seria un cop duríssim per a l’Europa política perquè implicaria un triomf d’una visió antieuropeista, d’aquells països que desfien l’Europea constitucional i les seues regles democràtiques», avisa Carme Colomina, investigadora principal especialitzada en assumptes de la Unió Europea del Centre d’Estudis i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB). «La defensa de Le Pen de la primacia del dret francès per sobre de l’europeu reforçaria les posicions de Polònia o Hongria», subratlla, per recordar la política social excloent de l’aspirant d’extrema dreta: «Le Pen vol convocar un referèndum sobre ciutadania i identitat, on fa una demostració de la seua visió excloent de la ciutadania i d’Europa, una aproximació ultranacionalista a l’estat del benestar marcada per l’exclusió».

L’accés a la presidència de Le Pen, d’acord amb l’analista del CIDOB, «afebliria la capacitat de la Unió Europea per seguir imposant sancions a Rússia»: «Ja hem vist com Orban ha posat límits a la participació d’Hongria en els càstigs econòmics contra Rússia, així com l’aparició de discrepàncies entre els socis comunitaris envers els hidrocarburs de procedència russa. En aquesta qüestió, Le Pen s’oposa a la imposició de sancions al petroli i el gas rus, per la qual cosa un triomf de la candidata d’extrema dreta dividiria Europa en la seua batalla contra la invasió de Putin». «A escala immediata, una presidència de Le Pen tindria impacte en la batalla que es lliura contra Rússia. S’ha de recordar que el seu partit s’ha finançat amb fons procedents de bancs russos, els vincles de Le Pen amb Moscou i les opinions favorables de la candidata ultradretana del règim de Putin», incideix Tamames.

El contrast en matèria de política europea entre Le Pen i Macron és, no debades, abismal. «Són dos candidats diametralment oposats. Per a Macron, Europa és el primer terreny de joc on s’exhibeix la grandesa francesa, és un president per a qui l’agenda europea i la francesa van lligades. Le Pen, en canvi, ha construït la seua oferta política per oposició a la Unió Europea, amb totes les implicacions que té per a un país que és un dels motors de la integració comunitària. De fet, és una de les dues potes del motor francoalemany», radiografia Colomina. «Si Le Pen accediria a l’Elisi i apostara per una sortida del comandament únic de l’OTAN, així com per soscavar els principis democràtics i de llibertats fonamentals de la Unió Europea, en una mena d’Orban amb asteroides, el mateix projecte europeu estaria en joc. Una aliança de França amb el bloc de Visegrad seria demolidora per a la Unió Europea», agrega Berna León, investigador doctoral i professor associat en el Centre d’Estudis Internacionals de Sciences Po París, qui adverteix de la possible entesa entre «Le Pen i Putin una vegada acabe la guerra d’Ucraïna».

«D’ençà de la guerra d’Ucraïna, hem vist una positiva unitat transatlàntica, encara que hi hagi diferències normals en qüestions delicades, com ara el volum d’enviament d’armament o de les sancions als hidrocarburs procedents de Rússia. Un triomf de Le Pen, tanmateix, posaria en dubte tota aquesta estructura, la mateixa relació transatlàntica. Aquests personatges, i s’ha de ressaltar, són favorables a Putin. I això és una qüestió molt rellevant. La falta d’unió a escala europea per una França comandada per Le Pen seria un autèntic baló d’oxigen a Putin, així com provocaria una fractura important dintre d’Europa», remarca Saz. «Amb Le Pen al capdavant de França, Putin comptaria amb un aliat al cor d’Europa, amb un altre cavall de Troia per desgastar el projecte europeu», completa Íñiguez.
Onada reaccionària

La segona volta de les eleccions presidencials franceses coincideix en un moment de certa revalorització del model francès. «Si durant la dècada anterior va generar-se una conjuntura favorable a Alemanya, on s’havia d’exportar el seu model socioeconòmic, caracteritzat per tenir una administració pública austera i una economia orientada a l’exterior, en els darrers anys sorgeix una oportunitat per a França. Cada vegada hi ha més consciència que la Unió Europea compta amb un veïnat tens i que la tàctica d’estabilitzar mitjançant les relacions comercials no és suficient, fins i tot en les relacions estratègiques amb socis com ara la Xina. Per gaudir d’estabilitat, és necessari disposar d’una certa autonomia i, en el cas de França, compta amb avantatges a l’àmbit energètic pel seu model fonamentat en l’energia nuclear i en el camp militar. França, no debades, s’ha convertit en la principal força militar de la Unió Europea després del Brexit, ja que és l’únic país que compta amb armament nuclear. Aquestes qüestions estratègiques no tenien gaire valor durant l’època d’integració comercial, però sí que en tenen en aquesta nova etapa», discerneix Tamames.

«El paper de Macron és ben curiós: va arribar a la presidència francesa amb la intenció d’apropar el model francès a l’alemany, de convertir França en una mena de nació d’empreses emergents. Arran dels esdeveniments, tanmateix, sembla que ha caigut del cavall i ha tornat a fórmules gaullistes de planificació estatal. I, en aquest context, gaudeix de l’oportunitat d’oferir un model atractiu per a la resta d’Europa. És una finestra d’oportunitat», amplia l’investigador. «Ara bé, França no pot adormir-se perquè Alemanya s’ha compromès a gastar un 2% del PIB en defensa i encara és la potència econòmica dominant de la Unió Europea. França compta amb un quinquenni per davant per aprofitar el canvi de vents, la qual cosa seria complicada amb Le Pen a l’Elisi», puntualitza.

Una de les conseqüències que podria tenir una hipotètica victòria electoral de la candidata ultradretana és un contagi reaccionari al continent. «Per molt nacionalistes que siguen les extremes dretes del vell continent, diposen d’un sentit internacionalista, on hi ha intercanvis de pràctiques que funcionen. Una potencial victòria de Le Pen armaria moralment a la resta d’extremes dretes. I no només: també dotaria aquestes opcions polítiques de més recursos estratègics i econòmics. De fet, ho vam veure quan Trump va imposar-se: després de la seua victòria, va produir-se una onada electoral favorable per a diferents forces globals d’ultradreta. Amb un triomf de Le Pen, hi hauria un renaixement de la internacional reaccionària que seria perillosa per al conjunt de la Unió Europea i per a Occident», esgrimeix León.

«El projecte polític de Le Pen, tant en el vessant europeu com nacional, és molt similar a la democràcia il·liberal que encarnen Polònia i Hongria. La candidata ultradretana ha assegurat que adoptara mesures per contrarestar el poder legislatiu i judicial en cas de no obtenir la majoria parlamentària», afirma Íñiguez, qui comparteix que un hipotètic triomf del Reagrupament Nacional atorgaria força als moviments d’extrema dreta a escala europea: «No sols reforçaria els règims de Polònia o Hongria, sinó que faria que Vox, per exemple, comptara amb un aliat en un govern fonamental al conjunt de la Unió Europea. L’efecte dominó podria ser molt gran». «Aquest hipotètic efecte dominó es produiria, a més, en un moment important per a Europa, la qual no pot perdre un president com Macron en una situació marcada pels vaivens d’Alemanya, una situació geopolítica força delicada i l’existència d’un precari consens al Consell Europeu», expressa. I remata: «L’accés de Le Pen a l’Elisi situaria en una debilitat sistèmica el projecte europeu».
Informa:ELTEMPS.CAT (23-4-2022)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: