EUROPA TANCA LA PORTA A UNA ADHESIÓ RÀPIDA D’UCRAÏNA, PERÒ AUGMENTA LA DESPESA EN DEFENSA

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) han tancat la porta a una adhesió ràpida d’Ucraïna en plena invasió russa. En la cimera informal a Versalles (França), els líders dels 27 han acordat una declaració en què es limiten a comprometre’s a “reforçar els vincles” i “aprofundir l’associació” amb Ucraïna “en el seguiment del seu camí europeu”. “Ucraïna pertany a la nostra família europea”, apunta el text.

La declaració allunya l’aspiració ucraïnesa d’una adhesió accelerada després d’una trobada en què els 27 havien d’afrontar el dilema de com enviar un senyal a Kíiv sense jugar amb l’ampliació, una qüestió complexa que genera molta divisió entre els 27.

El text acordat pels 27 reconeix les “aspiracions europees” d’Ucraïna i “l’elecció europea” del país, però no inclou cap compromís explícit. Abans de la reunió ja es plantejava que la resposta a la petició d’adhesió fos un possible reforç de l’acord d’associació amb el país, per exemple, amb un apropament de Kíiv al mercat únic i al sistema energètic europeu.

En el cas de les peticions d’adhesió de Geòrgia i Moldàvia, el text es limita a recordar que el Consell ha demanat a la Comissió Europea que emeti una opinió, com també ha fet en el cas d’Ucraïna.

A banda de la qüestió de l’entrada a la UE, la declaració dels líders condemna l’atac militar rus a Ucraïna i subratlla que Rússia té “tota la responsabilitat” de la guerra. Els 27 també remarquen que estan preparats per adoptar més sancions contra Rússia “ràpidament” i que continuaran donant suport a Ucraïna. A més, reclamen a Rússia que permeti corredors humanitàries per evacuar civils.

Abans de la trobada, una desena de països, entre ells els bàltics, Hongria, Polònia i la República Txeca, havien donat suport a accelerar el procés d’entrada d’Ucraïna al club comunitari com a mostra de suport davant l’atac rus. Després de les peticions d’entrada d’Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia, els 27 han activat el procés per estudiar-les, però a l’arribada a la cimera alguns líders ja havien refredat les aspiracions d’aquests tres països de tenir un procés d’adhesió ràpid.

El més contundent ha estat el president francès, Emmanuel Macron. “Podem obrir un procés d’adhesió amb un país en guerra? No ho crec”, ha declarat Macron en arribar a la trobada informal de líders. En el mateix sentit, el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, ha remarcat que “no existeix cap procés ràpid d’adhesió” i el de Luxemburg, Xavier Bettel, ha advertit que “no es pot donar a Ucraïna “el sentiment que tot pot passar d’un dia a l’altre”.

MÉS DESPESA EN DEFENSA

De la cimera extraordinària a Versalles n’ha sortit una aposta clara de la Unió Europea per augmentar “significativament” la despesa del bloc en defensa, amb una part “important” d’inversió. En la declaració final d’aquesta trobada a França, els caps d’estat s’han compromès a incrementar la despesa en aquesta matèria després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Ara bé, no han fixat cap xifra concreta per aquest increment.

En plena invasió russa d’Ucraïna i vistos els bombardejos indiscriminats de les tropes russes, els vint-i-set subratllen el compromís del bloc per invertir “més i millor” en defensa i en “tecnologies innovadores” que evitin futurs conflictes armats però que, en cas que arribin, permeti a la Unió defensar-se. El text presentat des de Versalles, on Josep Borrell ha demanat enviar armes a Ucraïna per 500 milions més, també aposta per “desenvolupar més incentius per estimular les inversions” que siguin “col·laboracions” entre estats i que aquests tinguin “projectes conjunts i compres conjuntes de mitjans de defensa”.
Una Unió “més forta en l’àmbit de la seguretat”

L’objectiu d’aquest increment de la despesa en defensa que han pactat els caps d’estat, han assenyalat els líders, és que la Unió Europea sigui “més forta i capaç en l’àmbit de la seguretat i la defensa”. Entre les accions que cal impulsar a partir d’ara, sempre segons aquests líders, hi ha el “foment de sinergies entre la recerca civil i de defensa i la innovació”. També és un objectiu prioritari invertir en tecnologies “crítiques i emergents” i “innovació en seguretat i defensa” per garantir que el bloc podrà fer front a qualsevol atac.

La declaració que han presentat després de la cimera a Versalles on han rebutjat l’adhesió express d’Ucraïna també demana a la Comissió Europea que presenti un informe al maig sobre les “bretxes d’inversió en defensa” i les “iniciatives necessàries per reforçar la industria de defensa europea i la base tecnològica”.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-3-2022)

133 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: