EUSKADI I GALÍCIA LLUITEN AVUI CONTRA EL RISC D’UNA ABSTENCIÓ ALTA

“El PNB i el PP gallec lluitaran avui contra el risc d’una alta abstenció ”
Galícia i el País Basc mesuren la temperatura d’un país angoixat
( ENRIC JULIANA, MADRID )Una crisi sanitària que no s’acaba mai. Una crisi econòmica de dimensions desconegudes, amb un coixí de seguretat europeu que és posat en qüestió pels països més petits de la Unió. Una crisi institucional agreujada per la situació del rei emèrit. Una crisi de reputació dels partits polítics, que es va agreujar amb la insensata repetició de les eleccions generals, al mes de novembre passat. Una crisi territorial que continua oberta en canal a Catalunya, on probablement se celebraran eleccions a la tardor. Salut pública, economia, institucions, partits i cohesió territorial, en crisi. Aquest aquest el quadre espanyol realment existent.

Fora de la Unió Europea, Espanya no podria resistir tanta acumulació de tensions. La democràcia podria estar en risc en aquests moments. La temptació autoritària que va recórrer els segles XIX i XX podria tornar a aixecar el cap. La cèlebre frase de Ortega y Gasset , “Espanya és el problema i Europa és la solució”, torna a adquirir en aquests moments molta vigència.

El quadre clínic és seriós, però la institucionalitat democràtica d’un país de la Unió Europea és molt més resistent del que pot semblar quan a l’acumulació de tensions se li aplica la lent d’augment dels anys trenta del segle passat. L’únic que en aquests moments corre risc real d’enfonsament són els balanços de milers d’empreses i l’economia domèstica de milions de persones abocades a viure en el llindar de la pobresa. En aquest quadrant el país es juga el seu futur. El quadre clínic és sever i avui se celebren eleccions en dues autonomies del nord d’ Espanya, Galícia i el País Basc, que actuen com a estabilitzadors de la política.

El paraigua Europa
Decisions imminents sobre el pla de recuperació europeu

Europa torna a ser la solució, però la Unió Europea també s’enfronta a un seriós repte: mantenir dret el mercat únic davant el possible enfonsament de les economies del sud. Aquesta és la clau del pla de recuperació, Next Generation UE, que s’ha d’aprovar aquest mes de juliol a Brussel·les, pla en què el Govern de Pedro Sánchez té dipositades totes les esperances per poder afrontar la crisi amb una política fiscal expansiva, sense ajustos i retallades que augmentin el patiment social, com va passar ara fa deu anys.

El pla de recuperació, juntament amb els altres instruments previstos per la UE, principalment les línies de crèdit del mecanisme europeu d’ estabilització ( MEDE), més la cobertura del Banc Central Europeu, configuren la xarxa de salvament que pot evitar el col·lapse d’ Espanya, Itàlia i Portugal, i un greu terrabastall econòmic i social a França, que també és sud, encara que la geografia li hagi atorgat fronteres més septentrionals.

El pacte europeu
Sánchez afronta setmanes decisives amb viatges a Holanda, Suècia i Alemanya

El pròxim Consell Europeu extraordinari dels dies 17 i 18 de juliol serà crucial. Sánchez viatjarà aquesta setmana vinent a Holanda i Suècia, per entrevistar-se amb els caps de govern de dos països que encapçalen l’anomenat bloc dels “frugals”, per concloure amb una entrevista amb la canceller alemanya Angela Merkel, hores abans de la decisiva reunió del Consell. L’inesperat fracàs de la candidatura de la ministra Nadia Calviño a la presidència de l’ Eurogrup (conferència permanent de ministres d’Economia dels països de la zona euro) projecta ombres sobre la negociació del pla europeu. Els qui des de fa mesos somien amb la caiguda del Govern de coalició i amb la transició cap a un Executiu d’“unitat nacional” amb eleccions generals a curt termini, tornen a fregar-se les mans. Un fracàs de la negociació europea podria ser letal per a l’actual coalició d’esquerres. Pedro Sánchez i els seus aliat es juguen el futur durant aquesta segona quinzena de juliol.

Eurogrup
Les raons del fracàs de Nadia Calviño

Hi ha cinc càrrecs importants en l’estructura europea: la presidència de la Comissió Europea ( Alemanya), la presidència del Consell Europeu ( Bèlgica), la presidència del Parlament Europeu ( Itàlia), l’alt representant de Política Exterior i Seguretat Comuna ( Espanya) i la presidència de l’ Eurogrup (a partir d’aquesta setmana, Irlanda). Si Espanya aconseguia la presidència de l’ Eurogrup, passava a controlar dos dels cinc càrrecs principals de la superestructura de la Unió. Al seu torn, els països grans ho acaparaven pràcticament tot, a excepció de la presidència del Consell, en mans del belga Charles Michel . Els països petits necessàriament havien de ser hostils a la pretensió espanyola. Per tant, la candidatura de la vicepresidenta Calviño s’enfrontava a unes dificultats objectives, que van subvalorar els qui, des de Madrid, immediatament van posar en marxa el botafumeiro.

Sectors rellevants de l’establishment madrileny veien en la presidència espanyola de l’ Eurogrup un possible contrapoder a Sánchez i els seus aliats, des de l’interior del mateix Executiu. No anaven mal encaminats. Si Calviño hagués guanyat, avui llegiríem que el Govern central quedava sota el control estratègic de la presidenta de l’ Eurogrup, que en cap cas no podria ser substituïda a la cartera d’ Economia, per no perjudicar la influència d’ Espanya a l’ Unió Europea. Avui llegiríem elegies a Nadia Calviño com a fèrria vigilant del Govern “socialcomunista”. Si Calviño perdia, tota la culpa seria per a Sánchez i els seus aliats. Així s’ha escrit.

La mala notícia
La derrota de Calviño a l’Eurogrup, poc advertida, dispara senyals d’alarma

Un eix Calviño-Partit Nacionalista Basc-Ciutadans podia convertir-se en el gran contrapès de l’aliança entre PSOE i Unides Podem, una coalició que Sánchez no pot trencar en la mesura que els 35 diputats d’UP no tenen alternativa, sense recórrer a la política d’“unitat nacional” amb el Partit Popular, que significaria la mort política del president. Aquest eix hauria estat molt fort amb la ministra d’Economia en la presidència de l’ Eurogrup, però la derrota de la seva candidatura brussel·lenca no l’invalida. Aquest possible eix corrector d’alguna manera passa avui la prova de les urnes a Euskadi.

País Basc
El PNB pot arribar a acords parcials amb Ciutadans

Ara fa un any era del tot impossible imaginar qualsevol tipus d’aproximació entre el Partit Nacionalista Basc i Ciutadans. Albert Rivera qualificava de “banda” els socis parlamentaris de Sánchez i el diputat Aitor Esteban es burlava de l’ambiciós líder del partit taronja. Un any després, Rivera ha abandonat la política després de la seva gran derrota electoral al mes de novembre, i Inés Arrimadas intenta liderar un petit partit frontissa, ben connectat per l’economista Luis Garicano amb el grup liberal del Parlament Europeu, sense hostilitat als furs bascos. En la mesura que PP i Ciutadans es presenten junts a les eleccions a Euskadi, Arrimadas ha comparegut juntament amb Pablo Casado davant l’arbre de Gernika, en senyal de reconeixement de la foralitat basca. En els pròxims mesos hi pot haver acords parcials entre el PNB i Ciutadans en la negociació dels pressupostos generals de l’ Estat del 2021. Els dos partits sumarien un bloc de 16 diputats, amb poder de veto sobre algunes de les propostes fiscals d’ Unides Podem. Serà una negociació molt complexa, en la qual encara s’ignora el paper que poden arribar a tenir els 13 diputats d’Esquerra Republicana, partit que a la tardor es trobarà en plena voràgine electoral catalana. També caldrà fer atenció a com queda el grup de vuit diputats de Junts per Catalunya al Congrés, si a finals de mes es materialitza la ruptura orgànica dels seguidors de Carles Puigdemont amb el PDECat.

Un Partit Nacionalista Basc reforçat a les urnes tindria a la tardor major capacitat de decisió en el Parlament espanyol. Per aquesta raó, els de Sabin Etxea van pressionar a Sánchez al maig perquè es poguessin celebrar eleccions al juliol, si la situació sanitària millorava. En un primer moment, Sánchez no era partidari d’aquest escenari electoral. El PNB va amenaçar d’abstenir-se en la votació de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, a tall d’advertència. Les eleccions van quedar finalment autoritzades. El PNB va fort, però la gran incògnita és el nivell d’abstenció, com a conseqüència del temor del contagi als col·legis electorals, davant la nova onada de rebrots. Un augment substantiu de l’abstenció podria afavorir la coalició EH Bildu.

Galícia
Núñez Feijóo, poder fàctic del PP si revalida la majoria

El lehendakari Iñigo Urkullu va contactar amb el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo , per coordinar la data de les eleccions en les dues comunitats, després d’haver-se suspès la cita del 5 d’abril a conseqüència de l’epidèmia. Urkullu no volia celebrar eleccions a l’octubre (moment en què expirarien les dues legislatures) per temor d’un increment de la tensió social a la tardor. Núñez Feijóo compartia aquesta visió. Un pic de malestar social a la tardor podia donar ales a l’oposició a Galícia, especialment al Bloc Nacionalista Gallec. Al mes de juliol, Urkullu i Feijóo podien simbolitzar el desig d’estabilitat i serenitat a què molta gent aspira avui en aquest país, després d’uns mesos dramàtics. Adhesió al poder existent en dues comunitats en les quals el Govern autonòmic ha estat ben valorat durant el confinament.

Una victòria aclaparadora de Núñez Feijóo avui a les urnes podria consagrar-lo com a possible alternativa a Pablo Casado per al lideratge del Partit Popular en el futur. No li faria falta sortir de Galícia per influir en el debat polític espanyol. Les seves observacions serien escoltades amb la màxima atenció a Madrid i a la resta d’ Espanya. Casado s’hauria d’acomodar a un nou paisatge de la dreta espanyola. El líder conservador gallec advoca per un PP més disposat a dialogar amb el Govern central, com a millor via per intentar trencar la coalició del PSOE amb UP i deixar Sánchez aïllat. Un Núñez Feijóo reforçat per les urnes no seria lluny de l’eix Calviño-PNB-Ciutadans en els debats econòmics dels propers mesos. Si el PP té un resultat molt contundent avui a Galícia, Casado s’haurà de moure amb agilitat per intentar capitalitzar la victòria dels seus. No és fàcil que el PP gallec perdi la majoria absoluta, però una abstenció molt forta podria col·locar el BNG al davant del PSOE.

L’esquerra
El PSOE corre el risc de ser humiliat a Galícia i UP no ha despuntat

Unes eleccions avorrides en un temps estrany. Unes eleccions difícils per a la coalició que governa Espanya des del passat mes de gener. El PSOE corre el risc de veure’s humiliat a Galícia i Unides Podem pot fer un mal resultat en les dues cites. La campanya de Pablo Iglesias ha estat veritablement desastrosa. Després d’haver protagonitzat les decisions socials més rellevants del Govern central aquests darrers mesos, el vicepresident segon s’ha enredat en una extravagant baralla amb els periodistes que el critiquen sistemàticament, que no són pocs a Madrid. La confrontació amb els mitjans de comunicació és un front que segurament agrada als seguidors més acèrrims de Podem –pot ser que no els resti vots– però allunya aquesta formació de la centralitat política, l’aïlla del PSOE i l’assenyala clarament com l’objectiu a batre en els propers mesos. Encara no se sap amb claredat quina és la posició d’UP davant la nova política europea que s’està perfilant com a resposta a l’epidèmia.

Informa:LAVANGUARDIA.COM (12-7-2020)

125 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: