EX-COLPISTES DEL 23-F MANEN A LA GUÀRDIA CIVIL

Ex-colpistes del 23-F manen en la Guàrdia Civil
La pol√®mica viscuda aquesta setmana entre el Govern espanyol i la Gu√†rdia Civil arran la destituci√≥ de Diego P√©rez de los Cobos ens fa rescatar aquest reportatge. Es va publicar al n√ļmero 257 del setmanari EL TEMPS, als quioscos la quarta setmana de maig de 1989, i el va escriure Ismael L√≥pez Belda, que parlava dels colpistes del 23F que, vuit anys despr√©s de l‚Äôintent fallit de colp d‚ÄôEstat, encara ocupaven llocs de direcci√≥ a la Gu√†rdia Civil. Tot i que en aquella √®poca P√©rez de los Cobos encara no era un gran conegut, ell tamb√© va participar en l’intent de colp d’estat i, anys m√©s tard, dirigiria el cos.

Antics seguidors de la croada involucionista d’Antonio Tejero Molina figuren en llocs d’absoluta import√†ncia en la Direcci√≥ General de la Gu√†rdia Civil, dependent dels ministeris d’Interior i Defensa. El Sindicat Unificat, encara perseguit acarnissadament, ha denunciat per mitj√† d’aquest setmanari els nost√†lgics del 23-F que es mouen amb total llibertat dins del Cos. Gr√†cies al benepl√†cit de Jos√© Luis Corcuera i Narc√≠s Serra.

( ISMAEL L√ďPEZ )

‚ÄúAssumpte: elements colpistes a la c√ļpula del Cos‚ÄĚ. Aix√≠ comen√ßa la nota informativa n√ļmero 22, barra 89, emesa en un impr√®s habitual de la Direcci√≥ General de la Gu√†rdia Civil pel comit√® federal del Sindicat Unificat de la Gu√†rdia Civil, al qual EL TEMPS ha tingut acc√©s en exclusiva. El superperseguit col¬∑lectiu dels gu√†rdies democr√†tics ha llan√ßat aquesta circular de den√ļncia contra els comandaments que el 23-F simpatitzaren amb la causa involucionista d’Antonio Tejero, denunciant la seua pres√®ncia en punts clau de l’actual organigrama socialista de la Gu√†rdia Civil.

L’informe va destinat als comit√®s regionals, provincials i locals del SUGC, i recomana als components del sindicat ¬ęatenta vigil√†ncia en tot moment, realitzant missions d’observaci√≥ i control, dels caps del Cos que a continuaci√≥ es relacionen, i que van intervenir en els fallits colps d’estat del 23-F i del 27-0¬Ľ. Dirigents de la Gu√†rdia Civil que han rebut tota la confian√ßa de Luis Rold√†n i dels dos ministeris, Defensa i Interior, als quals la Benem√®rita ha d’obeir. El director general de la Gu√†rdia Civil, el socialista Luis Rold√†n Ib√°√Īez, t√© integrat en la seua secretaria particular el tinent coronel Rafael Garabito G√≥mez, de 49 anys d’edat. Garabito va participar a les converses colpistes del 23-F amb la resta de caps insurgents. Aquest cap de la Benem√®rita, de tota confian√ßa dels ministres Jos√© Luis Corcuera i Narc√≠s Serra, va estar el dia de l’al√ßament militar reunit amb Tejero, perfilant els √ļltims preparatius del colp d’estat, tan sols un poc abans que els gu√†rdies civils destinats al Parc Automobil√≠stic comen√ßaren a pujar als autobusos cam√≠ del Congr√©s.

Amb 52 anys d’edat, el tinent coronel Jos√© Garrido Tudo √©s actualment el m√†xim cap de la Comand√†ncia de Toledo. A l’igual que el seu col¬∑lega Rafael Garabito G√≥mez, Tudo va ser present en totes les reunions mantingudes abans del 23-F. Al capdavant d’un escamot, Garrido Tudo tenia com a missi√≥ principal, llavors, ocupar llocs estrat√®gics al madrileny Palau de Telecomunicacions. No obstant aix√≤, i segons fonts de la gu√†rdia civil democr√†tica, la por a la incertesa de l’aventura colpista va fer desistir l’avui m√†xim cap de la Benem√®rita a Toledo.

El tinent coronel Francisco Javier Jim√©nez Nayas t√© avui com a destinaci√≥ un dels centres d’intel¬∑lig√®ncia m√©s notoris del Ministeri d’Interior i la Direcci√≥ General de la Gu√†rdia Civil, el seu Servei d’Estad√≠stica. De 52 anys, Jim√©nez Nayas posse√Įa el c√†rrec de segon cap de la Comand√†ncia de Vit√≤ria, Euskadi, el 23 de febrer de 1981.

Acompanyar Antonio Tejero en la seua visita al Congr√©s era, segons el SUGC, l’objectiu acordat entre els dirigents militars colpistes i aquest actual alt membre d’Interior-Defensa. Afortunadament, no hi va arribar a temps per a donar suport a la temptativa rebel. Jim√©nez Nayas declar√† p√ļblicament que, si haguera entrat puntualment a la Cambra dels Diputats, no hauria tingut cap inconvenient d’ordenar l’afusellament de, almenys, deu diputats.

Francisco Javier Jim√©nez encara √©s un home pr√≤xim a l’ex-capit√† colpista Jes√ļs Munecas, qui sempre mostr√† la seua confian√ßa en ell. Jes√ļs Munecas Aguilar fou condemnat a cinc anys de pres√≥ en el judici militar del 23-F, dels quals va complir quatre, amb separaci√≥ del servei i p√®rdua dels galons. Comandament de la caserna basca de Tolosa, amb nombroses acusacions per tortura a militants pol√≠tics, Munecas Aguilar manava la Companyia M√≤bil de Cavalleria de Madrid en el 23-F, i √©s el fam√≥s insurrecte militar que, al moment de l’atemptat al Congr√©s dels Diputats, anunci√† estar ¬ęper descomptat, a l’espera d’una autoritat militar¬Ľ.

Els comandants

L’actual ajudant del general en cap de l’Agrupaci√≥ de Tr√†nsit √©s el comandant Generoso Pedraz Espinosa. Amb 48 anys d’edat, Pedraz Espinosa tamb√© particip√† activament als conclaves previs dels colpistes i en un altre amb¬° Tejero i el comandant Sesma, aleshores segon cap del Centro de Adiestramientos Especiales, CAE, amb seu a El Escorial, Madrid. Tejero havia proposat a Sesma, actualment destinat a la Comand√†ncia de Logronyo, que foren els gu√†rdies civils del C√ÄE els que assaltaren el Congr√©s. Sesma, prudent i no massa conven√ßut de l’√®xit, s’hi va negar. No obstant aix√≤, Generoso Pedraz Espinosa, la data de l’intent colpista es trobava al Centro de Adiestramientos Especiales, i aparegu√© per la Cambra de la Carrera de San Jer√≥nimo m√©s tard, simulant que hi acudia per sufocar la rebel¬∑li√≥. La seua vertadera missi√≥, segons el sindicat democr√†tic de la Gu√†rdia Civil, era servir d’enlla√ß amb el capit√† colpista Gil S√†nchez-Valiente.

Destacat de la rebel¬∑li√≥ militar del 23-F, el capit√† Valiente fou declarat en rebel¬∑lia i processat per abandonament de la seua destinaci√≥ despr√©s del fracassat intent colpista. A la Comand√†ncia 543, Gu√†rdia Civil de Sant Sebasti√†, S√†nchez Valiente operava al si dels serveis especials, confeccionant informes ‚ÄĒentre altres, sobre el tractament de la Gu√†rdia Civil a la premsa‚ÄĒ per als seus jerarques. Valiente, l’home amb el qual hauria de col¬∑laborar Pedraz Espinosa, va fugir amb documents i informaci√≥ sobre els plans colpistes a Londres, per acabar m√©s tard a Texas, EUA, i ser vist despr√©s a Accra, la capital de Ghana, dins de les fosques operacions descobertes pels serveis d’informaci√≥ de l’estat entre colpistes i ultradretans espanyols amb el r√®gim libi de Muammar el Gaddafi.

El comandant F√®lix Hernando Mart√≠n, de 40 anys, figura avui destinat al gabinet del Ministeri de l’Interior, enlla√ß entre la cartera que presideix Jos√© Luis Corcuera i el Grupo Operativo de Misiones Especiales, GOSSI. Hernando Mart√≠n era m√†xim responsable del GOSSI el 23-F i va estar present en moltes de les operacions preparat√≤ries de l’assalt militar contra la democr√†cia. La seua suposada missi√≥ era controlar el tinent coronel Pedr√≥ Catal√°n Jim√©nez, per a fer-lo desistir si era necessari. Gr√†cies a ell, Catal√°n pass√† despr√©s desapercebut. Durant el consell de guerra, el seu testimoni tamb√© ajud√† el capit√† dels rebels, Juan P√©rez de la Lastra, qui, a pesar de tenir una participaci√≥ activ√≠ssima en el colp, nom√©s va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys de pres√≥ pel delicte de rebel¬∑li√≥ militar, amb suspensi√≥ de treball i degradaci√≥ a comandant. El 1986, el comandant P√©rez de la Lastra ja estava pendent de destinaci√≥ per ascens.

L’Acad√®mia Especial de la Gu√†rdia Civil a Aranjuez, Madrid, √ļnica a tot l’estat en la preparaci√≥ d’oficials cap al futur grau de tinents, i motor compressor d’ideologies entre els gu√†rdies civils, compta entre els seus professors amb el comandant Francisco Morales Utrabo. De 40 anys, Utrabo manava el 1981 el Servei d’Informaci√≥ de la Agrupaci√≥ de Tr√†nsit de Madrid amb el grau de capit√†, i tamb√© particip√† en les conspiracions militars preparat√≤ries dels colpistes liderats per Milans del Bosch i Antonio Tejero Molina.

El 23 de febrer de 1981, Morales Utrabo va ordenar a un contingent de n√ļmeros de la Gu√†rdia Civil que, alhora que ho feia Tejero, s’aproximaren a la porta del Congr√©s dels Diputats. L’objectiu era poder servir de cobertura si el projecte perillava. Utrabo va amena√ßar els gu√†rdies civils de la seua companyia amb dos mesos d’arrest al calab√≥s si de cas es negaven a desobeir les seues ordres i a no secundar el seu pla.

Un altre comandant implicat en el 23-F, Francisco Le√≥n Le√≥n, est√† destinat a l’√Ärea d’Assumptes Legals de la Direcci√≥ General de la Gu√†rdia Civil. Le√≥n Le√≥n t√© un bon curr√≠culum. Durant l’intent del segon colp d’estat ‚ÄĒles operacions ¬ęHalc√≥n¬Ľ i ¬ęMarte¬Ľ, dirigides pels coronels, Luis Mu√Īoz Guti√©rrez, i Jes√ļs Crespo Cuspinera, i els tinents coronels, Jos√© Enrique Crespo i Juan Fern√°ndez Hidalgo, que pretenien ‚Äúl‚Äôestrangulament dels principals mitjans decisoris de l‚Äôestat i del govern‚ÄĚ, amb l‚Äôajuda de 110 escamots ‚Äúd‚Äôobedi√®ncia cega‚ÄĚ, a les 8.00 hores del 27 d‚Äôoctubre de 1982-, Le√≥n Le√≥n tenia, segons el SUGC, assignada la missi√≥ de la presa del canal madrileny d‚ÄôIsabel II, art√®ria de la comunicaci√≥ interior.

En el tristament fam√≥s cas Almeria, el comandant Le√≥n tamb√© hi apareix complicat. Per aquell homicidi de tres treballadors bascos, ocorregut el 1981, foren condemnats a pres√≥ el tinent coronel de la Gu√†rdia Civil Carlos Castillo Quero, el tinent Manuel G√≥mez Torres, i el n√ļmero Manuel Fern√°ndez Llamas. En uni√≥ del tinent del cos, Juli√°n Hern√°ndez del Barco, √†lies Arturo, Le√≥n Le√≥n va portar a Almeria unes pistoles que havien estat comissades anteriorment a uns gitanos del barri de barraques madrileny del Pozo del Huevo. Segons instrucci√≥ oficial del proc√©s, aquestes armes curtes es trobaren a l‚Äôinterior del vehicle Ford-Fiesta en el qual viatjaven els tres joves assassinats a sang freda en la carretera.

Arturo, o Juli√°n Hern√°ndez del Barco, √©s l‚Äôhome que ha substitu√Įt al destronat de Brigada d‚ÄôInfanteria, Andr√©s Casinello P√©rez, ex-cap de l‚ÄôEstat Major de la Gu√†rdia Civil en la persecuci√≥ contra el clandest√≠ SUGV. Arturo est√† incl√≤s en els serveis especials de la CG, GOSSI, i treballa org√†nicament sota les ordres del coronel Manglano, al CESID, el Centro Superior de Informaci√≥n de la Defensa. Dependent de l‚ÄôEstat Major de la Gu√†rdia Civil, Arturo viatja sovint al Pa√≠s Basc -la casa-caserna d‚ÄôIntxaurrondo √©s un dels nuclis m√©s importants del SUGC- i tamb√© per Andalusia, el Pa√≠s Valenci√† i Catalunya.

Per l’octubre de 1986, prop de dos-cents homes destinats exclusivament a la lluita antiterrorista, inclosos al CESID, foren rellevats d’aquesta labor per assetjar i controlar sense parar cada un dels afiliats al SUGC. Un soterrani del carrer de Sotomayor, a Madrid, servia de base de les seues operacions. Arturo ha dut fins a 27 d’aquells guàrdies civils antiterroristes per a cobrir al País Valencià el servei d’informació anti-SUGC. Les comunicacions s’estableixen per mitjà del Govern Militar de València.

Segons comprovacions fetes pel SUGC, l‚Äôex-senador socialista per M√†laga i ex-subsecretari d‚ÄôInterior, Carlos Sanju√°n, havia informat, per mitj√† d‚Äôuna circular interna amb data 20 de setembre de 1982, de la pres√®ncia d‚Äôaquests gu√†rdies civils involucionistes al que, llavors, era al seu cap, i titular del departament d‚ÄôInterior, Jos√© Barrionuevo. ‚ÄúTant aquest, com els altres membres del govern -denuncia el SUGC en declaracions fetes en exclusiva a EL TEMPS- van decidir mantenir en els seus llocs aquests energ√ļmens i, alhora, dirigir una acarnissada lluita contra gu√†rdies civils dem√≤crates i fidels a la Constituci√≥‚ÄĚ.

Informa:ELTEMPS.CAT (30-5-2020)

216 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: