EX-COLPISTES DEL 23-F MANEN A LA GUÀRDIA CIVIL

Ex-colpistes del 23-F manen en la Guàrdia Civil
La polèmica viscuda aquesta setmana entre el Govern espanyol i la Guàrdia Civil arran la destitució de Diego Pérez de los Cobos ens fa rescatar aquest reportatge. Es va publicar al número 257 del setmanari EL TEMPS, als quioscos la quarta setmana de maig de 1989, i el va escriure Ismael López Belda, que parlava dels colpistes del 23F que, vuit anys després de l’intent fallit de colp d’Estat, encara ocupaven llocs de direcció a la Guàrdia Civil. Tot i que en aquella època Pérez de los Cobos encara no era un gran conegut, ell també va participar en l’intent de colp d’estat i, anys més tard, dirigiria el cos.

Antics seguidors de la croada involucionista d’Antonio Tejero Molina figuren en llocs d’absoluta importància en la Direcció General de la Guàrdia Civil, dependent dels ministeris d’Interior i Defensa. El Sindicat Unificat, encara perseguit acarnissadament, ha denunciat per mitjà d’aquest setmanari els nostàlgics del 23-F que es mouen amb total llibertat dins del Cos. Gràcies al beneplàcit de José Luis Corcuera i Narcís Serra.

( ISMAEL LÓPEZ )

“Assumpte: elements colpistes a la cúpula del Cos”. Així comença la nota informativa número 22, barra 89, emesa en un imprès habitual de la Direcció General de la Guàrdia Civil pel comitè federal del Sindicat Unificat de la Guàrdia Civil, al qual EL TEMPS ha tingut accés en exclusiva. El superperseguit col·lectiu dels guàrdies democràtics ha llançat aquesta circular de denúncia contra els comandaments que el 23-F simpatitzaren amb la causa involucionista d’Antonio Tejero, denunciant la seua presència en punts clau de l’actual organigrama socialista de la Guàrdia Civil.

L’informe va destinat als comitès regionals, provincials i locals del SUGC, i recomana als components del sindicat «atenta vigilància en tot moment, realitzant missions d’observació i control, dels caps del Cos que a continuació es relacionen, i que van intervenir en els fallits colps d’estat del 23-F i del 27-0». Dirigents de la Guàrdia Civil que han rebut tota la confiança de Luis Roldàn i dels dos ministeris, Defensa i Interior, als quals la Benemèrita ha d’obeir. El director general de la Guàrdia Civil, el socialista Luis Roldàn Ibáñez, té integrat en la seua secretaria particular el tinent coronel Rafael Garabito Gómez, de 49 anys d’edat. Garabito va participar a les converses colpistes del 23-F amb la resta de caps insurgents. Aquest cap de la Benemèrita, de tota confiança dels ministres José Luis Corcuera i Narcís Serra, va estar el dia de l’alçament militar reunit amb Tejero, perfilant els últims preparatius del colp d’estat, tan sols un poc abans que els guàrdies civils destinats al Parc Automobilístic començaren a pujar als autobusos camí del Congrés.

Amb 52 anys d’edat, el tinent coronel José Garrido Tudo és actualment el màxim cap de la Comandància de Toledo. A l’igual que el seu col·lega Rafael Garabito Gómez, Tudo va ser present en totes les reunions mantingudes abans del 23-F. Al capdavant d’un escamot, Garrido Tudo tenia com a missió principal, llavors, ocupar llocs estratègics al madrileny Palau de Telecomunicacions. No obstant això, i segons fonts de la guàrdia civil democràtica, la por a la incertesa de l’aventura colpista va fer desistir l’avui màxim cap de la Benemèrita a Toledo.

El tinent coronel Francisco Javier Jiménez Nayas té avui com a destinació un dels centres d’intel·ligència més notoris del Ministeri d’Interior i la Direcció General de la Guàrdia Civil, el seu Servei d’Estadística. De 52 anys, Jiménez Nayas posseïa el càrrec de segon cap de la Comandància de Vitòria, Euskadi, el 23 de febrer de 1981.

Acompanyar Antonio Tejero en la seua visita al Congrés era, segons el SUGC, l’objectiu acordat entre els dirigents militars colpistes i aquest actual alt membre d’Interior-Defensa. Afortunadament, no hi va arribar a temps per a donar suport a la temptativa rebel. Jiménez Nayas declarà públicament que, si haguera entrat puntualment a la Cambra dels Diputats, no hauria tingut cap inconvenient d’ordenar l’afusellament de, almenys, deu diputats.

Francisco Javier Jiménez encara és un home pròxim a l’ex-capità colpista Jesús Munecas, qui sempre mostrà la seua confiança en ell. Jesús Munecas Aguilar fou condemnat a cinc anys de presó en el judici militar del 23-F, dels quals va complir quatre, amb separació del servei i pèrdua dels galons. Comandament de la caserna basca de Tolosa, amb nombroses acusacions per tortura a militants polítics, Munecas Aguilar manava la Companyia Mòbil de Cavalleria de Madrid en el 23-F, i és el famós insurrecte militar que, al moment de l’atemptat al Congrés dels Diputats, anuncià estar «per descomptat, a l’espera d’una autoritat militar».

Els comandants

L’actual ajudant del general en cap de l’Agrupació de Trànsit és el comandant Generoso Pedraz Espinosa. Amb 48 anys d’edat, Pedraz Espinosa també participà activament als conclaves previs dels colpistes i en un altre amb¡ Tejero i el comandant Sesma, aleshores segon cap del Centro de Adiestramientos Especiales, CAE, amb seu a El Escorial, Madrid. Tejero havia proposat a Sesma, actualment destinat a la Comandància de Logronyo, que foren els guàrdies civils del CÀE els que assaltaren el Congrés. Sesma, prudent i no massa convençut de l’èxit, s’hi va negar. No obstant això, Generoso Pedraz Espinosa, la data de l’intent colpista es trobava al Centro de Adiestramientos Especiales, i aparegué per la Cambra de la Carrera de San Jerónimo més tard, simulant que hi acudia per sufocar la rebel·lió. La seua vertadera missió, segons el sindicat democràtic de la Guàrdia Civil, era servir d’enllaç amb el capità colpista Gil Sànchez-Valiente.

Destacat de la rebel·lió militar del 23-F, el capità Valiente fou declarat en rebel·lia i processat per abandonament de la seua destinació després del fracassat intent colpista. A la Comandància 543, Guàrdia Civil de Sant Sebastià, Sànchez Valiente operava al si dels serveis especials, confeccionant informes —entre altres, sobre el tractament de la Guàrdia Civil a la premsa— per als seus jerarques. Valiente, l’home amb el qual hauria de col·laborar Pedraz Espinosa, va fugir amb documents i informació sobre els plans colpistes a Londres, per acabar més tard a Texas, EUA, i ser vist després a Accra, la capital de Ghana, dins de les fosques operacions descobertes pels serveis d’informació de l’estat entre colpistes i ultradretans espanyols amb el règim libi de Muammar el Gaddafi.

El comandant Fèlix Hernando Martín, de 40 anys, figura avui destinat al gabinet del Ministeri de l’Interior, enllaç entre la cartera que presideix José Luis Corcuera i el Grupo Operativo de Misiones Especiales, GOSSI. Hernando Martín era màxim responsable del GOSSI el 23-F i va estar present en moltes de les operacions preparatòries de l’assalt militar contra la democràcia. La seua suposada missió era controlar el tinent coronel Pedró Catalán Jiménez, per a fer-lo desistir si era necessari. Gràcies a ell, Catalán passà després desapercebut. Durant el consell de guerra, el seu testimoni també ajudà el capità dels rebels, Juan Pérez de la Lastra, qui, a pesar de tenir una participació activíssima en el colp, només va ser condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys de presó pel delicte de rebel·lió militar, amb suspensió de treball i degradació a comandant. El 1986, el comandant Pérez de la Lastra ja estava pendent de destinació per ascens.

L’Acadèmia Especial de la Guàrdia Civil a Aranjuez, Madrid, única a tot l’estat en la preparació d’oficials cap al futur grau de tinents, i motor compressor d’ideologies entre els guàrdies civils, compta entre els seus professors amb el comandant Francisco Morales Utrabo. De 40 anys, Utrabo manava el 1981 el Servei d’Informació de la Agrupació de Trànsit de Madrid amb el grau de capità, i també participà en les conspiracions militars preparatòries dels colpistes liderats per Milans del Bosch i Antonio Tejero Molina.

El 23 de febrer de 1981, Morales Utrabo va ordenar a un contingent de números de la Guàrdia Civil que, alhora que ho feia Tejero, s’aproximaren a la porta del Congrés dels Diputats. L’objectiu era poder servir de cobertura si el projecte perillava. Utrabo va amenaçar els guàrdies civils de la seua companyia amb dos mesos d’arrest al calabós si de cas es negaven a desobeir les seues ordres i a no secundar el seu pla.

Un altre comandant implicat en el 23-F, Francisco León León, està destinat a l’Àrea d’Assumptes Legals de la Direcció General de la Guàrdia Civil. León León té un bon currículum. Durant l’intent del segon colp d’estat —les operacions «Halcón» i «Marte», dirigides pels coronels, Luis Muñoz Gutiérrez, i Jesús Crespo Cuspinera, i els tinents coronels, José Enrique Crespo i Juan Fernández Hidalgo, que pretenien “l’estrangulament dels principals mitjans decisoris de l’estat i del govern”, amb l’ajuda de 110 escamots “d’obediència cega”, a les 8.00 hores del 27 d’octubre de 1982-, León León tenia, segons el SUGC, assignada la missió de la presa del canal madrileny d’Isabel II, artèria de la comunicació interior.

En el tristament famós cas Almeria, el comandant León també hi apareix complicat. Per aquell homicidi de tres treballadors bascos, ocorregut el 1981, foren condemnats a presó el tinent coronel de la Guàrdia Civil Carlos Castillo Quero, el tinent Manuel Gómez Torres, i el número Manuel Fernández Llamas. En unió del tinent del cos, Julián Hernández del Barco, àlies Arturo, León León va portar a Almeria unes pistoles que havien estat comissades anteriorment a uns gitanos del barri de barraques madrileny del Pozo del Huevo. Segons instrucció oficial del procés, aquestes armes curtes es trobaren a l’interior del vehicle Ford-Fiesta en el qual viatjaven els tres joves assassinats a sang freda en la carretera.

Arturo, o Julián Hernández del Barco, és l’home que ha substituït al destronat de Brigada d’Infanteria, Andrés Casinello Pérez, ex-cap de l’Estat Major de la Guàrdia Civil en la persecució contra el clandestí SUGV. Arturo està inclòs en els serveis especials de la CG, GOSSI, i treballa orgànicament sota les ordres del coronel Manglano, al CESID, el Centro Superior de Información de la Defensa. Dependent de l’Estat Major de la Guàrdia Civil, Arturo viatja sovint al País Basc -la casa-caserna d’Intxaurrondo és un dels nuclis més importants del SUGC- i també per Andalusia, el País Valencià i Catalunya.

Per l’octubre de 1986, prop de dos-cents homes destinats exclusivament a la lluita antiterrorista, inclosos al CESID, foren rellevats d’aquesta labor per assetjar i controlar sense parar cada un dels afiliats al SUGC. Un soterrani del carrer de Sotomayor, a Madrid, servia de base de les seues operacions. Arturo ha dut fins a 27 d’aquells guàrdies civils antiterroristes per a cobrir al País Valencià el servei d’informació anti-SUGC. Les comunicacions s’estableixen per mitjà del Govern Militar de València.

Segons comprovacions fetes pel SUGC, l’ex-senador socialista per Màlaga i ex-subsecretari d’Interior, Carlos Sanjuán, havia informat, per mitjà d’una circular interna amb data 20 de setembre de 1982, de la presència d’aquests guàrdies civils involucionistes al que, llavors, era al seu cap, i titular del departament d’Interior, José Barrionuevo. “Tant aquest, com els altres membres del govern -denuncia el SUGC en declaracions fetes en exclusiva a EL TEMPS- van decidir mantenir en els seus llocs aquests energúmens i, alhora, dirigir una acarnissada lluita contra guàrdies civils demòcrates i fidels a la Constitució”.

Informa:ELTEMPS.CAT (30-5-2020)

143 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: