NOMĂS LA INDEPENDĂNCIA POT SALVAR L’ĂS DEL CATALĂ A LA JUSTĂCIA
RadioCatalunya
(BIEL FERRER ) Ăs inĂștil, ridĂcul i obsolet que la conselleria de JustĂcia de la Generalitat de Catalunya faci un espot publicitari i un web per tal de normalitzar lâĂșs de la llengua catalana als jutjats catalans: “Ăs una evidĂšncia que el catalĂ a la JustĂcia tĂ© una mala salut. Hem adoptat mesures que sâimplementen ja com el codi QR que permetrĂ als professionals o a la ciutadania fer una queixa directament des del mateix jutjat”, deia el 22 de juny la consellera. Ăs clar, del 21,1 % de sentĂšncies en catalĂ el 2005 al 6,9% el 2021 hi ha hagut un retrocĂ©s significatiu, perĂČ amb memorials de greuges, amb publicitat institucional, amb el web i amb converses toves al âlocus amoenusâ del programa ‘MĂ©s3/24’ no canviarĂ pas el panorama (Ă©s de tothom sabut que quan es tracta dâenraonar amb membres del govern, Xavier Grasset no fa entrevistes polĂtiques prĂČpies dâun periodista, sinĂł que fa massatges tonificants i publireportatges institucionals). Encara cal registrar mĂ©s queixes? Encara no Ă©s prou greu la situaciĂł de substituciĂł? Encara no Ă©s prou evident que aixĂ no? LâĂșnica estratĂšgia coherent i resolutiva ja Ă©s prou sabuda: tenir Poder Judicial propi i, doncs, normalitzat, a mĂ©s dâun Poder Legislatiu ple i dâun Poder Executiu homologat, amb el mateix rang que qualsevol Estat Europeu independent. Per aixĂČ i per moltes altres raons vam votar i vam guanyar la independĂšncia en aquell referĂšndum vinculant del Primer dâOctubre, oi? Ras i curt. Com vol la consellera normalitzar lâĂșs de la llengua catalana en aquest Ă mbit si, per no haver aplicat el mandat del Primer dâOctubre i, doncs, ser el Principat de Catalunya una comunitat autĂČnoma de pa sucat amb oli, no pot exigir el coneixement de la llengua catalana als jutges que exerceixen el seu poder a Catalunya? Tot aixĂČ ja ho sabem de fa temps i ve dâantic. NomĂ©s cal consultar âLa persecuciĂł polĂtica de la llengua catalanaâ, de Francesc Ferrer GironĂšs, o qualsevol article pertinent de la Revista de Llengua i Dret o de la ViquipĂšdia per a ser-ne sabedor. El primer Memorial de Greuges fou el document reivindicatiu que a les Ășniques Corts que va convocar Carles III d’Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l’extinta Corona Catalano-aragonesa (Saragossa, ValĂšncia, la ciutat de Mallorca i Barcelona). En relaciĂł amb la llengua catalana, aquest memorial ja argumentava que els cĂ rrecs relacionats amb l’AdministraciĂł de JustĂcia havien de ser ocupats als PaĂŻsos Catalans per gent del paĂs perquĂš els documents escrits fins a la Nova Planta eren escrits en catalĂ i ara els funcionaris castellans no els entenien. La resposta de Carles III a les reivindicacions lingĂŒĂstiques fou la Reial CĂšdula de 23 de juny de 1768 “para que en todo el Reyno se actĂșe y se enseñe en lengua castellana”. Serveix, doncs, de res, plĂ nyer-seân? No, Ă©s inĂștil, ridĂcul i obsolet quant a la resoluciĂł del conflicte de manera favorable als nostres legĂtims interessos com a catalans; perĂČ sĂ que Ă©s superĂștil, megahonorable i maxivigent per a quĂš el govern catalĂ continuĂŻ fent victimisme, fent veure que governa de debĂČ i tambĂ© cobrant cada fi de mes un bons sous de ministres perĂČ com a president, consellers i cĂ rrecs autonĂČmics. PerĂČ si aquesta estratĂšgia de la conselleria Ă©s inĂștil, ridĂcula i obsoleta pel que fa a la llengua, tambĂ© hem dâaplicar els mateixos adjectius a lâestratĂšgia que plantegen i executen el govern i els partits polĂtics que configuren la majoria absoluta suposadament independentista al Parlament de Catalunya en relaciĂł amb la voluntat dâalliberament nacional. PerquĂš criticar la judicialitzaciĂł de la polĂtica que fa lâespanyolisme i contraatacar amb recursos judicials, plets i denĂșncies als jutjats Ă©s fer-se trampes. Els uns i els altres no es mouen dels jutjats tot el dia (el darrer cas Ă©s el del 25% en castellĂ a les aules catalanes). Si per als catalans el conflicte Ă©s polĂtic, no sâhi val a ordir plans de rĂšpliques als jutjats perquĂš les lleis que aplicaran els jutges espanyols seran espanyoles. âDura lex, sed lexâ espanyola, senyora consellera: ja ho sap, com a llicenciada en Dret a la Universitat AutĂČnoma de Barcelona i formada en lideratge en GestiĂł PĂșblica per IESE. I Europa dirĂ , com diu, que el conflicte Ă©s un afer intern de lâEstat espanyol i que, doncs, Espanya Ă©s una democrĂ cia i tĂ© lleis democrĂ tiques i ja estĂ , llevat, tal vegada, dâalgun comentari que ni arriba a reny. LâevidĂšncia dâaquests darrers anys Ă©s aquesta i, doncs, la lliçó Ă©s que nomĂ©s una acciĂł polĂtica pensada i executada amb determinaciĂł -si es vol, recolzant-se en el dret a lâautodeterminaciĂł com a naciĂł reconegut en el Dret Internacional que ja vam exercir i que no cal repetir- pot superar el marc jurĂdic espanyol. Espanya no la reformarem pas, els catalans: ni les lleis ni la mentalitat anticatalana i neofranquista que hi Ă©s socialment majoritĂ ria. Ăs impossible. Ho sabem i ho constatem cada dia: si la consellera vol salvar, per exemple, els jutges de pau catalans que es vol carregar la nova llei espanyola dâeficiĂšncia del sistema judicial espanyol, sap que la independĂšncia nâĂ©s la soluciĂł. El darrer episodi que vull esmentar (nâhi tants, de casos, que no acabarĂem mai) Ă©s que el CongrĂ©s veta l’Ășs del catalĂ a la cambra i expulsa de la tribuna els portaveus d’ERC, JxCat i la CUP per parlar-lo, sobre la qual qĂŒestiĂł la pregunta pertinent Ă©s quĂš coi hi fan tots aquests suposats diputats independentistes a les institucions espanyoles en acabat del Primer dâOctubre. Fa molta mandra sentir pels mitjans de comunicaciĂł de la Corpo els discursos dâindignaciĂł sobre com de dolents arriben a ser els partits i els poders judicial, legislatiu i executiu espanyols tant de tertulians col·locats pels partits processistes, que ens traeixen en cada mot, frase i gest, com de consellers i cĂ rrecs del govern endollats. Tota aquesta farsa tard o dâhora sâhauria de girar contra els actors que la representen. LâabstenciĂł, a les eleccions municipals vinents, Ă©s, a hores dâara, lâopciĂł Llegir mĂ©s…