“Farà cinc anys de l’1-O”.
És hora de recordar als electes que no hi haurà truita si no trenquem els ous.
(JOAN VALL CLARA)
Hi va haver un temps, no massa llunyà, en què dèiem i sentíem coses com “He tin­gut un somni” i “Ho tenim a tocar”; ens fèiem la Giga­foto aga­fats de la mà, i vèiem ben clara la “via cata­lana cap a la inde­pendència”. Con­vençuts que aniríem “de la llei a la llei” sota les pau­tes del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal i el Lli­bre Blanc, els diri­gents pre­pa­ra­ven “estruc­tu­res d’estat” per al “moment zero”, i dis­cutíem sobre la Cons­ti­tució amb què ens hauríem de dotar i en quin sis­tema de defensa ens hauríem d’inte­grar.

Con­vençuts que Europa ens mirava, hi havia orga­nit­za­des comis­si­ons i debats fins i tot per saber i si es ven­drien Chupa Chups de tots els gus­tos o res­trin­giríem sabors. Vàrem mar­car data i l’1-O del 2017 va ser “referèndum o referèndum” mal­grat la con­tundència amb què varen esto­ma­car. L’exèrcit de Pancho Villa, després de la mort del gene­ral, tenia més bona pinta i la moral més alta i gene­rava més expec­ta­ti­ves que l’inde­pen­den­tisme par­la­men­tari avui. “No és repressió política, sinó pre­sumpta cor­rupció”, diuen uns socis de govern als altres, i els altres con­tes­ten que “tot és una estafa”.

Els líders del 52% ja només tenen mal­sons. El Con­sell per la República ha acon­se­guit fer una crida unitària per al 1-O amb ANC, Òmnium, AMI, CSC i Cam­bra. És hora de recor­dar als elec­tes que el diàleg i la gestió ins­ti­tu­ci­o­nal són impres­cin­di­bles i irre­nun­ci­a­bles però que no hi ha truita si no tren­quem els ous.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-VIII-2022)