FACHÍN: “NO ES POT PACTAR AMB QUI ENVIA LA POLICIA PER PEGAR-NOS “

Albano Dante Fachin Pozzi Ă©s un polĂ­tic catalĂ  d’origen argentĂ­ de forta personalitat (no deixa indiferent ningĂș) i que ha decidit fer el pas per a encapçalar una coaliciĂł d’esquerres independentista i rupturista per anar a Madrid a defensar l’1-O: Front RepublicĂ  (Poble Lliure, Pirates i el seu partit). Va ser diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura per la coaliciĂł Catalunya SĂ­ que es Pot que es va anar esberlant per les discrepĂ ncies amb Podemos i ICV, especialment pel fet nacional catalĂ , fins a que el 2017 va fundar el seu partit Som Alternativa. Ens reunim amb ell i la seva parella, que li fa de cap de premsa i li coordina l’agenda, Marta Sibina (a la llista de suplent per Girona), companya tambĂ© en les aventures polĂ­tiques i que ha estat al Congreso durant l’Ășltima legislatura amb els comuns.(GERARD SESÉ   )
La campanya ha començat! De moment, el CIS no us dona cap mena de representació al Congreso
!

M’encanta que em facis aquesta pregunta! Sempre es parla dels mitjans de comunicaciĂł i el seu poder per a modelar la realitat. PerĂČ poques vegades es parla de la feina que fan els estudis d’opiniĂł a favor de certs interessos. En aquesta enquesta Ă©s clar: no sortim perĂČ, ep! És que l’enquesta va acabar 48 hores desprĂ©s que ens presentĂ©ssim de manera oficial.

És a dir, no hi sou de manera intencionada?

El que et puc dir Ă©s que hi ha gent que ens ha explicat que els han fet enquestes i que quan diuen les opcions de votar no hi apareixem. I si duen que cotaran Front Republicà


No sortiu com a opciĂł?

Exacte, i entre les opcions que poden escollir acaben dient que votaran ERC. Clar
 al final l’impacte d’aquestes enquestes mostra un resultat adulterat que fa que la gent pensi que si no sortim, el vot Ăștil Ă©s ERC.

Front RepublicĂ  Ă©s el vot Ăștil de l’1-O

I contra aixĂČ quĂš podeu fer?

Nosaltres treballarem per a dir que les coses que espanten el sistema nomĂ©s apareixen quan el vot es fa efectiu. Ara estem en la guerra del “vot Ăștil”. Els comuns diuen que ho sĂłn per fer que Pedro SĂĄnchez pacti amb Ciudadanos. ERC diu que ho sĂłn per fer que no vingui el “trifachito”. Hosti! I el vot Ăștil per traslladar el missatge que la societat catalana va donar al mĂłn l’1-O i el 3-O? Per dir: “prou, no us obeĂŻm mĂ©s!”. Nosaltres som aquest vot Ăștil.

PerĂČ s’ha instal·lat la idea que votar-vos Ă©s tirar un vot


SĂ­, Ă©s evident que la idea del “vot Ăștil” s’ha instaurat sota aquest context de modelar la realitat, sobretot, a les provĂ­ncies que no sĂłn Barcelona. I Ă©s molt important que la gent sĂ piga quĂš pot passar realment, per exemple, a Lleida. L’Ășltim diputat en joc serĂ  entre nosaltres i Ciudadanos.

També es queixava gent a Twitter que a una enquesta de Sigma Dos no se us podia escollir com a elecció de vot.

SĂłn enquestes que formen part del sistema. El dia 28 hauran de buscar alguna excusa per explicar perquĂš ningĂș va dir que el Front RepublicĂ  estaria al Congreso.

 

En canvi el CEO sí que ja hi traieu al cap
!

El CEO ens donava una possibilitat d’entrar, cert. I l’enquesta es va fer 4 o 5 dies desprĂ©s de presentar-nos. Per tant, aquesta idea que serem la sorpresa, la veig.

Tampoc ho teniu fàcil sense drets electorals


El sistema electoral espanyol tĂ© una matriu franquista i ho podem veure amb la Junta Electoral Central. Les seves normes fan que no em puguin entrevistar a mi perquĂš Front RepublicĂ  no tĂ© representaciĂł. PerĂČ la JEC no diu res quan Vox es passa tot el dia a Tele5, Antena3, La Sexta i a un judici com a acusaciĂł particular. I aixĂČ Ă©s afavorir la ultradreta. Aquesta Ă©s la seva democrĂ cia.

Dius que defensareu l’1-O al Congreso. AixĂČ Ă©s sinĂČnim d’anar a bloquejar?

Fixa’t una cosa: la nostra proposta Ă©s no investir ningĂș que no reconegui el dret a l’autodeterminaciĂł. Nosaltres diem que ja hem fet un referĂšndum, que no l’accepten? Doncs tanquem una data, hora i pregunta del segĂŒent. Si no, no hi ha suport a res perquĂš estarem igual que la legislatura anterior.

“Ampliar la base Ă©s explicar que l’Ibex-35 i Brussel·les ens roben”

Encara que us prometin una pluja de milions amb els pressupostos mĂ©s socials i generosos de la histĂČria per a Catalunya?

Senzill: No. I no perquĂš siguem uns inconscients. Hi haurĂ  dos xantatges i un serĂ  aquest. Si volen parlar de coses socials, ja et dic que, en aquest Estat intervingut per l’Ibex-35 i Brussel·les, no hi ha possibilitats de fer polĂ­tiques socials. Com a molt et donaran les molles. És un sistema fallit socialment. Mentre hi hagi l’article 135 en vigor, tot pacte Ă©s mentir a la gent.

AixĂČ l’esquerra espanyola no ho creu


I Ă©s la crĂ­tica que els fem! Podemos neix dient que aquest sistema “no permet la vida”. I de cop i volta, Podemos aplaudeix amb les orelles uns pressupostos del PSOE! Ara tenen dificultats d’explicar que aquest pressupost que deien que era fantĂ stic s’ha tornat una merda.

I els comuns?

Amb ells comparteixo moltes de les crĂ­tiques que fan als pressupostos de la Generalitat perĂČ fan trampa. PerquĂš si no els agraden els de la Generalitat perquĂš els agraden els del PSOE, que Ă©s un partit neoliberal? Va home!

I l’altre xantatge
 suposo que Ă©s “que ve Vox” no? És un dels eslĂČgans d’ERC
!

Imaginem-nos que Front RepublicĂ  tĂ© 4 o 5 diputats i som decisius. Podem donar un govern al PSOE perquĂš ha acceptat un referĂšndum, deroga el 135 i la llibertat dels presos. Som-hi! PerĂČ no Ă©s molt provable i, per tant, tenim un segon escenari: els nostres vots sĂłn necessaris per fer SĂĄnchez president sense que reconegui tot aixĂČ. Ens diran: “Si no ho fas, vindrĂ  Vox”.

“PerĂČ quĂš es pensen? Que poden enviar la policia a pegar-nos i que desprĂ©s pactarem amb ells?”

Llavors el fareu president, no? PerquĂš sinĂł sereu els dolents!

No. Li direm a SĂĄnchez: “Escull: o donar veu a la gent a Catalunya o que vingui Vox”. I si ve Vox, Ă©s culpa d’ell.

No passarĂ  mai! Significaria la mort del PSOE acceptar el referĂšndum!

A mi la mort del PSOE no em preocupa gens. Escolta, doncs tornem a fer eleccions! Cap problema, perquĂš en lloc de 5 en tindrem 10! PerĂČ quĂš es pensen? Que ens poden enviar la policia a pegar-nos i que desprĂ©s pactarem amb ells? AixĂČ Ă©s intolerable!

AixĂČ Ă©s el bloqueig, doncs


SĂ­ perĂČ aixĂČ sol que t’he dit no serveix de res. EstĂ  clar que nosaltres provocarem que hi hagi inestabilitat. PerquĂš som dolents? No, perquĂš sĂłn ells que els que no accepten la realitat. Llavors, ja s’ho faran! PerĂČ no tindrĂ  sentit si no s’acompanya amb una estratĂšgia des de Catalunya.

“Anem al Congreso a provocar inestabilitat si no hi ha referùndum”

I hi ha estratĂšgia aquĂ­?

És el que volem saber. Ho volem preguntar a ERC i JxCat. AquĂ­ continuem apostant pel que es va fer l’1-o i 3-O? Facilitarem que el poble torni a posar en jake al Rei i al rĂšgim? AixĂČ nomĂ©s es fa posant 2 o 3 milions de persones al carrer i no anant al Congreso a negociar en no sĂ© a quines taules i despatxos! La nostra artilleria Ă©s la gent.


Tu parles ja de 3 milions al carrer! Per tant s’ha d’ampliar la base
 no?

SĂ­, per descomptat. I si podem ser 4 en comptes de 3 genial. PerĂČ la reflexiĂł Ă©s com s’amplia. La base es va ampliar com mai amb l’1-O i el 3-O. Es va ampliar desobeint. Quan la gent va dir: “tenim dignitat!”. És que se’m posen els pĂšls de punta recordant-ho!

Som prou gent o no, per tant?

Escolta bĂ©: les grans lluites que han avançat en drets socials i col·lectius sempre les han aconseguit les minories. Sempre! Les dones que volien votar, no van esperar a ser majoria per guanyar sinĂł que van lluitar fins a aconseguir-ho. L’altre dia al debat de La Vanguardia ningĂș va parlar de desobediĂšncia pacĂ­fica!

És un pas enrere, doncs.

Potser al Front RepublicĂ  estem equivocats perĂČ llavors que ens ho diguin clarament: amb desobediĂšncia civil no s’aconsegueix res. Que ens ho diguin!

I a part de la desobediĂšncia, com se sedueix mĂ©s a l’electorat no sobiranista? Que un catalĂ  parli castellĂ  o que un argentĂ­ parli catalĂ ?

Hi ha una cosa que encara l’amplia mĂ©s: que la consellera de Salut del Govern catalĂ  surti a explicar que les lleis de l’Estat espanyol i de Brussel·les roben els diners dels catalans (i tambĂ© dels espanyols) que treuen partides de l’atenciĂł pĂșblica sanitĂ ria per donar-los als grans lobbies farmacĂšutics. AixĂČ Ă©s una realitat.

Un tema que coneixes bé.

AixĂČ Ă©s un problema que tĂ© Catalunya, Extremadura o Andalusia. PerĂČ a altres llocs de l’Estat no hi ha forces de ruptura. A Catalunya podem fer polĂ­tiques de ruptura per ampliar la base. Si el Govern de la Generalitat expliquĂ©s que la situaciĂł sanitĂ ria Ă©s aquesta molta gent abraçaria els valors republicans. No sĂ© per quĂš no es fa i es podria fer!

I aixĂČ amplia la base?

Collons si l’amplia! Si tu expliques a gent de tota Catalunya que hi ha un sistema que fa que cada any els medicaments contra el cĂ ncer s’encareixin un 15% perĂČ el pressupost de la Generalitat, en el millor dels casos, es queda igual
 És impactant. AixĂČ vol dir que cada any has de deixar de contractar metges o treure diners a d’educació
 Jo dono suport a aquest Govern perĂČ no entenc per quĂš no explica tot aixĂČ! Fer aixĂČ seria fer repĂșblica!

Molts votants independentistes veuen en Front RepublicĂ  la veu mĂ©s determinada a defensar la RepĂșblica. PerĂČ tu no ets independentista


El votant independentista que s’estĂ  plantejant votar-nos li dic que, aparcant les etiquetes, nosaltres tenim molt clar quĂš Ă©s el que farem els diputats de Front RepublicĂ  amb el seu vot: cap pacte sense referĂšndum. TambĂ© ha de saber que per mĂ©s diputats independentistes que hi hagi, aquestes eleccions no faran la independĂšncia perĂČ que els nostres vots no faran la gara-gara al rĂšgim del 78.

PerĂČ tu ets el cap de llista a Barcelona, la gent vol saber si vols la independĂšncia


Hi ha una cosa en la qual jo crec i si no, no estaria aquĂ­: crec que ha d’existir una RepĂșblica catalana i ha de ser de manera total i absoluta sobirana. AixĂČ vol dir que per sobre del poble catalĂ  no hi ha res.

Ni Europa?

Tampoc. Si desprĂ©s, la gent d’aquesta RepĂșblica vol seguir estant dins la UniĂł Europea, doncs ho acceptarem. PerĂČ serĂ  una decisiĂł presa des d’aquĂ­. Si aquesta idea que defensem, la sobirania del poble de Catalunya, Ă©s ser independentista, doncs ho sĂłc. A mi no em molesta.

L’1-O vas votar ‘Sí’, de fet.

Sí, i estava a Podemos. I vaig explicar que ho vaig fer per dignitat! De fet, la meva sortida de la direcció de Podemos va ser quan després del 155 vam dir que havíem de seure a parlar amb les forces independentistes. Allà es van tornar bojos


Era un ‘Sí’ crític, llavors


Ep! El 21-D vaig fer un vĂ­deo on, des de Som Alternativa, demanava el vot per partits independentistes. Vaig fer mĂ­tings de la CUP i ERC i mira que jo no em presentava. AixĂČ de ser independentista o no
 Marta Pascal o Santi Vila ho sĂłn tambĂ©, no?

(silenci)

Doncs
 D’aixĂČ, ehem
 Ho sĂłn?

Ells diuen que sí


Diuen, diuen


Jo entenc que hi hagi dubtes sobre mi perquĂš l’espai d’on provinc ha fet trampes sobre aixĂČ!

QuĂš vols dir?

Deien “nosaltres estem a favor que la gent decideixi” perĂČ desprĂ©s, a l’hora de la veritat, com a l’1-O, s’amagaven sota una pedra.


I quĂš els ha passat als comuns que no han fet el pas que has fet tu?

Passen diferents coses. La mĂ©s important tĂ© a veure amb el context estatal. Quan va sortir Podemos molts independentistes s’ho van creure: “ostres, un partit espanyol que es creu el dret a l’autodeterminaciĂł!”. PerĂČ Ă©s que aquest Podemos ha desaparegut. Si mires l’Ășltim any del diari de sessions del Congreso, del referĂšndum no n’han parlat mai. Ara, en campanya tornen a fer volar coloms!

“Els comuns, a les eleccions posen algĂș sobiranista i desprĂ©s del carreguen”

PerĂČ el seu cap de llista, Jaume Asens, Ă©s sobiranista, no?

NingĂș pot dubtar que Asens Ă©s una persona honesta, compromesa i, certament, sobiranista. PerĂČ passa una cosa que ja han fet diferents cops els Comuns: arriben les eleccions i posen algĂș que “mola” i un cop recullen els vots se’l carreguen: va passar amb mi, amb la Marta Sibina, amb Xavier DomĂšnech i ara amb l’Asens.

I un cop treuen els vots, qui mana?

La vella Iniciativa. AixĂČ Ă©s aixĂ­! El cap de llista de la provĂ­ncia de Girona, Joan Luengo, Ă©s un Joan Coscubiela petit. I s’ha dedicat a esborrar tuits on el lloava. Publica-ho aixĂČ! ICV s’ha radicalitzat. En Coscubiela estĂ  a la sala de mĂ quines i mana molt! Mana a CCOO tambĂ©, on a la mĂ­nima que el secretari general del sindicat fa un tuit a favor dels presos, en Coscubiela li pica la cresta. AixĂČ tambĂ© ho pots publicar.

En Jaume Asens s’ha deixat entabanar, doncs?

Jo no puc parlar per ell ni el puc criticar perquĂš a mi em va passar el mateix. Jo m’ho vaig creure, creia en CSQEP. I hi havia companys que m’avisaven: “Que t’estan enredant!”. PerĂČ hi vaig caure. I estic segur que en Jaume estĂ  allĂ  perquĂš s’ho creu, no li vull restar honestedat.

L’has de fixar per Som Alternativa

(riu)

I quù va passar quan ERC et va venir a buscar
 et van sondejar!

Som Alternativa neix quan des de la direcciĂł de Podemos a Catalunya volem dialogar amb els partits independentistes. Al cap de 10 minuts Pablo Iglesias va decidir que tots anĂ vem fora. DesprĂ©s, ens vam reunir per fer una confluĂšncia amb la CUP i ERC perĂČ no va ser possible.

“Vam demanar reunir-nos amb ERC per buscar confluùncies i encara esperem la resposta”

I ara pel 28-A sĂ­?

Creiem que Ă©s un altre moment excepcional i per aixĂČ vam contactar amb la Cup i ens vam reunir. Amb Pirates tambĂ© i ens vam reunir. Amb ProcĂ©s Constituent tambĂ© i ens vam reunir. Vam contactar amb ERC i
 encara no ens ha contestat.

Oh


AixĂČ ho he dit en alguna entrevista i ningĂș ho ha destacat. Bé  no passa res! I entenc que no ens hagi contactat perquĂš el que nosaltres defensem sembla que divergeix amb el que ells ara diuen.

PerĂČ no costa res dir que no


Ho dic perquĂš a vegades ens diuen que falta unitat en les esquerres. Doncs aixĂČ Ă©s el que ha passat.

“El discurs de Laura BorrĂ s Ă©s mĂ©s proper al nostre que el d’ERC”

I amb JxCat? En Puigdemont et contesta?

Amb el president hi parlo sovint, intercanviem missatges, vam compartir molts moments al Parlament.

Hi ha més entesa que amb ERC?

És veritat que a JxCat, amb la Laura BorrĂ s, tenen un discurs mĂ©s proper al que nosaltres diem.

SĂ­, aixĂČ de no cedir a xantatges, entenc. En Puigdemont Ă©s un anti-sistema?

(Riu i mira a la Marta) Jo crec que sĂ­, es pot dir clarament. Hi ha un sistema i ell ha presidit la instituciĂł que ha fet el pas per “petar-se” el sistema. Als que som d’esquerres ens pot tocar la pera perĂČ Ă©s aixĂ­.

Ell tampoc Ă©s massa de dretes, no?

Si ens posem a parlar del dia a dia, trobarĂ­em moltes discrepĂ ncies. PerĂČ Ă©s cert que ell ha estat al capdavant d’un moviment de desobediĂšncia.

Jo he parlat amb gent que votarĂ  Front RepublicĂ  que Ă©s puigdemontitsta


Al final, el que passa al paĂ­s Ă©s que el debat supera el marc polĂ­tic habitual. Jo podria discutir amb Turull durant 50 hores seguides sobre l’estructura del sistema sanitari. PerĂČ dins de l’Estat espanyol les nostres ambicions sĂłn impossibles de realitzar. Per tant, per sobre aquest marc Ă©s lĂČgic trobar confluĂšncies.

“Als d’esquerres ens toca la pera perĂČ Puigdemont Ă©s un anti-sistema”

És curiĂłs que l’esquerra mĂ©s radical com la vostra estigui mĂ©s propera a JxCat que a ERC


Nosaltres tenim una forta distĂ ncia amb Puigdemont. PerĂČ tambĂ© la tenim amb Junqueras. ERC Ă©s un partit de centre esquerre socialdemĂČcrata. I amb Pablo Iglesias igual. Per quĂš ERC i Podemos no fan una crĂ­tica al 135? Et poso un exemple sobre medi ambient: Sobre el canvi climĂ tic, Podemos i ERC al·lucinen amb una polĂ­tica americana, Alexandria Ocasio-Cortez, que diu que s’ha de fer un nou New Green Deal i reestructurar l’economia. La idea els encanta i la lloen! PerĂČ, que quedi clar que a l’Estat espanyol no es pot fer el que diu aquesta noia perquĂš Espanya no tĂ© un banc central com la reserva federal dels EUA. En la idea estem d’acord, perĂČ, qui estĂ  mĂ©s a prop per a crear les eines per a poder-ho fer possible? Qui fa tuits o qui posa en qĂŒestiĂł tota l’estructura?

 

Com afronteu una campanya sense diners? A quin banc heu demanat un crĂšdit?

(riu) Ens ha trucat la Botín per oferir-nos préstecs. No: ara seriosament, hem fet una petita campanya de micromecenatge i la gent ens pot fer donacions aquí. De fet, ara mateix el nostre pressupost no té més de 5 xifres


Has donat un nĂșmero de mĂČbil per contactar i fer campanya.

SĂ­, he donat el meu mĂČbil.

SerĂ  un nĂșmero de campanya, no? És el teu?

SĂ­, el meu. Hi ha gent que no s’ho podia creure. Gent que em tenia a l’agenda i va poder comprovar que Ă©s el meu personal!

PerĂČ quina bogeria! No et truquen a les 3 de la matinada per molestar-te?

Marta: No, una vegada una persona a la 1 de la matinada d’un dissabte que deuria haver sortit de nit


Albano: Dels prop de 3.000 missatges que he rebut, només dos eren negatius, un que insultava i un altre que em deia que marxés al meu país.

I ja ho pots contestar tot? No serĂ  contraproduent aixĂČ?

Marta: La veritat Ă©s que s’organitza bastant bĂ© i els contesta.

Albano: Si no puc escriure, envio notes de veu que Ă©s mĂ©s rĂ pid. La gent em fa preguntes molt interessants i de molt alt nivell. AlgĂș desprĂ©s de llegir-s’ho tot em diu: “PerĂČ fareu Pedro SĂĄnchez president?” I llavors contesto amb una nota de veu que diu: “No”.

Aprofito que t’has incorporat a la conversa, Marta, per a preguntar-te quin consell li donaries a l’Albano ara que segurament anirĂ  al CongrĂ©s.

Marta: Que no es deixin portar pel circ i el teatre que Ă©s tot allĂČ.

Albano: Cert que m’ho ha dit. Et poso un exemple: les PNL, les propostes no de llei. Es debaten i s’aproven per unanimitat i desprĂ©s la gent pregunta perquĂš no s’apliquen. I Ă©s que sĂłn un postureig. El 80% que fa aquell Congreso intervingut i de fireta Ă©s de cara a la galeria. Els diputats de Front RepublicĂ  diran que les PNL sĂłn per enganyar la gent i per treure un titular de merda a un diari de merda; fum que no es convertirĂ  en res profitĂłs per a la gent.

Marta: En definitiva, que vagin a fer el que diu el Front RepublicĂ  i no entrar a la rodeta de hĂ mster.

I hi ha moltes punyalades allĂ ?

Marta: Ui, sĂ­. AllĂ  dins es veu de tot. Hi ha un nivell d’hostilitat molt gran. I als passadissos et poden dir una cosa i desprĂ©s a l’hora de votar fan el contrari, hipocresia.

Albano: Jo he estat alguns cops al Congreso donant-li suport, ja que també va tenir problemes amb els seus


Vas exercir una dissidùncia de vot als pressupostos


Marta: “Coherùncia de vot” m’agrada dir a mi.

Albano: Certament, al Congreso la gent va mĂ©s amb el ganivet que aquĂ­. AllĂ  la gent s’insulta, criden


Marta: Jo quan vaig arribar, em van dir de tot: “¡DĂșchate, vete a la playa!”

Feu-me una porra, va!

Ostres
 Ă©s que no tenim diners ni per fer una demoscĂČpia prĂČpia. Potser Ă©s millor, perĂČ
 Crec que tindrem representaciĂł a les quatre provĂ­ncies.

A Tarragona també?

No ho descarto tot i que Ă©s difĂ­cil. A Lleida i Girona segur!

Dos a Barcelona i un a Girona i a Lleida sĂłn 4! SĂłn molts vots aixĂČ, eh!

En aquest paĂ­s estan passant coses que no s’havien vist mai. 4 els traiem mĂ­nim! I espero que seran mĂ©s de 5. Cal tenir present que l’aritmĂštica del proper Congreso
 potser en ve d’un, eh!

Marta: Podria passar, sí
!

Albano: I de 2 o 3. Per tant, com més serem millor.

Amb una frase, per quù t’ha de votar un independentista que encara està indecís?

Simplement, per dignitat.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (13-4-2019)
1.244 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: