FAMÍLIES DE L’ESCOLA DE CANET PRESENTEN BATALLA JUDICIAL CONTRA LA IMPOSICIÓ DEL 25% DE CASTELLÀ

(MAYTE PIULACHS )
Un torpede jurídic al 25% de castellà. Això pretén significar el recurs contenciós administratiu presentat avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per part de 28 famílies de Canet de Mar perquè “revoqui” la mesura cautelar que va aprovar: 25% de l’educació en castellà a la classe de P5 dels seus 29 fills, a petició d’una única família de l’escola Turó del Drac. L’escrit, confeccionat per l’advocat Benet Salellas, obre distintes preguntes cabdals que fa temps es planteja la societat i la comunitat educativa catalana sobre la “ingerència” dels tribunals en lleis aprovades amb consens, com és el cas del model d’immersió lingüística del país. Primer de tot, en el recurs demanen que les inclogui en aquest procediment com a “codemandades”, ja que són part afectada de la mesura cautelar que la secció 5a de la sala contenciós administratiu va fixar amb el 25% de classes en castellà, el 14 d’octubre de 2021. Les famílies també lamenten que el Departament d’Educació no les fes partícips que la família d’aquesta alumna els hagués demanat el canvi de model lingüístic, que Educació va refusar, i que la comunitat educativa de l’escola de Canet de Mar va aprovar el 2019. El plantejament de les famílies es poden aglutinar en cinc aclariments, que el TSJC hauria de respondre, si les admet com a part afectada en el procediment.
Legitimació

En el recurs, les famílies pregunten al TSJC: existeix un dret subjectiu a escollir la llengua del centre escolar? El seu advocat, Benet Salellas, ja respon: no. Precisa, que no existeix el dret dels pares a escollir la llengua vehicular de l’escola, i que és l’administració, en aquest cas la catalana, qui aplica les lleis i normes, com l’educativa, que aprova el Parlament de Catalunya. Per tant, assegura que la demanda d’aquesta família no hauria d’haver estat admesa per part del TSJC. N’hi ha desenes, d’admeses, però. Hi afegeixen que si el TSJC admet la petició d’aquesta família, també ha d’acceptar com a part la resta de famílies de la classe de P5 afectades per tal de garantir el seu dret a la tutela judicial efectiva.
per Taboola

Marc jurídic

En l’escrit es recorda que l’Estat espanyol va subscriure el 2001 la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, en la qual, a més, s’aprovava la protecció de l’educació en les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats, i, per tant, la immersió lingüística a Catalunya. Hi desbrossa la normativa catalana i l’espanyola pel que fa a l’ensenyament. I conclou que tant la normativa internacional subscrita pel Regne d’Espanya, com la inclosa en el bloc de constitucionalitat via Estatut d’autonomia com l’ordinària emanada dels respectius legislatius autonòmics i estatals, reconeix i fixa la llengua catalana com a llengua vehicular integral de l’ensenyament no universitari a Catalunya. I, per tant, no existeix cap precepte legal ni cap normativa vigent que fixi que la llengua castellana ha de ser vehicular a l’ensenyament.


Jurisprudència del T
C

Un dels arguments més usats per l’alt tribunal català és la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional (TC), que retallava alguns articles de l’Estatut de Catalunya, aprovat amb consens el 2006. En aquesta resolució, el TC afirmava que el castellà també és llengua vehicular. Per Salellas, el TC no pot afectar drets fonamentals i la resolució tampoc va invalidar lleis i normes anteriors, que segueixen en vigor i ningú ha plantejat la seva inconstitucionalitat. I sosté que el TC pot fer legislació en negatiu (com retallar un article d’una llei), però no en positiu.
La quota del 25%

Un punt clau és la quota. L’advocat Salellas exposa que el fet d’haver fixat una quota del 25% no té cap base educativa ni es reforça en cap estudi sociolingüístic, i cita a experts que també ho afirmen. Recorda que la tasca d’un tribunal és fer complir la llei, i en el cas contenciós a dictaminar sobre l’adequació a dret dels actes i actuacions de l’administració pública, també de l’administració educativa, però el que ha de resoldre no pot incloure el fet de substituir el legislador, com ha fet en imposar el 25%. I si el TSJC considera que una llei no és inconstitucional ho ha de plantejar al TC. Sallellas assegura que la llei vigent és clara en el sentit d’establir la llengua catalana com a única vehicular de forma integral, més enllà de garantir el coneixement del castellà. Així que, per primer cop, la sala haurà de justificar perquè ha fixat un 25% i no un 18% de classes en castellà.


La sentència del TEDH

En el recurs, s’hi exposa que l’únic argument que la sala 5a del TSJC recull en la seva resolució de l’octubre passat per justificar el 25% de classes en castellà és que fa referència a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), de 1968, sobre el model lingüístic belga. Per l’advocat, el TSJC fa una lectura errònia d’aquesta sentència, en la qual no s’estableix una quota del 25% d’una llengua. I reprodueix una aclaridora valoració del catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva-Fenoll: “El TSJC es va basar en una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de 23 de juliol de 1968, que revisava el percentatge d’hores que el govern belga –no pas cap tribunal– havia establert per a l’ensenyament en francès a les escoles de territoris històrics neerlandesos amb important presència poblacional valona. El percentatge anava de 4 a 8 hores a la setmana depenent del nivell d’ensenyament. El Tribunal d’Estrasburg va concloure llavors, en contra del que pretenien alguns pares valons de la zona, que el percentatge no era irracional, res més. Però insisteixo, no va establir cap percentatge, sinó que a més va afegir quelcom molt important: que l’ensenyament en neerlandès d’alumnes valons a aquelles zones històriques neerlandeses, no es podia suposar que “despersonalitzés” els alumnes de llengua mare francesa, àdhuc si en aquelles zones la població valona havia esdevingut llavors majoritària, a conseqüència de la immigració.”

Per tot això, les famílies de Canet de Mar qualifiquen d’”arbitrària” la resolució del 25% del castellà i demanen al TSJC que la revoqui. A més a més, reiteren que els seus fills no s’han de veure afectats per un conflicte polític, impulsat pels constants atacs de partits unionistes a la llengua catalana.
Informa:ELNACIONAL.CAT (4-2-2022)

64 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: