FAN FALTA MÉS COSES QUE EL 51% DELS VOTS PER LA INDEPENDÈNCIA ( SALVADOR CARDÚS )

El cinquanta-un per cent de què?
( SALVADOR CARDÚS )

(…)Tot això ho dic perquè ara que ja hi ha data per a les properes eleccions catalanes, ja s’ha començat a especular sobre el sentit del vot, com si es tractés d’una enquesta d’opinió per saber quants estan a favor i quants en contra de la independència. I és un gran error. A les eleccions del 14 de febrer, mal m’està recordar-ho, votarem la composició d’un Parlament que haurà de triar un govern. I molts ciutadans respondran a allò que se’ls pregunta, i no tan sols -o gens- a si volen o no la independència. Que això pesarà en la presa de decisió, és obvi. Però hi hauran altres factors a tenir en compte, especialment a la vista de l’enorme incertesa en què vivim.

Com en altres ocasions hi ha qui voldrà fer la campanya i llegir els resultats en clau plebiscitària. Entenc la pretensió, però no en seran, de plebiscitàries. I quan es faci el recompte, pot venir el drama. Ara ja sabem que hi ha votants de partits independentistes que a les enquestes diuen que no volen la independència. I probablement hi haurà votants independentistes que ho faran per opcions no sobiranistes per castigar a qui creuen que els ha traït. Em sembla un gran error voler convertir unes eleccions en allò que no són perquè hom s’hi pot enganxar els dits. Per no dir les dificultats que hi haurà a l’hora de saber quins són els partits independentistes: on sumarem els vots del Partit Nacionalista de Catalunya, per posar un exemple? Saber si hi ha hagut o no un 51 per cent de vot independentista serà impossible, i això sense fer cas als arrauxats que troben que ni tan sols els partits que es declaren independentistes, en són!

Però, a més, la qüestió del “51 per cent” de vot independentista que alguns troben tan determinant, més enllà de la retòrica propagandística, toparà amb un altre handicap. Serà un 51 per cent en una participació del 50, del 60 o 70 per cent? Siguem optimistes i suposem que anirà a votar un 60 per cent de catalans. Un 50 per cent d’un 60 per cent és un 30 per cent del cens. Ens podem trobar que amb menys vot absolut independentista que mai tinguem el percentatge de vot independentista més alt de tots els temps. Una victòria pírrica des del punt de vista de la seva força social. En aquestes eleccions, venint de gairebé un 80 per cent de participació el 21-D-2017, el resultat el decidiran els qui s’abstinguin, ni que l’endemà de les eleccions fem veure que no existeixen. És cert que en democràcia, com a la taula d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat. Però per a fer la independència, fins i tot més que necessitar ampliar la base independentista, el què cal és que els unionistes catalans també vulguin seure a la taula on s’ha de prendre la decisió.

Entenguem-nos: com a independentista que soc, penso que seria moralment molt important aconseguir superar el 50 per cent de vot independentista el 14-2-2021. Penso que amb més del 50 per cent de vot, internacionalment, tindríem una carta més per ensenyar. Penso que això animaria els desencisats i que exasperaria l’unionisme i el portaria a fer aquella mena de coses que tant ens ajuden a avançar. Però seria un error esperar-ne més que això. Sobretot, perquè si ens fem massa il·lusions -ja ho sabem- després tot són disgustos.

En definitiva: que l’únic 51 per cent de vot que valdria per a fer la independència és el que s’aconseguís amb un referèndum on totes les parts estiguessin disposades a participar, ni que es fes sense el vist-i-plau de l’Estat. Com en el cas del Brexit, que amb una participació del 70 per cent però només un 52 per cent a favor de sortir d’Europa, es va acceptar el resultat. És a dir, el suport d’un poc més del 36 per cent del cens electoral. En canvi, a Espanya, ni amb un 90 per cent de vot independentista faríem que l’estat baixés de l’ase. Ras i curt: cal anar pensant en més coses que el 51 per cent.
Informa:ARA.CAT (13-10-2020)

231 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: