El meu pare sempre em deia que mal va quan no se’n parla d’algú. Per tant, que TV3 sigui centre de la polèmica un dia sí i un altre també confirma aquesta teoria. Vol dir que és una cadena ben viva, atacada per tots cantons: el qui hi veuen independentisme per tots costats i els qui creuen que l’espanyolisme s’està infiltrant, especialment per la presència cada cop més freqüent del castellà.
Sigui com sigui, TV3 paga el preu de ser l’única televisió en català amb cara i ulls de gran abast. Això fa que pagui un preu, de vegades massa car i tot. Això em recorda quan va sortir l’Avui, un diari amb molts pocs mitjans. Tothom es veia amb cor de fotre-li puntades. Per fortuna, avui tenim un gran estol de diaris en català–Barcelona mai no havia tingut més diaris en català que en castellà– i cadascú pot triar el que més li plagui. Hi ha atacs puntuals com és lògic, però no assistim al pim pam pum contra la tele. El dia que tinguem més televisions en la nostra llengua, especialment privades, segurament les polèmiques seran més centrades en temes concrets. Mentrestant, faríem bé de criticar alguna vegada la televisió espanyola, un centre d’unionisme, o Ràdio Nacional. Però no sembla que aquest tema preocupi a molta gent quan la paguem entre tots, també els catalans i també els independentistes. No cal que digui tampoc gran cosa sobre les emissores privades que empudeguen d’espanyolisme i de contaminació lingüística el nostre espai televisiu. No hem sabut tocar bé aquesta tecla. Eesperem que amb la nova llei de l’audiovisual–audiovisual espanyola,ai! –no ens clavin un altre gol.

Per tot plegat permeteu-me que digui la meva sobre el programa FAQS, el nostre pa de cada dissabte. Naturalment és una opinió molt particular. Segur que tanmateix tindrà molts detractors. Normal. És el preu a pagar per dir-hi la meva sense cap més influència que el que em dicti el cap i el cor, però mai la butxaca. Ja ens entenem, oi?
D’entrada penso que els dissabtes al vespre la nostra televisió pública els hauria de dedicar a un espai d’esbargiment. Ja n’estem fins al capdamunt de la política. Admiro per exemple France 2 que fins fa poc a aquesta hora del dissabte ens fornia un programa prou interessant en què s’alternava la ballaruga
amb actuacions de circ, màgia, cançons i fins i tot entrevistes breus sobre temes culturals o d’actualitat. Em feia passar molt bona estona. Dit això, com que jo no pinto res torno a entrar en el tema de debat: el programa FAQS, el nom del qual ja és per llogar-hi cadires.

Cal reconèixer que toca temes generalment interessants i específics que no tenen cabuda en altres parts. En principi semblava que tenia un caire una mica independentista. Ara bé, després de nombroses crítiques s’ha obert l’aixeta a la participació de gent unionista a tort i a dret bé sigui en forma d’entrevistes o bé amb periodistes importants de Madrid, alguns de caràcter ultra i que no entenen ni un borrall de català. És bo que tothom pugui fer-hi cap, però sembla que és del tot innecessària la presència de tanta gent de Madrid que aporta poca cosa llevat d’augmentar la crispació. A Catalunya hi ha tot un reguitzell de periodistes unionistes que farien bé el seu paper, no necessitaríem així sentir el castellà de forma innecessària i a la televisió li costaria menys diners perquè hi hauria menys desplaçaments.

La presència d’alguns tertulians fa saltar espurnes. Ho comprenc. Fos quina fos la línia editorial hi hauria sempre protestes. Molt es parla d’eixamplar l’audiència amb nou televidents espanyolistes. Tot amb tot, ningú no hauria d’oblidar que no es pot complaure mai a tothom i que el més segur és que en aquest cas es perdria el públic més fidel del programa. Una cosa és donar veu a tothom i l’altra és abaixar-se els pantalons.

El personatge més polèmic és sense dubte Pilar Rahola. Ara li han posat ” un company” perquè li faci de contrapès a les seves declaracions. Però la Pilar és com un torrent que ho desborda tot, un cabdal de paraules imparable. No escolta ningú, interromp sempre els altres i el seu capteniment ratlla la histèria. Llegeixo sempre amb atenció els seus escrits als diaris . Escriu prou bé. Gairebé hi estic d’acord sempre, però reconec que em desborda quan intervé al programa. Crec que no és una bona imatge per a TV3 una col·laboradora que no té cap control de si mateixa. Una llàstima, perquè està ben informada. Per comprendre l’abast d’aquestes sensacions imaginem-nos que un tertulià de Ciudadanos fes servir el mateix to i llenguatge que la Rahola per defensar les seves idees. Oi que ens empiparíem, que hi hauria un xàfec de crítiques o que molts tancaríem la televisió?
Per tant, com em deia un professor, no cal que ningú sigui imparcial: només cal ser honest en la crítica. I fins aquí aquests breus apunts sobre el programa, tot desitjant que hi hagi menys histèria, que els temes i els personatges tinguin més referència amb Catalunya que no pas amb Espanya i que es faci servir el català quan no hi hagi cap necessitat de parlar una altra llengua. Potser és demanar massa. Però així m’ho sembla…
I els teleespectadors que no perdin mai el sentit crític. Res de cofoisme, però tampoc rebentisme. El nostre espai televisiu ara mateix no ens permet gaires eleccions.