FELIPE VI, UN IL·LUSIONISTA QUE ÉS CAP D’ESTAT

“Els cortesans i l’esperit nacional ”
( JOSÉ ANTICH )

La monarquia espanyola acabarà caient per dues raons fonamentals: la primera és que Catalunya ja ha trencat qualsevol llaç institucional amb aquesta i, com es va veure en l’última visita de Felip VI a Barcelona per al lliurament del Premi Cervantes, les visites del monarca són en secret i només s’anuncien quan abandona Barcelona. La segona raó té a veure amb l’allunyament del Rei de la realitat política, social, ciutadana i comunicativa, la qual cosa el porta a moure’s al marge de la realitat, pensant, segurament, que tota crítica és passatgera. També que, com ja va passar amb el seu pare, una premsa cortesana ja recosirà la barrabassada que han fet, bé sigui amb el silenci o sinó amb la mentida.

Els partits de la dreta espanyola li han fet un escàs favor a Felip VI elogiant el seu discurs que, com més vegades s’escolta més buit de contingut sembla. La premsa de paper farà el mateix aquest dissabte — divendres no s’ha editat— en un exercici a cavall de la protecció de la corrupció del pare, la salvació de la nació espanyola i apuntalar el desprestigi de la institució; PP, Vox i Ciutadans en auxili al Rei, Podemos liderant la crítica a les Espanyes i el PSOE en aquell camí de ningú, expressant-se amb la boca petita, una mica de suport i una dosi de certa distància.

Una vegada més, només els partits independentistes i nacionalistes catalans, bascos i gallecs han llegit el discurs com el que va ser: un missatge més propi d’un il·lusionista que d’un cap d’estat. La manera com va esquivar la fugida del seu pare o la corrupció de la monarquia només s’entén en el marc d’un control ferri dels instruments de l’Estat en el qual no és necessari donar cap tipus d’explicació ni demostrar cap tipus de conducta. Com només s’explica des d’un perillós escorar de la institució cap a la dreta, la seva referència a la dictadura franquista com “un llarg període d’enfrontaments i divisions” o el seu silenci sobre els pronunciaments militars.

Tot això en un marc en què la retallada de llibertats és imparable, com acaba de deixar clar el Tribunal Suprem amb la seva última sentència que afecta la llibertat d’expressió. Els cortesans d’una banda i els defensors de l’esperit nacional d’una altra, sumant forces en la salvació d’un règim en el qual cada vegada es reconeixen menys persones. I els catalans tancant la porta a continuar sent ostatges de la repressió d’un Estat que només disposa de la força o de la justícia per revertir la decisió popular.
Informa:ELNACIONAL.CAT (26-12-2020)

366 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: