“El senyor Forn mai va demanar res a la direcció de la policia sobre instruccions de l’1-O”; “Els Mossos mai van col·laborar ni en la preparació ni en l’organització del referèndum, ni en cap acte previ”; “El dispositiu de l’1-O mai va ser dels Mossos”, i “No hi va haver cap ordre de seguiment de [cossos espanyols] ni res que s’hi assembli”. El que va ser número dos de Josep Lluís Trapero durant el referèndum i cap dels Mossos d’Esquadra amb l’aplicació de l’article 155, Ferran López, ha anat al gra només començar la seva declaració en el judici al Procés. De la mateixa manera que ha fet fins ara sempre que ha testificat durant l’etapa d’instrucció, s’ha alineat al costat de Trapero i ha defensat la independència del cos policial, amb la qual cosa ha allunyat la tesi de la Fiscalia per a la rebel·lió: que els Mossos van actuar a les ordres del govern de Carles Puigdemont com a cos armat.
És més, ha advertit que la policia catalana empenyia cap a la banda oposada a la qual es dirigia el Govern. “Era una situació de desempara governativa”, ha assenyalat, i ha posat el colofó de la distància entre l’executiu i el cos amb una afirmació que Puigdemont hauria deixat anar durant la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat amb la cúpula dels Mossos, a més d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn. “No sé si es va parlar de violència o altercats, com vostè diu [el fiscal Javier Zaragoza], però Puigdemont va dir que, si es produïa l’escenari que nosaltres prevèiem, en aquell moment declarava la independència”, ha apuntat, i ha parlat de “clima de tensió”, “disturbis”, “incidents” i fins i tot un “escenari altament incandescent” pel que fa a l’1-O.
Petició de cara a cara entre López i De los Cobos
La seva declaració ha estat diametralment oposada a la del coordinador de l’operatiu policial l’1-O, el tinent de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va considerar una “estafa” el dispositiu elaborat pels Mossos. Per aquesta raó, l’advocat de Forn, Xavier Melero, ha demanat al tribunal un cara a cara entre López i De los Cobos tenint en compte l’article 729 de la llei d’enjudiciament criminal. El número dos de Trapero ha afirmat que va traslladar al tinent coronel abans de declarar en instrucció que declararia en sentit contrari, ja que havia de dir la veritat. Melero també ha demanat el testimoni de l’interlocutor habitual de López a les portes de l’1-O, el comandant de la Guàrdia Civil Mariano Martínez, que li havia de transmetre les informacions de De los Cobos. A la represa de la sessió a la tarda i després d’un procés de deliberació del tribunal, Manuel Marchena ha comunicat que s’aplaça la decisió perquè els cara a cara estan pensats per ser “determinants” en el contrast de les diferents proves. En aquest moment, però, el tribunal considera que s’ha de desenvolupar la prova testifical i documental abans de concloure si és necessari aquest debat entre López i De los Cobos per dirimir les contradiccions que han sorgit entre les seves declaracions.
L’actual comissari ha destacat que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn mai els va donar instruccions de com actuar l’1-O. Ni el juliol quan va accedir al càrrec, ni tampoc el setembre, en múltiples reunions. És més, tal com ja va explicar Trapero i d’altres comissaris, ha assenyalat que el en la reunió del 28 de setembre van dir a Forn que consideraven un “error” les seves declaracions sobre que els Mossos permetrien la celebració del referèndum. “Més endavant sí que li vam dir al conseller el que, al nostre criteri, era una error perquè projectava una posició dels Mossos que no era la correcta”, ha dit en resposta a l’advocat del partit d’extrema dreta Vox Pedro Fernández.
La mà dreta de Trapero a qui l’Estat va confiar els Mossos
La reunió es va celebrar a petició de Trapero vista la “seriosa preocupació pel clima de tensió que s’estava generant” i tenint informes que els assenyalaven dos vectors: “una alta mobilització i una resistència que en aquell moment tots enteníem que era passiva”. “No vam descobrir res quan vam informar que era més que segur que el dia 1 d’Octubre hi hauria incidents la naturalesa dels quals desconeixíem”, ha afegit. “En termes forestals es diu que si hi ha molta temperatura, poca humitat i vent és fàcil que hi hagi un incendi. Nosaltres plantejàvem un escenari de més que fàcil incendi l’1-O”, ha manifestat el testimoni, que ha apuntat que la cúpula dels Mossos va marxar de la reunió amb “pessimisme”.
De la mateixa manera que ja van explicar els comissaris Castellví i Quevedo, també presents en la reunió del 28 de setembre, el Govern els va replicar que hi havia una “voluntat política de dur a terme el referèndum i que s’havia de dur a terme malgrat els advertiments i interpel·lacions judicials que estaven tenint”. Durant aquells dies Ferran López ha dit que tenia contacte “permanent” amb De los Cobos. S’enviaven correus electrònics cada dues hores i el mateix 28 de setembre es van reunir al vespre perquè l’agent català li expliqués els detalls de la reunió. També es van reunir el 30 de setembre ja de matinada, ha detallat López.
Seguiment conjunt de l’1-O
Trapero va delegar en López la coordinació amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de cara al referèndum i ha assenyalat que ja a la reunió del 25 de setembre amb Pérez de los Cobos i els responsables dels altres cossos ja es va acordar el mecanisme d’actuació: els Mossos en una primera fase anirien als col·legis amb una parella d’agents per intentar clausurar els centres els dies previs, procurarien que no obrissin el dia de la votació i supervisarien cada local per escollir el moment precís per demanar ajuda d’ordre públic als cossos de seguretat espanyols. A més, López ha explicat que va oferir que durant l’1 d’octubre tots els actors policials seguissin la jornada des del centre de coordinació central de Mossos a Barcelona i a la resta de províncies, però De los Cobos va canviar de criteri el dia 29 i va establir que el seguiment es faria des de les subdelegacions del govern espanyol. “Les suspicàcies sobre aquest dispositiu ens les hauríem estalviat si haguéssim estat junts”, ha opinat l’excap de la policia catalana.
En què consisteix el cara a cara que ha demanat la defensa de Forn?
López també ha volgut aclarir les acusacions de seguiments dels Mossos als cossos estatals i ha assegurat que “es pot preguntar als 17.000 policies i les seves famílies i diran que no van rebre cap petició” en aquest sentit. L’interrogat ha contextualitzat que amb motiu del dispositiu Àgora, desvinculat de l’1-O, els Mossos havien de fer controls de matrícules de vehicles que poguessin aixecar sospites. Sobre la suposada vigilància de les sortides de les unitats d’ordre públic, López ha ha contextualitzat que al cos li “preocupava que hi hagués alguna acumulació de tractors i impediment físic” que impedís la seva sortida. Ja l’1-O, l’excap de la policia autonòmica ha puntualitzat que es va informar internament de moviments de Policia Nacional i Guàrdia Civil per “veure on no cal enviar ordre públic” de Mossos.
Aquest darrer escenari es produeix un cop “fracturada l’arquitectura del dispositiu”, quan es constata que els cossos estatals actuen de manera autònoma. López ha anotat que “no era anòmal” perquè la interlocutòria de la magistrada del TSJC va adreçada a tots els cossos “però el que es va pactar és que la primera actuació era de Mossos”. “Truco a De los Cobos i em diu que no sap què està passant i que més endavant m’informarà. Però més endavant no tinc cap informació”, ha destacat López.
“Creu i ratlla” a les instruccions de la Fiscalia
Ja a preguntes de la fiscal Javier Zaragoza, que ha estat molt inquisitiu sobre el paper dels Mossos, ha defensat que la interlocutòria de la magistrada Mercedes Armas fa “creu i ratlla” a les instruccions que la Fiscalia havia enviat fins llavors. Una interpretació diametralment oposada a la de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que creuen que se “subsumien”. També ha defensat el paper dels binomis -ha defensat que no tenien el paper d’actuar “de forma directa” amb les unitat d’ordre públic-, de la previsió d’ús d’unitats ARRO i BRIMO aquell dia -“ho tornaria a fer”, ha dit- i ha assenyalat que “mai es va interpretar una botifarrada o un partit de bàsquet” com si fossin “activitats preparatòries” del referèndum. És més, ha puntualitzat que Armas ni els cossos espanyols “mai” els van retreure res sobre el dispositiu conjunt plantejat els dies 29 i 30 de setembre. “Si la magistrada no va dir res, vull pensar que allò tan públic no era objecte d’objecció”, ha assenyalat.
Qüestionat pel paper d’una parella de Mossos a Sant Feliu de Llobregat, López ha informat que quan es van rebre a imatges al centre de coordinació que mostraven una “actitud familiar amb els concentrats”, es va retirar aquell binomi del dispositiu. El comissari ha explicat que el dia 3 d’octubre es va obrir una informació interna per identificar comportament “insuficients” d’agents del cos durant la votació.
El 20-S va ser “impossible” fer un cordó
L’advocada de l’Estat Rosa María Seoane s’ha centrat en els fets del 20 de setembre a Economia i en els motius pels quals els Mossos no van actuar a primera hora per acordonar els vehicles de la Guàrdia Civil aparcats a la via. “Era impossible”, ha assegurat López, que ha recordat que la petició de l’institut armat era crear un passadís per entrar amb els detinguts en cotxe. L’excap dels Mossos ha subratllat que un d’ells, Josep Maria Jové, no arribaria fins les quatre de la tarda perquè s’havia allargat l’escorcoll al seu domicili de les Franqueses del Vallès, però ha posat l’accent en la multitud d’intervencions que es van haver de fer aquell dia. “No és una sola petició, sinó 41”, ha assenyalat el testimoni, que també va trobar faltar una “informació genèrica” de la Guàrdia Civil advertint prèviament que es produirien desenes d’escorcolls arreu del país.
Tal com ja va indicar Trapero, ha afirmat que a les vuit del vespre va rebre una comunicació del coronel de la Guàrdia Civil present a l’escorcoll d’Economia avisant-lo que s’allargaria la diligència, motiu pel qual els Mossos van decidir que muntarien un passadís per a la sortida de la comitiva judicial a peu quan tinguessin la “certesa” que l’actuació hagués acabat. Preguntat per si no va proposar a Jordi Sànchez desconvocar la concentració, ha dit que “no es va comptar amb ell” en cap moment per a l’actuació policial. Tanmateix, ha relatat la trucada de Joaquim Forn a Josep Lluís Trapero demanant-li que parlés amb l’expresident de l’ANC per muntar un passadís de voluntaris a les portes de la conselleria. Aquesta va ser l’única intervenció de l’exconseller d’Interior, ha assegurat.
Vox torna a marcar la pauta
De la mateixa manera que Trapero, tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat no han demanat la declaració de López, el que ha deixat en mans de l’acusació popular el gruix de la declaració. A diferència de quan va testificar el major dels Mossos, avui no ha preguntt el número dos del partit ultra, Javier Ortega Smith, sinó l’altre advocat. La poca inquisició d’Ortega Smith en l’interrogatori de Trapero no va permetre al ministeri públic preguntar sobre reunions clau, com la del 28 de setembre en què justament la policia catalana va traslladar a Forn el desacord amb la seva estratègia. Aquests dimecres Fernández ha vetllat per no oblidar-se de cap tema i donar municions a les defenses.
Ferran López ha respost a totes les preguntes malgrat estar investigat en un jutjat de Cornellà del Llobregat sobre l’autoria de les pautes d’actuació dels Mossos firmades per la prefactura en relació a l’1-O. Tot i estar sent investigat, encara no ha declarat en aquest cas.
Informa:ARA.CAT (3-4-2019)
