(QUICO SALLÉS )

Era d’esperar. Marine Le Pen ha triomfat a Perpinyà. La líder de l’extrema dreta francesa ha celebrat un gran míting a tres dies de la primera volta de les eleccions presidencials. El Parc d’Exposicions de Perpinyà s’ha omplert i ha complert les expectatives. Le Pen no fa res debades. Només cal veure el format de la posada en escena, el contingut del discurs i l’estètica de tot plegat. Jugava a casa. Sap que la capital de la Catalunya Nord és un dels seus feus electorals, on el públic respondrà aquest diumenge, on té tots els números per passar sobradament a la segona volta. Mentrestant Emmanuel Macron pateix.

Era un míting important, les enquestes així ho indicaven. Segons un sondeig de Paris Match, LCI i Sud-Radio, publicat aquest dijous, Le Pen només quedaria un 2,5% per darrere de Macron a la primera volta. La ultradretana recolliria el 24% dels vots, mentre que el president candidat en recolliria el 26,5%. Les matemàtiques polítiques són dures en campanya.

El míting s’ha celebrat al Parc d’Exposicions, fet que ha generat una confusió en molts dels assistents, que s’han dirigit al Palau d’Exposicions. Allà, un conserge negre, molsut i amb rastes llarguíssimes s’ha atipat d’explicar involuntàriament (i educadament) a la parròquia ultra que el míting era a l’altre pavelló. Una imatge, si més no, curiosa. Només calia seguir els lepenistes i la cua de cotxes per veure on seria la festa ultra. Una hora abans de començar el míting hi havia una cua densa que ha aplaudit amb generositat l’arribada de la caravana de Le Pen. Dos grans autocars amb el seu rostre murri i mil·limètricament estudiat.
Cua per veure Marine Le Pen

La cua era una mostra social de la Catalunya nord. De fet, Marine Le Pen s’ha ocupat d’emfatitzar, només iniciar el seu discurs, que hi havia gent de tota mena i condició. I, sí, hi havia gent de tota mena i condició. Jubilats, joves, parelles i gent de mitjana edat que tant portaven talons com anaven amb vambes, gent amb les ungles negres i policies contents cada cop que Le Pen els esmentava. De fet, els policies, si s’acreditaven com a tals, passaven amb preferència. La França emprenyada feia cua. No els feia res fer cua perquè estaven disposats a passar-ho bé. Tan bé que ni tan sols rondinaven per les extraordinàries mesures de seguretat d’un grapat d’homes que semblaven sorgits d’un concert homenatge a Village People, amb cara d’exferroviaris que havien passat la jubilació entre el bar i el gimnàs. Escorcolls un per un i requisa de tot objecte sospitós o que portés fil elèctric.

Un cop dins, llums, color i un escenari psicodèlic. La música d’espera, World, hold on, de Bob Sinclar i Freed from desire, de Gala. Mentre esperaven, la gent ballava, es feien selfies o fotografiaven el recinte, on ja s’havia omplert tot l’espai habilitat. Tres mil persones, deien a l’organització. La Guàrdia Urbana no n’ha dit res. “Soc aquí per escoltar la presidenta”, deia l’Eduard mentre mirava l’escenari buit. “Hem arribat, i la podrem veure, mama”, comentaven per nota de veu dues noies joveníssimes que s’estaven de peu dret esperant l’estrella. “Le Pen ha de fer fora Macron i tothom!“, exclamava un home sense dents i amb camisa de quadres acompanyat pel seu fill i una bandera francesa. La bandera ha estat part indispensable de la iconografia. Fins i tot, l’única tricolor que ha acompanyat la candidata a l’escenari. Un home amb una mascareta de la senyera, però amb una bandera francesa a les mans, era el toc regional de la cerimònia.

Perpinyà, la França oblidada

Amb els ànims calents, ha començat l’acte, amb una de les estrelles emergents de Reagrupament Nacional, l’alcalde de Perpinyà, Loius Aliot. Amb posat institucional, ha donat la benvinguda a Le Pen i als assistents esbossant les grans claus de la campanya. Com si fos el representant de la França rural, de la França “oblidada” pel liberalisme de Macron, en nom d’una ciutat que ha arribat al 20% d’atur i que és la primera gran ciutat més pobre de l’Estat. A més, s’ha tret del barret la tesi de les fake news sobre la seva formació girant la truita cap el París que, amb tot un ministre de l’Interior, només va poder arreplegar 200 persones fa tres setmanes a la mateixa ciutat. Aliot ha estat venerat com un artista local abans de la gran estrella del rock internacional.

La cerimònia ha continuat seguint un estricte protocol. L’arquitectura de l’escenari està dissenyada per a l’entrada de Le Pen. Així ha estat. Le Pen ha aparegut en una escletxa just enmig de l’escenari i entre les lletres gegants del seu partit. S’ha aturat. Sense llum al públic i amb llum hipertènue a l’escenari per ressaltar la seva figura. Es veia tota la seva silueta. El públic ha respost al guió gairebé professionalment. Crits, banderes, moltes banderes i els cants de “Marine, president”. A partir d’aleshores tres quarts d’hora de discurs pensat, treballat, assajat i escenificat.

Un míting estudiat

Paradinhes calculadíssimes, somriures murris, aixecar els palmells de les mans mentre gira el cap buscant la remor del públic, entonacions franceses -molt franceses- i llenguatge directe, clar i amb una punta de mala llet. Els assistents, entre els crits i esbroncades cada cop que pronunciava el cognom “Macron”. Un discurs amb subjectes, molts subjectes: pagesos, armilles grogues, funcionaris, policies, artesans i obrers. Especialment eufòrica s’ha mostrat en defensa del treballador públic francès o amb el preu de l’electricitat. Un referèndum sobre la immigració i la recuperació de la identitat francesa, de la grandeur i de la “joie de vivre“.

Aplaudiments generals i generosos. I una duresa crítica a la política exterior de Macron, a la Unió Europea i a l’establishment. També ha recordat l’afer Mckensey que està inquietant els spin doctors de Macron. Es tracta de la consultora que s’ha endut milions d’euros en contractes de l’Elisi i que no pagava impostos a França. Ara bé, Le Pen se n’ha estat de dir res del crèdit in extremis de 10,7 milions d’euros que ha rebut per finançar la seva campanya. Una xifra que difícilment s’assoleix amb la venda del marxandatge a la boutique del míting o recollint els euros que els assistents tiraven a dins dues banderes franceses que quatre noies sostenien a la sortida del recinte.

Le Pen ha clos el míting com una festa d’autohomenatge i amb l’objectiu de mobilitzar, amb la consciència que ha fet campanya. El crit de guerra d’aquestes eleccions ha ressonat amb molta força al final del míting: “Si el poble vota, el poble guanya”. Un eslògan populista i perspicaç que ha guanyat la batalla del missatge davant un Macron que evitava la campanya. “Tornarem a posar el poble al centre del joc polític, i la seva voluntat al centre de la presa de decisions”, ha cridat Le Pen. Final, banderes, selfies a l’escenari i donant pas ella mateixa a la Marsellesa.

A un quart d’hora a peu, s’ha omplert una sala amb un centenar de persones convocades per sindicats com la CGT o la CNT en una conferència sobre els perills que representa l’extrema dreta. Però, tot i el voluntarisme, a Perpinyà, aquest vespre hi havia una festa ‘extrema’, per a molts, ‘ultra’.
Informa:ELMON.CAT (8-4-2022)