FESTA ULTRA A CATALUNYA DEL NORD AMB EL MÍTING DE MARINE LE PEN

(QUICO SALLÉS )

Era d’esperar. Marine Le Pen ha triomfat a PerpinyĂ . La lĂ­der de l’extrema dreta francesa ha celebrat un gran mĂ­ting a tres dies de la primera volta de les eleccions presidencials. El Parc d’Exposicions de PerpinyĂ  s’ha omplert i ha complert les expectatives. Le Pen no fa res debades. NomĂ©s cal veure el format de la posada en escena, el contingut del discurs i l’estĂštica de tot plegat. Jugava a casa. Sap que la capital de la Catalunya Nord Ă©s un dels seus feus electorals, on el pĂșblic respondrĂ  aquest diumenge, on tĂ© tots els nĂșmeros per passar sobradament a la segona volta. Mentrestant Emmanuel Macron pateix.

Era un míting important, les enquestes així ho indicaven. Segons un sondeig de Paris Match, LCI i Sud-Radio, publicat aquest dijous, Le Pen només quedaria un 2,5% per darrere de Macron a la primera volta. La ultradretana recolliria el 24% dels vots, mentre que el president candidat en recolliria el 26,5%. Les matemàtiques polítiques són dures en campanya.

El mĂ­ting s’ha celebrat al Parc d’Exposicions, fet que ha generat una confusiĂł en molts dels assistents, que s’han dirigit al Palau d’Exposicions. AllĂ , un conserge negre, molsut i amb rastes llarguĂ­ssimes s’ha atipat d’explicar involuntĂ riament (i educadament) a la parrĂČquia ultra que el mĂ­ting era a l’altre pavellĂł. Una imatge, si mĂ©s no, curiosa. NomĂ©s calia seguir els lepenistes i la cua de cotxes per veure on seria la festa ultra. Una hora abans de començar el mĂ­ting hi havia una cua densa que ha aplaudit amb generositat l’arribada de la caravana de Le Pen. Dos grans autocars amb el seu rostre murri i mil·limĂštricament estudiat.
Cua per veure Marine Le Pen

La cua era una mostra social de la Catalunya nord. De fet, Marine Le Pen s’ha ocupat d’emfatitzar, nomĂ©s iniciar el seu discurs, que hi havia gent de tota mena i condiciĂł. I, sĂ­, hi havia gent de tota mena i condiciĂł. Jubilats, joves, parelles i gent de mitjana edat que tant portaven talons com anaven amb vambes, gent amb les ungles negres i policies contents cada cop que Le Pen els esmentava. De fet, els policies, si s’acreditaven com a tals, passaven amb preferĂšncia. La França emprenyada feia cua. No els feia res fer cua perquĂš estaven disposats a passar-ho bĂ©. Tan bĂ© que ni tan sols rondinaven per les extraordinĂ ries mesures de seguretat d’un grapat d’homes que semblaven sorgits d’un concert homenatge a Village People, amb cara d’exferroviaris que havien passat la jubilaciĂł entre el bar i el gimnĂ s. Escorcolls un per un i requisa de tot objecte sospitĂłs o que portĂ©s fil elĂšctric.

Un cop dins, llums, color i un escenari psicodĂšlic. La mĂșsica d’espera, World, hold on, de Bob Sinclar i Freed from desire, de Gala. Mentre esperaven, la gent ballava, es feien selfies o fotografiaven el recinte, on ja s’havia omplert tot l’espai habilitat. Tres mil persones, deien a l’organitzaciĂł. La GuĂ rdia Urbana no n’ha dit res. “Soc aquĂ­ per escoltar la presidenta”, deia l’Eduard mentre mirava l’escenari buit. “Hem arribat, i la podrem veure, mama”, comentaven per nota de veu dues noies jovenĂ­ssimes que s’estaven de peu dret esperant l’estrella. “Le Pen ha de fer fora Macron i tothom!“, exclamava un home sense dents i amb camisa de quadres acompanyat pel seu fill i una bandera francesa. La bandera ha estat part indispensable de la iconografia. Fins i tot, l’Ășnica tricolor que ha acompanyat la candidata a l’escenari. Un home amb una mascareta de la senyera, perĂČ amb una bandera francesa a les mans, era el toc regional de la cerimĂČnia.

Perpinyà, la França oblidada

Amb els Ă nims calents, ha començat l’acte, amb una de les estrelles emergents de Reagrupament Nacional, l’alcalde de PerpinyĂ , Loius Aliot. Amb posat institucional, ha donat la benvinguda a Le Pen i als assistents esbossant les grans claus de la campanya. Com si fos el representant de la França rural, de la França “oblidada” pel liberalisme de Macron, en nom d’una ciutat que ha arribat al 20% d’atur i que Ă©s la primera gran ciutat mĂ©s pobre de l’Estat. A mĂ©s, s’ha tret del barret la tesi de les fake news sobre la seva formaciĂł girant la truita cap el ParĂ­s que, amb tot un ministre de l’Interior, nomĂ©s va poder arreplegar 200 persones fa tres setmanes a la mateixa ciutat. Aliot ha estat venerat com un artista local abans de la gran estrella del rock internacional.

La cerimĂČnia ha continuat seguint un estricte protocol. L’arquitectura de l’escenari estĂ  dissenyada per a l’entrada de Le Pen. AixĂ­ ha estat. Le Pen ha aparegut en una escletxa just enmig de l’escenari i entre les lletres gegants del seu partit. S’ha aturat. Sense llum al pĂșblic i amb llum hipertĂšnue a l’escenari per ressaltar la seva figura. Es veia tota la seva silueta. El pĂșblic ha respost al guiĂł gairebĂ© professionalment. Crits, banderes, moltes banderes i els cants de “Marine, president”. A partir d’aleshores tres quarts d’hora de discurs pensat, treballat, assajat i escenificat.

Un mĂ­ting estudiat

Paradinhes calculadĂ­ssimes, somriures murris, aixecar els palmells de les mans mentre gira el cap buscant la remor del pĂșblic, entonacions franceses -molt franceses- i llenguatge directe, clar i amb una punta de mala llet. Els assistents, entre els crits i esbroncades cada cop que pronunciava el cognom “Macron”. Un discurs amb subjectes, molts subjectes: pagesos, armilles grogues, funcionaris, policies, artesans i obrers. Especialment eufĂČrica s’ha mostrat en defensa del treballador pĂșblic francĂšs o amb el preu de l’electricitat. Un referĂšndum sobre la immigraciĂł i la recuperaciĂł de la identitat francesa, de la grandeur i de la “joie de vivre“.

Aplaudiments generals i generosos. I una duresa crĂ­tica a la polĂ­tica exterior de Macron, a la UniĂł Europea i a l’establishment. TambĂ© ha recordat l’afer Mckensey que estĂ  inquietant els spin doctors de Macron. Es tracta de la consultora que s’ha endut milions d’euros en contractes de l’Elisi i que no pagava impostos a França. Ara bĂ©, Le Pen se n’ha estat de dir res del crĂšdit in extremis de 10,7 milions d’euros que ha rebut per finançar la seva campanya. Una xifra que difĂ­cilment s’assoleix amb la venda del marxandatge a la boutique del mĂ­ting o recollint els euros que els assistents tiraven a dins dues banderes franceses que quatre noies sostenien a la sortida del recinte.

Le Pen ha clos el mĂ­ting com una festa d’autohomenatge i amb l’objectiu de mobilitzar, amb la consciĂšncia que ha fet campanya. El crit de guerra d’aquestes eleccions ha ressonat amb molta força al final del mĂ­ting: “Si el poble vota, el poble guanya”. Un eslĂČgan populista i perspicaç que ha guanyat la batalla del missatge davant un Macron que evitava la campanya. “Tornarem a posar el poble al centre del joc polĂ­tic, i la seva voluntat al centre de la presa de decisions”, ha cridat Le Pen. Final, banderes, selfies a l’escenari i donant pas ella mateixa a la Marsellesa.

A un quart d’hora a peu, s’ha omplert una sala amb un centenar de persones convocades per sindicats com la CGT o la CNT en una conferĂšncia sobre els perills que representa l’extrema dreta. PerĂČ, tot i el voluntarisme, a PerpinyĂ , aquest vespre hi havia una festa ‘extrema’, per a molts, ‘ultra’.
Informa:ELMON.CAT (8-4-2022)

81 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: