FOC NOU: CAL FORAGITAR ERC, JUNTS I LA CUP DEL GOVERN QUE VIUEN “DE LA” I NO “PER A” LA INDEPEND√ąNCIA

ūüĒą Editorial Ramon Serra. Editor de R√†dio Catalunya

La incompet√®ncia del nostre Govern √©s total.Ni tan sols ha estat capa√ß de fotografiar-se junts per defensar la manifestaci√≥ a favor del catal√†. Aquest article l’havia escrit fa dies,per√≤ no s’ha pogut publicar perqu√® l’actualitat sempre mana.En l’entremig l’ANC ha assenyalat que vol una llista unit√†ria independentista a les eleccions espanyoles o boicot i possiblemente una llista c√≠vica per a les eleccions catalanes fora dels partits que ara manen i que ens enganyen un dia s√≠ i l’altre tamb√©. Viuen de la independ√®ncia i no pas per la independ√®ncia. Per tant, el gruix de l’article em sembla v√†lid.)
Clara Ponsat√≠ fa honor al seu nom de pila i parla clar i catal√†. Ha publicat un llibre on de manera concisa parla de les nostres mis√®ries de l’1-O del 17. Potser massa i tot, perqu√® de vegades els pol√≠tics haurien d’aprendre a callar algunes coses. Sempre recordo que Pau Porta, ex president de la Federaci√≥ Espanyola de Futbol, em deia que si a cada moment diem el que pensem els uns dels altres hi hauria m√©s presons que cases. Avui m√©s que mai resulta evident que els nostres dirigents no tenien res a punt per proclamar la independ√®ncia. D’aqu√≠ ve que alguns consideren que Puigdemont i Junqueras s√≥n uns tra√Įdors. Jo no aniria tan lluny, perqu√® √©s evident que no volien dur-nos a la independ√®ncia, que era una estrat√®gia per negociar amb l’Estat, per√≤ segur que pel cap baix volien m√©s compet√®ncies per a Catalunya. Per tant eren uns ingenus, uns tanoques. Per tant, seria hora de deixar pas a nous l√≠ders, entre altres coses perqu√® Puigdemont i Junqueras s√≥n irreconciliables. Amb tantes batusses l’objectiu final d’alliberament nacional cada cop es presenta m√©s costerut i lluny√†. Amb tot, Clara Ponsat√≠ va per lliure sempre com si tingu√©s la veritat. Per tant, cal mirar els seus comentaris amb prud√®ncia.
El congr√©s d’ERC celebrat aquest passat cap de setmana √©s una mostra m√©s que aquest partit ha perdut el tim√≥. La nau ja no vol posar rumb cap a √ćtaca .Aix√≤ es deixa per a m√©s endavant quan, qui sap, els vents ens seran m√©s favorables. Ara cal gestionar sobretot el dia a dia navegant en la bassa auton√≤mica. Ll√†stima que els vents mai no afavoreixen els vaixells que no tenen rumb. Ha estat una claudicaci√≥ en tota regla. La taula de di√†leg no se la creu ning√ļ, sobretot quan Espanya ha repetit una i mil vegades que res d’autodeterminaci√≥ i d’amnistia. Junqueras pensa que cal carregar-de raons i que si final no s’aconsegueix l’objectiu es recorrer√† als organismes internacionals. Quina ingenu√Įtat! Els organismes internacionals nom√©s es mouen si hi ha algun merder en el territori. No cal que citi exemples d’actualitat. Mentrestant, per√≤, una legi√≥ de c√†rrecs p√ļblics viuen a cor qu√® vol gr√†cies al poder auton√≤mic. I aix√≠ en lloc de lluitar per la independ√®ncia es viu de declarar-se independentista sense que aix√≤ tingui cap traducci√≥ a la pr√†ctica.
Tampoc Junts fa un paper m√©s gald√≥s a mans de Jordi S√°nchez que diu que no t√© cap pla per arribar a la independ√®ncia. Sort que hi ha un 52% de diputats independentistes, oi? Junts sembla una hidra amb molts caps. T√© gent amb certa v√†lua professional, per√≤ no deixa de ser una olla de grills. Parlen de desobedi√®ncia, per√≤ no la practiquen enlloc. Laura Borr√†s podria donar-nos una classe de demag√≤gia. S’aguanten perqu√® Puigdemont n’√©s el l√≠der. Per√≤ aquesta circumst√†ncia la fa m√©s perillosa, perqu√® Puigdemont no hauria de simultanejar la presid√®ncia del Consell per la Rep√ļblica amb el lideratge de Junts. Aix√≤ provoca moltes suspic√†cies i allunya ERC i la CUP del Consell que hauria de ser la presentaci√≥ independentista, de pr√†cticament tots, a l’exili i ara nom√©s ho √©s d’una part. Una ll√†stima per√≤ embastem malament el nou full de ruta.
D’altra banda, em sembla que tampoc no cal perdre gaire temps parlant de la CUP. √Čs f√†cil viure en la utopia sense ser gaireb√© esquitxat per la repres√†lies del qui tenen alguna mena de poder.
En aquestes circumst√†ncies hem de preguntar-nos qu√® cal fer. Jo ja he dit la meva soluci√≥. No s√© si √©s la millor o la pitjor. Per√≤ estic fretur√≥s perqu√® alg√ļ em presenti alguna alternativa. No tinc cap inconvenient en baixar del ruc i sumar-me a alguna iniciativa amb cap i peus. Alg√ļ la sap? Penso que cal posar punt final a aquests partits que viuen de la independ√®ncia, per√≤ que fan tot el contrari. Soc partidari de crear el partit de la independ√®ncia i de presentar-se a les pr√≤ximes eleccions catalanes amb una llista √ļnica i comprometre’s a declarar-la al m√©s aviat possible en cas de triomf. Naturalment que no tot es bufar i fer ampolles. Caldr√† la implicaci√≥ total de la societat a trav√©s de l’ANC, √ímnium, els Consells per la Rep√ļblica i les entitats que s’hi afegeixen. Caldr√† pel cap baix que 100.000 persones protegeixin el Parlament sobretot i tamb√© l’aeroport del Prat durant el temps que calgui. No podem permetre que uns valents proclamin la Rep√ļblica i al de mitja hora siguin presoners i portats cap a les presons espanyoles. Res no ser√† de franc. Aleshores far√≠em b√© de preguntar-nos fins a quin volem i estem disposats a sacrificar-nos pel pa√≠s.
Finalment no seria honest si dic que la independ√®ncia la veig molt dif√≠cil, b√© que amb tant de rebombori els organismes europeus s√≠ que intervindran com han fet sempre quan hi ha interessos pel mig. De la nostra capacitat d’aguantar dependr√† que almenys puguem obtenir un estatut de minoria nacional amb plenes compet√®ncies, econ√≤miques , culturals i d’infraestructures. En definitiva, es tracta de preservar la nostra personalitat nacional .Veurem fins a on arribarem. Queda clar que ning√ļ no lluitar√† per nosaltres i que aquesta quietut actual nom√©s ens dur√† cap al precipici.
(23-3-2022)

298 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: