“Fons europeus: quan Madrid té la paella pel mànec ”

La pandèmia no atura i la necessitat de donar resposta al daltabaix econòmic s’accentua. En aquest context es fa més peremptori encara concretar l’arribada dels fons europeus de Next Generation. Tanmateix, tant des de Barcelona com des de València, s’adverteix del risc de caure en un model de decisió i de gestió excessivament centralitzat.

( VIOLETA TENA )

Dimarts de la setmana passada el govern català va presentar en públic els 27 projectes que optaran a fer un mos als fons de reconstrucció europeus. Els 27 Projectes Estratègics per la Recuperació i la Transformació Econòmica (PERTES), en terminologia comunitària. Els 27 projectes, “emblemàtics”, segons els va catalogar la portaveu del govern, Meritxell Budó, han estat seleccionats entre 527 propostes que la Generalitat ha rebut a través de la seua bústia digital. Aquestes iniciatives estan cridades, tal com pauta la Unió Europea, a transformar l’economia de Catalunya amb tot de projectes innovadors, que van des de la tecnologia cloud (núvol) intel·ligent a la creació de l’Hydogen Valley of Catalonia, passant per la potenciació de la indústria de les proteïnes vegetals o la renovació de la formació professional. “Alguns dels projectes són imbatibles, perquè o es fan a Catalunya o no es faran enlloc”, va assegurar Budó en roda de premsa.

L’endemà de la presentació, tanmateix, el govern català va rebre una galleda d’aigua freda, per boca del secretari d’Indústria de l’executiu espanyol, Raül Blanco. “El que ens serveix és que una comunitat autònoma digui quines prioritats té, però això d’ahir (per dimarts) no marca prioritats”, va dir Blanco, després de recordar que els fons són gestionats pel govern espanyol i oberts a les empreses. D’aquesta manera, el número 2 de Nadia Calviño verbalitzava d’una manera diàfana el que ja se sabia: que pel que fa als fons europeus les autonomies limitaran la seua capacitat d’acció a l’execució i disposaran de poca capacitat de decisió.

I això no és una qüestió menor perquè els diners procedents del fons Next Generation representen la principal arma de combat per fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia. A Espanya li corresponen 140.000 milions d’euros -això representa l’11% del PIB-, dels que un 50% aniran a parar a les autonomies. La quantitat, doncs, és clara. La pregunta és com arribarà, en quins termes i qui en tindrà la capacitat de decisió. I en aquest sentit, s’han alçat algunes veus d’alarma.

El risc de fer una gestió molt centralitzada ja l’havia advertit el conseller Ramon Tremosa la tardor passada. L’avís, tanmateix, era més aviat intuïtiu, a falta que el govern espanyol concretara les vies per canalitzar aquests fons. L’aprovació del Reial Decret 36/2020 pel qual es dona llum verda a mesures urgents per a la modernització de l’administració pública i per a l’execució del pla de recuperació, transformació i resiliència, el passat 30 de desembre, confirma les sospites del conseller català. El Reial Decret, efectivament, estipula que és el govern central qui canalitzarà els fons procedents de Brussel·les. Així, el màxim òrgan responsable de la gestió és la Comissió per la Recuperació, Transformació i Resiliència on són presents tot de responsables del govern espanyol. A aquesta comissió li correspon establir les directrius polítiques per al desenvolupament i execució del pla de recuperació i fer-ne seguiment.
Subscripció al butlletí

Per sota de la comissió, el Reial Decret crea un Comitè Tècnic per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència format per persones seleccionades segons “criteris tècnics en funció de les seues competències i experiència en la gestió de fons i ajudes europees”. Les autonomies, doncs, tot i tenir una àmplia experiència en la gestió de fons europeus, tenen reservat un paper secundari en la gestió d’aquest flux de diners. Dins el Reial Decret es contempla la creació de la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, com a “òrgan de cooperació entre l’Estat i les autonomies per canalitzar adequadament la participació” d’aquestes. La Conferència és presidida per la ministra d’Hisenda i els consellers i no té uns objectius definits en el Reial Decret.

En canvi, el text aprovat a finals de l’any passa sí deixa meridianament clar que correspon al ministeri d’Hisenda actuar com interlocutor davant Brussel·les. “El centre directiu del Ministeri d’Hisenda amb competències en matèria de fons europeus actuarà com autoritat responsable davant les institucions europees”, estableix el text. “No ens enganyem, -avisa Miquel Puig, que ha estat nomenat pel govern català per fer seguiment de l’aplicació del Next Generation-, els diners aniran a l’Estat i serà aquest qui decidirà com es gasten els diners. Tenen la paella pel mànec”. De fet, explica, seran els ministeris els encarregats de signar els convenis amb les autonomies per efectiva l’arribada dels diners. “Correm el risc que les autonomies esdevinguen simples gestores de les decisions de l’Estat”.

Al País Valencià també Compromís ha encès la veu d’alarma “La Unió Europea ha assumit una política econòmica que dista molt de la que va executar en l’anterior crisi. Es posa a disposició dels països una quantitat de fons mai vista fins ara -adverteix Jordi Sebastià, que és responsable de relacions exteriors de l’IVACE i va exercir d’eurodiputat en la passada legislatura-. Però si els diners no es gestionen correctament ens arrisquem a tornar al model d’AVEs insostenibles. Cal preguntar-se, doncs, per què ha de ser l’Estat qui gestione el gruix del fons quan el gruix de les competències estan en mans de les autonomies?”. Sebastià posa com a exemple les ajudes convencionals del Ministeri d’Indústria, que a penes no tenen incidència al País Valencià “perquè els criteris que s’estableixen des de Madrid no s’ajusten a la realitat del teixit industrial valencià”.

De fet, al País Valencià s’han iniciat moviments per reivindicar una major descentralització en la gestió dels fons de Next Generation. La plataforma Crida pel Finançament ha iniciat una campanya per exigir que els recursos que vindran de la UE siguen gestionats directament pels territoris. “Aquests fons han d’estar al servei de la majoria, del teixit econòmic, dels processos de canvi de l’economia cap a un model econòmic més igualitari”.

També els responsables municipals de Compromís han alçat la veu. Ahir en una roda de premsa telemàtica, representants municipals valencianistes de València, Alacant, Elx i Castelló van criticar obertament l'”injust” repartiment que l’Estat ha fet dels fons europeus en els Pressuposts de 2021. Segons Compromís, als ajuntaments només els han correspost 1.483 milions de transferències dels 24.200 procedents de Brussel·les. És a dir, només un 6% del total, a pesar que els ajuntaments realitzen el 15% del total de despesa pública. “Hem de recordar que els Fons Europeus de recuperació i resiliència EU Next Generation són una oportunitat no sols per a disposar dels recursos i el finançament necessari per a donar una resposta contundent i immediata als problemes derivats de la pandèmia, sinó també per a transformar estructuralment els fonaments de la nostra economia, per tal de convertir-la en capdavantera en dos àmbits crucials, la sostenibilitat i la digitalització”, assegura Joan Ribó.

Informa:ELTEMPS.CAT (11-2-2021)