‘Formar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en la diversitat lingüística’
“De la mateixa manera que a les policies els fan tota mena de cursos específics, per exemple sobre violència de gènere o diversitat sexual, estaria bé que els il·lustressin en matèria de diversitat lingüística a Espanya”

( ANTONI BASSAS )

Avui expliquem que la branca de la Fiscalia de Barcelona que s’encarrega dels delictes d’odi i discriminació es planteja endurir el càstig en aquells casos en què l’atac “tingui com a motivació l’origen territorial dins l’Estat o la llengua de la víctima”.

El fiscal d’odi planteja agreujar el càstig a la discriminació per origen territorial o lingüística
El fiscal d’odi planteja agreujar el càstig a la discriminació per origen territorial o lingüística

La proposta que fa el fiscal és modificar el Codi Penal per especificar una pena més greu en aquest tipus de casos en què, per exemple, s’ataca algú per la seva condició de català. I és que el fiscal ha constatat un increment d’atestats policials relacionats amb agressions, insults i amenaces motivats per l’ús d’algun dels idiomes oficials de l’estat espanyol o bé per la comunitat autònoma d’origen.

Ja es poden imaginar qui s’endú la primera posició. El tema dels delictes d’odi és molt delicat, perquè ‘odi’ és un concepte altament destructor, però ara no ho atenuarem: a Catalunya en sabem un niu, perquè ho patim. I no només pel Procés. La catalonofòbia fa segles que està inventada.

En aquest sentit, penso en la notícia de la treballadora de l’aeroport de Palma a qui un Guàrdia Civil hauria dit “a la autoridad se le habla en castellano”. I penso que de la mateixa manera que a les policies els fan tota mena de cursos específics, per exemple sobre violència de gènere o diversitat sexual, estaria bé que els il·lustressin en matèria de diversitat lingüística a Espanya. És absolutament inadmissible que al segle XXI cap policia perdi els nervis, faci el milhomes o torni al “habla en cristiano” franquista perquè algú li parla en català o gallec o basc. Naturalment, aquest rebuig té a veure amb el que ensenya el sistema educatiu espanyol: és impossible que ningú valori, apreciï, ja no dic estimi o parli, el català si no li fomenten des de petit la idea que també és una llengua del seu país, si no el sent mai per la tele o el veu a les xarxes. Del desconeixement a la deshumanització i finalment a l’odi, hi ha un trajecte massa fàcil de recórrer.

Acabem aquí la temporada d’anàlisis de l’any del judici al Procés. La temporada que ve començarà amb la sentència i donarà més sentit que mai al verb ‘persistir’.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Bones vacances
Informa:ARA.CAT (2-8-2019)
N.de la R.
Espanya no té cap solució. Dit això convé redreçar tot el que es pugui les situacions lingüístiques. Pretendre que els funcionaris públics espanyols destinats “províncies ” en coneguin les llengües és una utopia i una forma de perdre el temps. El tot o res no és vàlid en matèria de llengua sobretot en la situació nostra. Per tant,fora aconsellable arribar a una mena d’acord en el sentit que aquests funcionaris haurien de saber el català després de dos anys d’estada als Països Catalans. Tots ens hem de reciclar.Jo he fet gairebé la major part del periodisme escrivint a màquina i prou que m’he hagut de reciclar per no perdre el contacte amb els lectors.Els anomenats servidors de l’Estat haurien de fer el mateix. Certament després s’hauria de controlar-ne les actuacions.Però això ja és la segona part. Si anem per pams tot anirà millor. És l’hora de gemegar menys i posar-nos a treballar.