FORN, TRAPERO I LA DOBLE VARA DE MESURAR

“Forn, Trapero i la doble vara de mesurar ”
Claus de l’absolució del Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula de la policia catalana en relació a la sentència contra els presos polítics independentistes.
( XAVIER PUIG )
“Amb aquesta decisió s’obren encara més dubtes sobre la sentència del Suprem”. Aquestes eren les paraules de l’exconseller d’Interior i pres polític Joaquim Forn en conèixer la sentència amb què l’Audiència Nacional espanyola ha absolt el Major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant el Primer d’Octubre. Una sentència que obre una escletxa enorme entre els fets que ara es consideren provats i els que en el seu dia van ser donats per bons per part de Manuel Marchena i la Sala Segona del Tribunal Suprem.

En poques paraules, l’alt tribunal espanyol va donar per bona la versió de Diego Pérez de los Cobos, coronel de la Guàrdia Civil durant l’1-O, i l’Audiència espanyola no ho fa. L’escrit situa diferents elements que posen en dubte, de fet neguen, la connivència del cos de Mossos d’Esquadra amb l’organització del referèndum d’autodeterminació que esgrimeix el text que condemna els presos polítics.

La sentència de Marchena recull a la pàgina 369 que, en tot moment, Forn va ordenar al cos policial un compliment dels mandats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya “que permetés simular el seu aparent compliment amb el decidit propòsit de fer inefectives tals legítimes ordres jurisdiccionals”. A la pàgina anterior també es destacava la “insuficiència” del pla d’actuació presentat per Mossos. A la pàgina 299 retreu a Forn que li és imputable que declinés les seves funcions com a cap dels Mossos d’Esquadra per tal que complissin la legislació, sinó que es va contribuir “com a mínim per omissió, a la pèrdua de vigència d’aquestes i la inefectivitat d’aquelles”. A més, la pàgina 371 assegura que el desplegament dels Mossos als centres de votació “no només va mancar de cap mena d’activitat dirigida al desallotjament dels centres, sinó que va ser l’ocasió perquè informessin de l’estratègia que seguiria al respecte”. Se’ls imputa, seguidament, la responsabilitat que la ciutadania decidís agrupar-se massivament a les portes dels col·legis per evitar el seu desallotjament.

L’escrit que condemna a Forn, doncs, ve a argumentar que, si bé activament no van ser motor del referèndum, el cos de Mossos s’hauria posat de perfil en el moment d’evitar-ho. La sentència recull que “es va aparentar que la ponderació sota el principi de proporcionalitat obligava a no utilitzar la força per complir la decisió judicial, sinó de manera absolutament exclusiva per la defensa davant agressions prèvies dels ciutadans als policies”, i que davant l’oposició de la ciutadania a complir les ordres judicials, els Mossos “seguint les instruccions que tenien, desistien del seu objectiu”.

Davant d’això, la sentència emesa aquest dimarts per part de l’Audiència Nacional espanyola, fora d’un vot particular que recolza la visió de Marchena, deixa clar que els Mossos van actuar amb efectivitat, que no eren part de l’entramat per tirar endavant el referèndum d’autodeterminació i que no queda provat que “haguessin intentat impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la Fiscalia Superior de comunitat autònoma”.

Exposa, a més, que la seva actuació, liderada per Trapero, va “evitar danys greus” i que no era justificat que actuessin amb major contundència “si això produïa uns danys irreparables, no només podien atribuir-li la responsabilitat de la seva producció, sinó que, des del punt de vista professional, la seva gestió hauria fracassat”. A més, destaca que “la prudència davant una situació tan extraordinària, encara que possibilitarà la celebració del referèndum il·legal i afavorís l’estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials”.

L’escrit de l’Audiència Nacional espanyola també deixa el que es podria entendre com una clatellada velada als cossos policials de l’Estat espanyol quan afirma que “l’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament de l’ordenament jurídic, encara que fos legítim”.

Es tracta, doncs, de la segona clatellada que rep el Tribunal Suprem els darrers dies, després de la sentència del TSJC sobre la Mesa del Parlament.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-10-2020)

162 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: