FRANÇA: RESPECTAR ELS ACCENTS DEL FRANCÈS, SÍ, PERÒ NO LES ALTRES LLENGÜES

“Acomiadar-se a la francesa ”
( MÀRIUS SERRA )

França genera reaccions oposades entre sectors importants de la població espanyola. N’hi ha que viuen el veïnatge des d’un complex d’inferioritat que provoca un menyspreu sòlid i d’altres que els admiren perquè van ser capaços de revo­lucionar el món. Tot i això, molts dels espanyols que es definirien com a no-nacionalistes consideren una virtut el jacobinisme igualitari de la República Francesa. Ara han rebut amb desconcert la llei contra la discriminació per l’accent lingüístic aprovada a iniciativa del diputat occità Christophe Euzet. Qualsevol estudiant de francès pot haver viscut alguna situació incòmoda a París quan s’escarrassava a fer-se entendre amb un accent millorable. El tema ha passat a primer pla des que Jean Castex és primer ministre.

L’exalcalde de Prada, occità i catalanoparlant, ha estat escarnit pel seu accent. Mélenchon va criticar que parlés lent, l’editor de Paris Match Bruno Jeudy va comparar el seu accent amb el tercer temps d’un partit de rugbi. Fins i tot el seu predecessor, Édouard Philippe, va declarar que deixava el poble francès en mans d’un home “amb molt d’accent, però molt competent”. El sociolingüista Philippe Blanchet ja ho havia teoritzat a Discriminations: combattre la glottophobie (Textuel, 2016), on descriu el menyspreu i l’exclusió que pateix la gent que parla d’una manera que les elits consideren inferior o incorrecta. Blanchet troba la glotofòbia tan banalitzada, acceptada i legitimada a França que una obra de referència com el Dictionnaire des racismes, de l’exclusion et des discriminations (Benbassa, 2010) només dedica una pàgina a les opressions lingüístiques.

L’aprovació d’aquesta llei ha coincidit amb la de la llei Celaá, que tantes protestes ha provocat a Espanya entre els que bramen contra l’harmonització fiscal però aplaudeixen la lingüística. El DRAE diu que la paraula gabacho prové de l’occità gavach, que significa “persona que parla malament”. El gavatx Blanchet, pare de la glotofòbia, celebra l’aprovació d’una llei que castigarà qui discrimini o escarneixi parlants com ell o com el primer ministre Castex, pel seu accent meridional. Això sí, sempre que parlin en francès ( Soyez propres, parlez français ), perquè si a Blanchet se li acudeix parlar en occità o a Castex en català, no hi haurà llei que els empari. O sigui, que a partir d’ara a la neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç França hi ha una gloto­fòbia dolenta, combatuda per l’Estat, i una de bona, on l’Estat combat les llengües, com el català o el basc, que tenen “una lògica ­sectària, d’exclusió, d’expulsió”, en paraules de l’hortenc afrancesat Manuel Valls.

Informa:LAVANGUARDIA.COM (-1-12-2020)

132 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: