FRANCESC CABANA: ” EL CATALANISME HA PERDUT AMB LA FUSI√ď DE LA CAIXA “

Nascut a Barcelona l’any 1934, l’advocat i historiador econòmic Francesc Cabana és encara tota una institució en el món de la banca. Va ser un dels fundadors de Banca Catalana i ha publicat nombrosos llibres per entendre la tradició econòmica i industrial de Catalunya. Ha estat assessor del Banc Mundial i president de l’Ateneu Barcelonès. L’any 1998 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.
( EVA GARCIA PAGAN – BARCELONA )
L‚Äôeco¬≠no¬≠mista Fran¬≠cesc Cabana no amaga la seva decepci√≥ i tris¬≠tesa per la fusi√≥ de Cai¬≠xa¬≠Bank amb Bankia. Con¬≠si¬≠dera l‚Äôope¬≠raci√≥ com un cop dur per al cata¬≠la¬≠nisme pol√≠tic i la tra√Įci√≥ defi¬≠ni¬≠tiva als or√≠gens de l‚Äôenti¬≠tat, fun¬≠dada l‚Äôany 1904 per l‚Äôhuma¬≠nista Fran¬≠cesc Mora¬≠gas com una eina per aju¬≠dar els m√©s des¬≠fa¬≠vo¬≠rits.

-Hem lle¬≠git peces d‚Äôopini√≥ seves en qu√® parla de la fusi√≥ de Cai¬≠xa¬≠Bank i Bankia com una ‚Äúmala not√≠cia‚ÄĚ. Per qu√® ens far√† mal, als cata¬≠lans?
-Quan Fran­cesc Mora­gas va fun­dar l’enti­tat, va dir que el que més l’interes­sava era l’obra social i Cata­lu­nya. Doncs la fusió repre­senta la des­ca­ta­la­nit­zació de La Caixa i per al cata­la­nisme la pèrdua d’una de les seves armes més clares perquè les deci­si­ons que­den supe­di­ta­des al que digui Madrid.
-També ha con­si­de­rat l’ope­ració com un mitjà més de repressió d’Espa­nya envers els cata­lans. Aquest movi­ment ja se’l veia a venir?
-Un movi¬≠ment pol√≠tic neces¬≠sita un sis¬≠tema finan¬≠cer dar¬≠rere. He de con¬≠fes¬≠sar que a mi m‚Äôha sorpr√®s. La pre¬≠gunta √©s d‚Äôon ha sor¬≠tit la pro¬≠posta, de La Caixa o de Bankia? Em sem¬≠bla que de Bankia. La Caixa ja havia des¬≠car¬≠tat l‚Äôope¬≠raci√≥ fa uns anys. En aquests moments l‚Äô√ļnic argu¬≠ment que pot haver-hi √©s que en aquests moments La Caixa, com tots els bancs, tin¬≠gui pro¬≠ble¬≠mes per tenir un compte de resul¬≠tats bo i que la fusi√≥ li ser¬≠veixi per igua¬≠lar els resul¬≠tats d‚Äôaltres anys. Per√≤ aix√≤ afec¬≠tar√† el lloc de tre¬≠ball de milers de per¬≠so¬≠nes.
-Li agra¬≠da¬≠ria que el nou banc tingu√©s la seu a Bar¬≠ce¬≠lona? El pre¬≠si¬≠dent del Cer¬≠cle d‚ÄôEco¬≠no¬≠mia opi¬≠nava recent¬≠ment que si es qued√©s a Bar¬≠ce¬≠lona ‚Äúel negoci ja seria rod√≥‚ÄĚ. Vost√® ho veu pro¬≠ba¬≠ble o impro¬≠ba¬≠ble? Per qu√®?
-√Čs clar que m‚Äôagra¬≠da¬≠ria que la fusi√≥ don√©s com a resul¬≠tat un banc amb domi¬≠cili a Bar¬≠ce¬≠lona. Per√≤ recordo que tant Cai¬≠xa¬≠Bank com Bankia tenen el domi¬≠cili a Val√®ncia i no crec que cap d‚Äôells el vul¬≠gui can¬≠viar.
-Aquesta fusió posa el punt final al sis­tema de cai­xes cata­la­nes?
-S√≠, per des¬≠comp¬≠tat. Ja havia des¬≠a¬≠pa¬≠re¬≠gut fa uns anys, per√≤ √©s el final defi¬≠ni¬≠tiu. El que em sorpr√®n molt √©s que vul¬≠guin man¬≠te¬≠nir el nom de La Caixa… √Čs clar que ho poden can¬≠viar d‚Äôaqu√≠ a tres mesos i dir-li Banco Espa¬≠nyol del que cal¬≠gui.
-Què espera que faci Banc Saba­dell? En seguirà les pas­ses?
-Fa temps que es parla d’una fusió del Banc Saba­dell. En aquest cas és ell el que seria absor­bit. Es par­lava de Bankia, però ara es pot deses­ti­mar aquesta opció. La més pro­ba­ble seria l’absorció pel San­tan­der. La meva opinió per­so­nal és que pre­fe­ri­ria un Banc Saba­dell com ara, però amb la seu al Vallès i no a Ala­cant. Un Banc Saba­dell a Ala­cant és una bes­ti­esa.
-A banda de la lec­tura política, la fusió tindrà afec­ta­ci­ons sobre les ofi­ci­nes i els llocs de tre­ball. Com veu el sec­tor ban­cari des de l’ante­rior crisi i en l’actu­a­li­tat?
-√Čs evi¬≠dent que els dar¬≠rers anys han supo¬≠sat una reducci√≥ dels bancs exis¬≠tents a tot el m√≥n. Aquest fet pot supo¬≠sar un oli¬≠go¬≠poli, una opci√≥ gens desit¬≠ja¬≠ble. En el cas de l‚ÄôEstat espa¬≠nyol, hi podria haver per¬≠fec¬≠ta¬≠ment sis o set bancs, en lloc dels tres que poden que¬≠dar.
-Creu que els cli­ents sen­ten la vin­cu­lació amb una enti­tat que sen­tien anys enrere?
La relació per­so­nal entre cli­ent i enti­tat finan­cera l’havien acon­se­guit les cai­xes d’estalvi situ­a­des fora d’una capi­tal. Era un aspecte posi­tiu i agra­da­ble perquè el direc­tor conei­xia la vida pro­fes­si­o­nal del cli­ent, així com el seu caràcter, i el cli­ent sabia per­fec­ta­ment el que podia dema­nar i el que no. Per desgràcia, aquesta relació ha des­a­pa­re­gut.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-9-2020)

183 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: