FRONT COMÚ DE LES LLENGÜES MINORITZADES AL CONGRÉS

Front comú de les llengües minoritzades al Congrés
Entitats de defensa del català, el gallec, el basc, l’aragonès i l’asturià lliuren un manifest per la igualtat amb el castellà
Volen que el govern espanyol compleixi les recomanacions europees
( R.M.BRAVO / AGÈNCIES – BARCELONA )
La Pla­ta­forma per la Llen­gua i diver­ses enti­tats que tre­ba­llen en la defensa del gallec, el basc, l’ara­gonès i l’asturià van pre­sen­tar ahir un mani­fest al Congrés dels Dipu­tats en què recla­men per a aques­tes llengües els matei­xos drets que el cas­tellà. Ho van fer en una tro­bada amb repre­sen­tants del PSOE, Uni­des Podem, BNG, EH Bildu, Esquerra, EAJ-PNV, JxCat, la CUP i Com­promís, als quals van con­vi­dar a començar a tre­ba­llar per rever­tir la situ­ació de desi­gual­tat en què es troba la ciu­ta­da­nia que es vol expres­sar en aques­tes llengües en la seva relació amb l’admi­nis­tració esta­tal. Fran­cesc Marco, de la Pla­ta­forma per la Llen­gua, ho il·lus­trava: “Quan tru­ques al telèfon d’infor­mació de l’admi­nis­tració gene­ral de l’Estat [el 060], no hi ha ningú com­pe­tent per aten­dre’t en cap llen­gua que no sigui el cas­tellà.” Aspec­tes, diu, “per als quals no cal­dria cap canvi legal, sinó vo-lun­tat política”.

El mani­fest –que sig­nen la Pla­ta­forma per la Llen­gua, Cie­men, Òmnium, Kont­sei­lua, A Mesa pola Nor­ma­li­zación Lingüística, Ini­ci­a­tiva pol Astu­ri­anu, Nogará i Acció Cul­tu­ral del País Valencià– reclama que “les llengües pròpies dife­rents del cas­tellà han de gau­dir dels matei­xos drets i deu­res que es reco­nei­xen al cas­tellà”, el pri­mer dels quals ha de ser el deure de conèixer les llengües ofi­ci­als i d’implan­tar mesu­res necessàries per esten­dre’n el conei­xe­ment gene­ra­lit­zat als seus ter­ri­to­ris res­pec­tius. L’Estat, con­ti­nua el docu­ment, ha d’assu­mir, i no només retòrica­ment, la seva con­dició plu­ri­lingüe en la legis­lació de les admi­nis­tra­ci­ons, començant per la Cons­ti­tució. S’hi posen com a exem­ple els casos de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia i el Canadà, valo­ra­des per les enti­tats com a soci­e­tats plu­ri­lingües més avançades.

Dema­nen, així, que l’admi­nis­tració que ser­veix la ciu­ta­da­nia dels ter­ri­to­ris amb llen­gua pròpia dife­rent del cas­tellà pugui fun­ci­o­nar en les diver­ses llengües, i cita orga­nis­mes com el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el Tri­bu­nal Suprem, l’Audi­en­cia Naci­o­nal, l’Agència Tri­butària i la Segu­re­tat Social. I per garan­tir-ho, s’ha de capa­ci­tar el per­so­nal de totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, inclosa la justícia, així com incloure les diver­ses llengües en els webs ofi­ci­als i en l’eti­que­tatge. I es reclama que l’emissió dels mit­jans de comu­ni­cació es pugui rebre de manera recíproca entre els ter­ri­to­ris del mateix espai lingüístic. “Que a Cata­lu­nya, per exem­ple, puguem veure la tele­visió valen­ci­ana”, segons Marco, que hi va afe­gir que “un estat ha de llui­tar con­tra totes les dis­cri­mi­na­ci­ons”.

Els repre­sen­tants de les enti­tats recor­den que l’Estat té com­pro­mi­sos adqui­rits en l’àmbit inter­na­ci­o­nal, com la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals o Mino­ritàries i la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Lingüístics. Però aler­ten que el reco­nei­xe­ment ha estat més teòric que no pas pràctic. El pre­si­dent d’A Mesa pola Nor­ma­li­zación Lingüística, Mar­cos Maceira, va exi­gir que “per fi l’Estat com­pleixi amb les reco­ma­na­ci­ons” del Con­sell d’Europa, fetes en el seu diagnòstic del desem­bre pas­sat, basat en la Carta Euro­pea de les Llengües Regi­o­nals o Mino­ritàries.

LA FRASE

Les llengües pròpies diferents del castellà han de gaudir dels mateixos drets i deures
Manifest PLURALITAT LINGÜÍSTICA: LLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA
Precedent en campanya electoral
ROSA M. BRAVO
Les entitats que promouen l’ús del català, el gallec, el basc, l’asturià, l’aragonès i l’aranès van presentar a Madrid un manifest a finals d’octubre, coincidint amb la campanya electoral del 10-N, en què es demanaven compromisos concrets als partits. Reclamaven, per revertir el desequilibri entre el castellà i les altres llengües, el reconeixement dels mateixos drets i deures, normalitzar-ne l’ús a l’administració de justícia i posar fi a la imposició que mitjançant la llei es fa del castellà. El secretari general de Kontseilua, Paul Bilbao, va afirmar ahir que amb el nou govern espanyol “s’ha obert una finestra d’oportunitat” per, si hi ha veritable voluntat política, començar “una nova etapa en la garantia dels drets lingüístics”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-2-2020)
N.de la R.
Benvingudes totes les iniciatives a favor de les llengües minoritzades a Espanya.Ben dit això de minoritzades,perquè el català no és una llengua minoritària.Dit això: tothom té dret a la vida, però crec que és un error barrejar les llengües cooficials amb l’aragonès i l’asturià.Aquestes llengües ni tan sols són cooficials en les seves comunitats.Els catalans hem de mirar cap amunt i no cap avall.No podem defensar totes les causes dels que estan pitjor que nosaltres.Hem d’arreglerar-nos amb el tren de les llengües de primera fila. Quan n’aprendrem?

137 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: