FRUIT DE LA GLOBALITZACIÓ: EL CATALÀ, EUSQUERA I EL GALLEC RETROCEDEIXEN ENTRE ELS JOVES

“L’ús social de català, eusquera o gallec retrocedeix en els joves”.
(CARINA FARRERAS )

El diagnòstic oficial sobre el grau de compliment a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, del 2019, ja alertava dels retrocessos que s’estaven produint en les comunitats amb llengua pròpia. Assenyalava especialment Galícia, on es constata la ruptura de la transmissió generacional de la llengua: el percentatge de nens que no parla mai en gallec s’ha disparat en una dècada gairebé 15 punts, i es va situar en un 44% el 2018, quan els avis que només parlen castellà no supera un 14%.

Aquest retrocés, en menor intensitat també està succeint en la resta de comunitats, especialment entre les generacions de joves escolaritzats en la llengua pròpia. De fet, com apunta la viceconsellera de Política Lingüística basca, Miren Dobaran, aquest és un fenomen global i que s’ha d’atribuir a la globalització. “A Portugal estan observant que els nens modifiquen l’ús de la seva llengua perquè segueixen youtubers brasilers o a França s’alarmen per l’ús escrit de la llengua”, indica. En els vídeos, les sèries, les xarxes socials, les plataformes de jocs es consumeix la llengua que coneix la majoria (castellà, anglès) en detriment d’altres, només presents a petits territoris. I s’hi passen moltes hores connectats. Pel sociolingüista Avel·lí Flors, professor de la Universitat de Barcelona, aquesta no és la causa principal del retrocés del català, eusquera o gallec, sinó un altre factor producte també de la globalització: els fluxos migratoris. “La reducció en l’exposició a l’idioma té un paper rellevant”, manifesta.
Els adolescents es relacionen més que abans amb persones que no coneixen la seva llengua inicial

Catalunya ha rebut en els últims 20 anys 1,5 milions d’immigrants que no coneixen el català. Aquesta proporció tan alta redueix les possibilitats que un catalanoparlant es relacioni en català, una dada preocupant si s’afegeix a la tendència de canviar d’idioma. Així, la xifres de població que té el català com a primera llengua es manté en les enquestes, però cau la “presència relativa” a augmentar la població.

A més, a parer de Flors, s’ha reduït l’ús del català a tots els terrenys, incloent-hi l’escola, que ja no actua de referent motivador, i la tecnologia ( Alexa, Siri) o s’utilitza Google en castellà. També hi ha reducció en la mateixa administració catalana, com la sanitat, a causa de l’escassetat de professionals.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan consultiu del Departament d’Educació, va constatar mitjançant una enquesta una dada que desmunta la que podria ser una motivació per aprendre català si no és l’afectiva: un 50% dels alumnes creu que no necessitaran aquesta llengua per treballar.

Finalment, no existeixen estudis, segons Flors, sobre les conseqüències que el procés independentista ha deixat en part de la població. Segons la seva opinió, si hi ha ciutadans que consideren que el castellà s’ha tolerat però que no sempre s’ha considerat una herència cultural legítima, no ha estat fruit del procés que no va tenir el propòsit d’excloure ningú, sinó que és una creença anterior.

El Consell Europeu, en el seu dictamen de les llengües, denunciava també la passivitat de l’ Estat espanyol, més procliu a tolerar la diversitat però poc proactiu en exigència de més coneixement de les llengües del seu territori.

La riquesa cultural de les llengües semblen preservar-les només els governs autonòmics on es parlen (la llei Audiovisual es va pactar per exigència d’ERC i per aprovar els pressupostos). A més hi ha una escassa presència de les llengües autonòmiques en l’administració espanyola fora de les comunitats històriques i fins i tot dins. Ni tan sols en l’àmbit simbòlic (webs, rètols en museus nacionals, empreses públiques…).
Informa:LAVANGUARDIA.COM (19-XII-2021)

137 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: