GABRIEL RUFI√ĀN I ELS ALTRES FILLS DE PUJOL

“Gabriel Rufi√°n i els altres fills de Jordi Pujol ”
( DAVID GONZ√ĀLEZ )

Ho dic amb tot el respecte: Gabriel Rufi√°n, el l√≠der d’ERC al Congr√©s, sempre amb la metralleta verbal carregada contra el que ell continua anomenant “Converg√®ncia” (mutada ara en JxCat), hauria de felicitar dem√† dimarts al fundador d’aquest gaireb√© extint partit, Jordi Pujol, amb motiu del seu 90√® aniversari. Encara que no vulgui recon√®ixer-ho -i, sens dubte, √©s lliure de fer-ho o no, faltaria m√©s- Rufi√°n √©s tamb√© una mica fill de Pujol; Pujol √©s tamb√© una mica pare de Rufi√°n. La figura pol√≠tica del diputat d’ERC, un fill de l’emigraci√≥ andalusa a Catalunya, castellanoparlant, perico i orgull√≥s de la seva espanyolitat, militant de l’esquerra de barri, republic√†, per√≤ tamb√© de l’independentisme catal√† i del vell partit de Maci√† i Companys, el xarnego indepe per antonom√†sia, √©s la quinta ess√®ncia d’una part del llegat pol√≠tic i cultural, i del relat, del pujolisme. Del projecte tamb√© pujolista de la Catalunya inclusiva. Un projecte, agradi o no agradi, que ha estat bastant m√©s “catal√†” que “espanyol”.

Quan Rufi√°n va n√©ixer, el 1982, a la seva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, despr√©s coneguda com a Santako, era alcalde Llu√≠s Hern√°ndez, un cura rojo, del PSUC… i amic de Pujol, com ho va ser la successora d’aquell, la tamb√© carism√†tica alcaldessa Manuela de Madre, del PSC. Rufi√°n √©s la versi√≥ segle XXI -fins i tot un p√®l exagerada i una mica extempor√†nia- dels altres catalans de Paco Candel, de Llu√≠s Hern√°ndez, de Manuela de Madre. I, sobretot, de tanta i i tant√≠ssima gent an√≤nima que, de grat o per for√ßa, van veure en aquests altres catalans o andalusos o extremenys de Catalunya un futur, una possibilitat d’apuntalar el pa√≠s. Aquests altres catalans eren tamb√© els i les Rufi√°n, o els i les Fern√°ndez, o els i les Garc√≠a, i m√©s tard els Mohamed o les Najat, de Jordi Pujol. I t√© m√©s m√®rit: perqu√® costa m√©s quan un √©s Pujol, quan un es proclama membre i despr√©s esdev√© l√≠der d’una comunitat culturalment i pol√≠ticament en risc (Vegeu L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya de Josep Benet, cat√≤lic, combatent republic√† en la guerra civil, activista nacionalista durant el franquisme, membre d’Uni√≥, el 1977 candidat de l’Entesa al Senat -va ser el m√©s votat de tot Espanya- i del PSUC a la Generalitat el 1980, i que va encap√ßalar una moci√≥ de censura contra el Pujol ja president); costa m√©s, dic, acceptar l’altre.
I en particular aquest altre que pot ser utilitzat pol√≠ticament per a subalternitzar, o desactivar culturalment i pol√≠ticament aquesta identitat, en aquest cas la “catalana” -com han intentat des d’Alejandro Lerroux a Albert Rivera passant per Alejo Vidal-Quadras o Josep Borrell-. Una identitat que canvia, ja que, com totes, es construeix i es desconstrueix en el canvi per√≤ sobre la qual ronden les mateixes amenaces de sempre.

Encara que no vulgui reconèixer-ho -i, sens dubte, és lliure de fer-ho o no, faltaria més- Rufián és també una mica fill de Pujol; Pujol és també una mica pare de Rufián

Pujol, i Rufi√°n ho sap, i, sens dubte ho sap el seu mentor pol√≠tic, Joan Tard√†, un altre d’aquests homes del pa√≠s que tant van fer al seu dia per la integraci√≥ o l’acostament a la catalanitat -la llengua, la cultura- d’aquests altres catalans, √©s alguna cosa m√©s que “la dreta”. Pujol, amb les seves moltes llums, i les seves moltes ombres, √©s alg√ļ m√©s que l’home que va fer president a Aznar, com recordava el diputat d’ERC al Congr√©s l’altre dia davant el retrets de “Converg√®ncia” per l’abstenci√≥ dels republicans en la sisena pr√≤rroga de l’Estat d’alarma. Pujol va ser tamb√© l’home que va fer president a Felipe Gonz√°lez el 1993, com ara ERC a Pedro S√°nchez, quan l’estrella del gran l√≠der socialista -un altre home de grans llums i moltes ombres, algunes d’especialment inquietants- declinava. Converg√®ncia, en fi -Converg√®ncia i Uni√≥, per ser exactes- tamb√© va fer president el centrista Leopoldo Calvo-Sotelo el 1981, arran del cop d’estat de Tejero, que va irrompre al Congr√©s pistola en m√† en plena sessi√≥ d’investidura, i en una situaci√≥, per tant, d’emerg√®ncia democr√†tica. En definitiva, Converg√®ncia -i Uni√≥- sempre va tenir una pol√≠tica de col¬∑laboraci√≥ amb la governabilitat espanyola, aix√≤ que Rufi√°n, i ERC, defensen ara contra vent i marea, i que tant criticaven a Pujol.

El pacte de “dretes” de Pujol amb Aznar, el Majestic, va posar punt i final a la puta mili per a tot Espanya i la Gu√†rdia Civil a les carreteres de Catalunya

Es pot dir, no obstant aix√≤ -la pol√≠tica √©s un art estrany, paradoxal de mena-, que no √©s del seu suport a l’esquerra espanyola, al PSOE, el mateix partit del qual ara √©s soci a Madrid el de Rufi√°n, d’on Pujol va obtenir m√©s r√®dit per a l’autogovern catal√†, sin√≥ de la dreta, mitjan√ßant el fam√≥s pacte del Majestic amb Aznar, el 1996. Pacte de “dretes”, el Majestic, que va posar punt i final a la punyetera mili o servei militar obligatori -servidor, mala sort, ja se l’havia menjat- per a tot Espanya i la Gu√†rdia Civil a les carreteres de Catalunya -aquesta que va tornar l’1 d’octubre de 2017 per reconquerir el territori perdut-. Fin ara, continua sent l’acord m√©s gran d’ampliaci√≥ de l’autogovern catal√† o devolution assumit pel govern espanyol. Pacte que, tanmateix, i qui ho havia de dir, va acabar costant-li la presid√®ncia de la Generalitat a CiU -en aquest cas a Artur Mas, l’hereu pol√≠tic de Pujol- el 2003, despr√©s de 23 anys de no perdre ni una sola elecci√≥ al Parlament de Catalunya. De fet, el que Rufi√°n anomena “Converg√®ncia”, sota diferents sigles, coalicions i mutacions, i malgrat haver esclatat en mil trossos, les ha continuat guanyant totes.

Converg√®ncia va ser alguna cosa m√©s que una maquin√†ria electoral i de poder imbatible (i una pantalla de corrupteles). La prova √©s que l’ERC del 2020 vol ser com Converg√®ncia, en la seva millor versi√≥

Rufi√°n √©s un dels altres (molts) fills pol√≠tics, i culturals, de Jordi Pujol. Potser, del Jordi Pujol m√©s fecund en termes de societat i de pa√≠s. I Jordi Pujol √©s alg√ļ m√©s que aquell pol√≠tic de dretes, cat√≤lic, nacionalista i convergent, i corrupte, com ell mateix es va confessar un 25 d’agost del 2014, any del Tricentenari -male√Įda deixa, es va lamentar mitja Catalunya i mitja Espanya- que, a difer√®ncia d’ERC va fer president a Aznar. I fins i tot el que Rufi√°n continua anomenant “Converg√®ncia”, partit que la setmana passada va fer un pas m√©s en la seva desaparici√≥ definitiva en presentar concurs de creditors, va ser alguna cosa m√©s que una maquin√†ria electoral i de poder imbatible (i una pantalla de corrupteles). La prova √©s que l’ERC del 2020 vol ser com Converg√®ncia, en la seva millor versi√≥ -encara que ja posats, possiblement Catalunya avan√ßaria m√©s si volgu√©s ser com el PNB-. Afany en el qual el vell partit de Maci√† i Companys, i de Rufi√°n, competeix amb els mal anomenats “postconvergents” o “puigdemontistes”. I, sens dubte, i com tinc dit aqu√≠ i Rufi√°n comparteix, ERC no √©s la minyona de Converg√®ncia. Ni, faltaria m√©s, els seus altres fills estan obligats a felicitar-lo, president Pujol.
Informa:ELNACIONAL.CAT (8-6-2020)

276 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: