GASOL S’ACOMIADA EN CASTELLÀ FENT UN ÚS RESIDUAL DEL CATALÀ

“Pau Gasol, comiat d’estat”.
Un dels millors esportistes de la història anuncia que es retira i que pensa a ser executiu NBA
En un discurs ple de sentiment, dona les gràcies a tota la gent que l’ha ajudat i es desfà quan recorda Kobe Bryant.
(X.BALLESTEROS I A.CAMPS)

Amb un discurs impecable, des del cor, i amb una facilitat per transmetre com pocs, Pau Gasol, acompanyat de la seva filla i la seva dona, va anunciar ahir el seu comiat de les pistes de bàsquet per afrontar nous reptes. Fins aquí arriba, doncs, el llegat d’un dels esportistes catalans més llorejats de la història, al costat d’altres com Xavi, Kilian Jornet i Marc Márquez. Una figura que ja s’ha convertit en una icona que tothom se sent seva, perquè ha sobrepassat totes les fronteres en el món del bàsquet i ha estat un referent. Pau Gasol va tenir un comiat d’estat. Des d’aquell 17 de gener del 1999 fins ahir han passat 22 anys d’una trajectòria de pel·lícula de Hollywood, un lloc on podria anar a viure els pròxims anys.

Pau Gasol comença, doncs, una nova vida. Segurament, el de Sant Boi és dels esportistes que millor s’han preparat, sobretot psicològicament, el difícil dia d’anunciar el punt final. Paral·lelament al joc, sempre ha tingut moltes altres inquietuds que l’han mogut i la seva figura li ha permès compartir moments amb referents de diversos àmbits que l’han fet créixer intel·lectualment i professionalment. El mateix Pau va reconèixer que la seva carrera s’ha allargat més del que esperava: “Quan em vaig lesionar, només volia retirar-me jugant; reconec que he estirat molt el xiclet per allargar la meva carrera i la pandèmia em va fer acabar de decidir-ho. Soc molt actiu i m’agrada fer moltes coses, i sé que continuaré així.”

L’acte, celebrat en una de les sales del Gran Teatre del Liceu, va ser emotiu, envoltat de la seva família, autoritats a tots els nivells, envoltat de la seva família, amb el seu germà Marc al capdavant, al costat del germà petit, Adrià, i els seus pares. Es van viure molts moments emocionants i va culminar la seva jornada amb un sopar íntim. El discurs de Pau Gasol va ser tot en castellà –estava retransmès en directe per diversos canals espanyols–, excepte quan es va dirigir als seus germans i als seus pares, que ho va fer en català, i en anglès quan es va dirigir a la seva dona.

En l’acte hi va haver moltes personalitats del món del bàsquet, com Jorge Garbajosa, president de la federació espanyola; Rudy Fernández i la seva germana Marta; el tècnic del Barça Saras Jasikevicius, que va marxar abans perquè ahir jugava el Barça en l’ACB; el seu amic de l’ànima i ara mànager de la secció, Juan Carlos Navarro; Raül López, un dels herois d’aquella selecció dels júniors d’or en què va començar tota la trajectòria d’en Pau, i el mític Felipe Reyes, que també s’ha retirat aquest estiu. També hi havia un dels seus primers entrenadors al Barça, Joan Montes, i el representant de Nike, Jordi, Tuts, Robert. I, sobretot, el seu fisioterapeuta, Joaquín Juan. No estava convidat a l’acte cap representant de la federació catalana.

L’escenografia de l’acte era amb una foto de Pau Gasol de fons estirant els braços, que volia exemplificar que està obert a moltes coses. El mateix protagonista ho va explicar: “Em plantejo ser executiu o consultor i ja he parlat amb diverses franquícies de l’NBA per estar-hi implicat i veure com treballen i per aprendre. Ara estic en aquesta etapa i després ja veurem com evoluciona.” Pau Gasol també integrarà el Comitè Olímpic Espanyol per donar suport als atletes.

Retirar la samarreta?

El dubte que hi ha ara mateix és si el Barça li voldrà retirar la samarreta. No pels anys que ha estat com a jugador blaugrana, que van ser pocs, sinó pel que ha representat simbòlicament per al bàsquet blaugrana. Ahir els Lakers, durant l’acte de comiat, van filtrar que retiraran el dorsal 16 que va lluir Pau Gasol en la seva etapa a Los Angeles. El que sí que sembla que passarà és que Pau Gasol acabarà entrant al Hall of Fame –el saló de la fama– de l’NBA com un dels millors europeus de la història, juntament amb Dirk Nowitzki. El mateix Pau va revelar que els principals rivals que ha tingut en contra han estat Nowitzki, Garnett, Duncan i el seu germà Marc. El que sí que continuarà fent és ser ambaixador del Barça, i també farà créixer la seva fundació, que té amb el Marc, i moltes altres activitats lligades a la salut.

L’òpera, una passió

I per què va escollir el Liceu com a escenari del seu comiat? Una de les passions del jugador –que va escriure un llibre, Sota la cistella, en què explicava tot el que envolta la vida del bàsquet– és l’opera, un hobbie que ha tingut durant molts anys. Té especial amistat amb Plácido Domingo i és un habitual en diverses òperes a Chicago. El fet que Salvador Alemany, clau en la secció del Barça amb Aíto al costat als anys vuitanta i noranta, sigui el nou president del Liceu va facilitar la decisió. El llegat de Pau Gasol continuarà…

Quan em vaig lesionar, tenia la il·lusió de treballar perquè la meva filla em veiés jugar, tot i que jo ja estava en pau amb mi mateix per tot el que havia fet en el bàsquet
Vull donar les gràcies a Pepe Casal per haver-me ajudat, sobretot quan era un escanyolit en el bàsquet de base i em va ajudar a fer-me fort. I també a la meva dona, pel suport
A Aíto li agraeixo l’oportunitat que em va donar, però també haver-me fet veure que hi ha més coses que el bàsquet, igual que Phil Jackson i Gregg Popovich
Vull donar les gràcies a Juan Carlos Navarro. Quan vaig arribar al Barça només estava amb la família i ell em va ensenyar el que era tenir un amic
La meva carrera ha superat tots els meus somnis i les meves expectatives, però per això he estat tan exigent amb mi mateix per estar sempre al màxim nivell
Vull aprendre per ser executiu o consultor i ja he parlat amb diverses franquícies de l’NBA per estar-hi implicat i veure com treballen, i per aprendre
Informa:EL9.CAT (6-X-2021)
N.de la R.
Tot els meus reconeixements esportius per a aquest monstre del bàsquet. Però pel que fa a la identitat nacional és un mal exemple talment com el de Rafa Nadal.El seu espanyolisme empalagós és un autèntic verí.Semblaria lògic que en l’acomiadament el català hi hagués estat més present.I encara bo que parla en català amb els seus familiars! El sorprenent dels cas és que fins i tot l’informador d’aquesta notícia sembla justificar l’ús majoritari del castellà perquè s’oferia per diversos canals espanyols.Justa la fusta! Cal que els espanyols sàpiguen la realitat de Catalunya.En fi,em vénen ganes de vomitar.Acomiadem, doncs,un gran jugador que ha donat moltes glòries a Espanya,el seu país i el seu nord.

93 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: