“Generació 14-O: la nova indignació ”
0Barcelona reviu una acampada política vuit anys després del 15-M

Vuit anys després del 15- M dels indignats, una altra causa ha portat els universitaris a dir prou i a plantar les tendes d’acampada al centre de Barcelona. “Som la generació que no té por; sabem que amb la por no anem enlloc”, diu la Maria, estudiant de Ciències Agronòmiques disposada a dormir a la plaça Universitat tantes nits com faci falta, fins que s’acabi la repressió i hi hagi amnistia per als condemnats pel procés.

La Maria forma part d’un grupet d’activistes asseguts en cadires plegables de càmping blaves que ocupen els carrils de la calçada que travessa la plaça per la ronda. En Martí, estudiant de Disseny i membre de la comissió de comunicació de l’acampada, també dona el nom. Però no hi ha cognoms. Com tampoc no hi ha portaveus oficials. “Sense cares, sense cares”, demanen amb educació quan algú intenta fer fotos. L’única por d’aquesta generació 14- O, com s’anomenen pel dia que es va fer pública la sentència, no és que els facin fora arrencant-los com si fossin cebes, sinó que “dies o setmanes després vinguin a buscar-nos a casa i ens acusin de coses que no hem fet mai”.

Són una generació activista que se sent emmordassada, cosa que explica la referència a la investigació per terrorisme oberta contra Tsunami Democràtic, la plataforma que va convocar la primera protesta massiva amb el bloqueig de l’aeroport del Prat després de saber-se la condemna contra els polítics i líders socials.

“És que si som aquí és perquè el Tsunami, des del primer dia, ja no ha tornat a convocar res, i calia fer alguna cosa”, afirma un jove de barba poc poblada que ocupa una taula amb dos companys més sota un tendal blanc. Són just a la confluència de la ronda Universitat amb el carrer Aribau. Aquests carrils van ser ocupats ahir al matí. Dijous a la tarda, quan va començar la protesta, només havien tallat la calçada de la Gran Via.

Són un grup divers, amb més presència de fills de classe mitjana de l’Eixample i d’ escoltes amb la guitarra a la mà que de hippies o hipsters. Procedeixen de diferents universitats i els motiva la idea que són un moviment transversal, que transcendeix l’independentisme. Ho demostra la decisió de l’assemblea d’ahir, organitzada a les cinc de la tarda. Van acordar crear una comissió de mobilitzacions que avui donarà suport a diferents actes contra els desnonaments: una protesta que entronca amb el passat recent d’activista de l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Generació 14-O
“No tenim por, ja l’hem perduda; amb por no anem enlloc”, proclama la Maria

Es mostren confiats que no hi haurà desallotjament. Alguns ­diuen que la nit de dimecres a dijous, la primera d’acampada, la Guàrdia Urbana, que durant el dia estableix controls d’accés, va desaparèixer durant hores. Per si de cas, ahir al vespre van pintar dos passadissos amb verd fluorescent, un a cada costat de la part central de la plaça, on hi ha l’entrada del metro, perquè els vianants puguin passar.

Ni una menció a l’independentisme en els acords de l’assemblea. Però la caixa de resistència són dues urnes de plàstic amb un escut de Catalunya, idèntiques a les que es van fer servir al referèndum il·legalitzat de l’1- O. “La sentència del 14- O va ser la gota que va fer vessar el got”, explica en Martí. I la Maria i els altres quatre estudiants del grupet fan que sí. “Però no és l’única cosa; ens preocupen els nostres drets, sobretot la precarietat social i laboral”, apunta la Maria. També reclamen, al manifest difós a través de les xarxes (#Genera­cion14O i @AcampadaUni), accés a un habitatge digne i accions efectives contra la crisi cli­-
mà­tica.

L’activitat baixa molt durant el matí. Però sempre hi ha algú de guàrdia que supervisa que es mantinguin els talls. És una protesta amb rotacions. “Espero que vingui gent de fora de Barcelona; si no, es farà difícil mantenir ­això”, exclama un estudiant assegut a l’entrada d’una lona verda de niló, que són les que més abunden entre les 300 ja instal·lades per tota la plaça.

Els banys mòbils que en teoria s’havien contractat no han aparegut. Després de desemmandrir-se, molts han recorregut als lavabos de la universitat i d’altres han anat a casa seva o a les de coneguts. En Martí és dels que no ha dubtat a rentar-se a la font pública. Molt a prop de l’aixeta hi han instal·lat una hamaca que té bastant èxit entre els activistes, la gran majoria nascuts entre el 1998 i el 2000. Diuen que no recorden res del 15- M però que els agrada la comparació.

Per moments sembla la re­volució dels croissants. Els convocants han advertit que ja no fa falta més brioixeria industrial. Al costat de la caixa de resistència s’hi ha penjat una llista, en retolador sobre cartró, amb el que necessiten: cordes, cendrers, neveres, cinta adhesiva, condons, sèrum fisiològic, cremes per a cops…

Moviment transversal
Defensen l’amnistia i la fi de la repressió, però també mesures contra la precarietat

“Quants dies et quedaràs?”, pregunta un estudiant a un altre que talla un tros de coca. “No ho sé; aquest cap de setmana volia anar de festa, però ja ho veurem”, respon el seu company. La castanyada a l’asfalt i la vorera de la plaça i les hores següents seran decisives per saber si estem davant un nou 15- M o si el pont festiu escombrarà la protesta.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (1-11-2019)