Gerard Furest: “Sense conflicte, el català està mort”.
Entrevista al lingüista coordinador de la secció de llengua de La Intersindical, que crida els catalanoparlants a actuar si veuen els seus drets trepitjats

(IVET NÚÑEZ )
Gerard Furest, coordinador de llengua del sindicat La Intersindical, és tot un activista per la llengua. Ho demostra en les seves intervencions en mitjans de comunicació i en els llibres de divulgació que escriu. Arran del cas de la infermera que menysté el català en un vídeo viral, en aquesta entrevista Furest lamenta que part del problema de l’ús social del català ve dels catalanoparlants que no denuncien les situacions en què veuen els seus drets trepitjats perquè defugen el conflicte. Carrega també contra els polítics, que no actuen amb prou contundència en la defensa de la llengua i són “el reflex de la mediocritat general”.

El català a l’administració està a l’UCI?

La situació no és gens bona perquè són molts anys de deixadesa. Cada cop el conflicte lingüístic és més gran, no només a l’àmbit privat, sinó en un àmbit on crèiem que ho teníem solucionat. La principal empresa d’aquest país és la Generalitat de Catalunya, té 200.000 treballadors. El problema és que, com que no hi ha hagut formació lingüística prèvia ni vigilància posterior, sí que es pot dir que el català és a l’UCI. Això es veu clar en un cas com el de la infermera del vídeo.

Per què el cas d’aquesta infermera ha tingut més repercussió que altres situacions de menysteniment?

En el cas d’ahir hi ha diversos problemes. El discurs d’aquesta noia té a veure amb el fet que la catalanofòbia és estructural a l’estat espanyol, en l’àmbit social i en l’àmbit polític. El nacionalisme lingüístic espanyol, de dreta i d’esquerra, està creant un marc discursiu preconstitucional que vol negar drets que són a les lleis per tal de canviar, a mitjà termini, el marc legal i deixar els parlants de les altres llengües totalment desemparats pel que fa als drets lingüístics. Aquest nacionalisme lingüístic, que és lingüicida, necessita negar els drets dels catalanoparlants, dels galegofalantes i dels euskalduns, i per això fa una cosa molt perversa, veure en la diversitat una discriminació. Això és el que fa la infermera quan es pregunta per què ha d’aprendre català. Els drets dels pacients són les seves obligacions, el problema és que ningú l’hi ha explicat ni li ha fet un acolliment lingüístic.

A més, un dels trets d’identitat de l’espanyolitat és la catalanofòbia, igual que el principal tret dels catalans és el victimisme. Tot ens ho fa Madrid… Ja sabem que ens volen liquidar, la qüestió és què farem nosaltres. Els polítics catalans no fan la seva feina i si no hi hagués hagut aquesta polseguera a les xarxes no hauria sortit el conseller a dir que s’obriria un expedient.

En què consisteix el que la infermera anomena “el puto C1 de catalán“?

El C1 acredita un nivell mitjà de coneixement de la llengua. La primera eina de treball no és cap utensili, és la llengua. El C1 acredita que en l’àmbit oral i l’escrit es té un nivell més que acceptable de català. Als conserges molts cops se’ls demana un B2, perquè no fan informes, com sí que fan els docents o els sanitaris. La feina d’una infermera requereix més competències lingüístiques, per això s’ha d’exigir un bon nivell oral i escrit. Després, la realitat passa per sobre de la teoria, perquè la gran majoria d’informes mèdics es fan en castellà.

La falta de sanitaris contribueix a aquestes situacions?

El problema del sistema sanitari és molt concret, perquè falten metges i infermers. Abans de res hem de focalitzar aquí, perquè no tindríem aquest problema tan gros si les dades del Col·legi de Metges no mostressin que un 47% dels nous col·legiats són estrangers. I d’aquest 47%, un 80% són sud-americans i, per tant, parlen castellà. Un 23% són de la resta de l’estat i un 29% a Catalunya, però això no garanteix que siguin parlants de català. Aquest és el gran problema i fa que estiguem a una tempesta perfecta. Aquesta situació obliga a treballar perquè els professionals que han marxat tornin, però això només es pot fer amb millors condicions laborals. Podem reclamar millors condicions, però no podem obviar que aquest país té entre un 8% i un 10% de dèficit fiscal, cosa que molts sindicats obliden. La Generalitat no inverteix prou en els serveis públics, però el pressupost és de 40.000 milions i el dèficit fiscal de 20.000 milions anuals. Amb aquests diners es podria millorar la situació.

“Ja sabem que ens volen liquidar, la qüestió és què farem nosaltres”
Mentre la situació no es reverteixi, hi ha prou cursos per garantir que els treballadors coneixen el català?

Si es manté la situació, el que s’ha de fer és un seguiment i una formació abans d’entrar al sistema. Per exemple, em pregunto, els han fet signar una carta de compromís professional que inclogui la qüestió dels drets lingüístics i el respecte al pacient? Es pot entendre que en un mes no dominis el català, però és una qüestió de voluntat. Per exemple, hem vist molts refugiats ucraïnesos que en poc temps parlen un català perfecte. Quan es fa la contractació s’han de deixar les coses clares, els drets són dels pacients i és l’obligació dels professionals públics atendre’ls en la seva llengua.

Per tant, abans d’entrar al sistema caldria que es garantís que els treballadors l’aprendran un cop entren al sistema?

Sí, el problema és de control. Tot i que després els demanin el C1, aquest títol també el tenen molts professors de secundària, però el problema és que no es garanteix l’ús del català més enllà d’això. Aquestes infermeres no tenen l’obligació de tenir el C1, perquè no estan estabilitzades, però sí que haurien de tenir nocions de català. Si no hi ha seguiment, ni el C1 no és suficient, l’important és que es compleixi. Tampoc no hi ha prou formació lingüística en el mentrestant, en els llimbs fins a l’estabilització. L’administració cobreix el forat de l’atenció sanitària, que s’ha de garantir, però omet la part de l’acompanyament lingüístic.

“Quan es fa la contractació s’ha de deixar les coses clares, els drets són dels pacients i és l’obligació dels professionals públics atendre’ls en la seva llengua”
El problema és més acusat en l’àmbit de la salut o només té més visibilitat perquè estan en contacte directe amb els usuaris?

Els professors, per exemple, també hi estan en contacte directe, però els alumnes no es queixen perquè no són adults. En el cas de la sanitat, la situació és més acusada perquè és on hi ha menys gent que domina el català. Això crea ficcions més visibles. La llei diu que per principi tens dret a ser atès en català i en castellà, i això crea ficcions perquè quan el material humà no acompanya és molt més difícil complir les lleis. A més, un dels problemes és que els catalanoparlants mai no volen conflicte.

Què vol dir?

Hi ha conflicte lingüístic, però el catalanoparlant mitjà és un titafreda i un figa tova. Evidentment, sense conflicte el català està mort. El conflicte d’ahir va ser virtual, no directe. Ja m’agradaria veure a mi quina seria la capacitat de conflicte d’un catalanoparlant que veiés trepitjats els seus drets i que se li digués que no el pensen atendre perquè parla en català en el món real. Ahir tothom estava molt orgullós de la resposta al vídeo, però em fa por que sigui un foc d’encenalls. El catalanoparlant mitjà és un llimac, té molt assumida la seva subordinació. Tenim un problema amb la nostra mentalitat i els polítics són un reflex de la mediocritat general.

“El catalanoparlant mitjà és un titafreda i un figa tova”
Ha trobat a faltar la condemna d’alguna persona o entitat?

Sí. Mentre hi ha entitats que s’han posicionat clarament, com ara la Plataforma per la Llengua, en altres han faltat reaccions. Primerament, dels tres partits independentistes. Cap d’ells van fer un posicionament a escala nacional. Entre la classe política hi ha molta por a visibilitzar el conflicte lingüístic. Això fa que el català no pari de recular. També he trobat a faltar que entitats de defensa de la llengua siguin més clares quan es produeixen vulneracions de drets lingüístics i quan hi ha reculades en la legalitat vigent a l’escola.

La resposta del conseller, Manel Balcells, va ser suficient?

M’agradarà veure per quins motius obren l’expedient. A vegades no és per la catalanofòbia que fa un servidor públic, sinó que argumenten que s’obre l’expedient perquè desprestigia la bata. També m’agradarà veure com acaba aquest expedient, la societat civil n’haurà d’estar pendent. Podria ser que l’anunci fos una manera de sortir del pas. A priori han fet el que es demanava, però caldrà veure si saben d’exercir el poder i fer el que no poden deixar de fer, sancionar aquesta conducta xenòfoba, malgrat la pressió estatal que rebran.

Un altre problema és que l’administració no recorda els drets dels catalanoparlants, i per tant aquests no els exigeixen i ells no els han de fer complir. És un peix que es mossega la cua: l’administració ha d’empoderar els catalanoparlants perquè es queixin sempre que vegin violats aquests drets. Això exigeix una proactivitat que l’administració no té perquè no vol problemes. Volem mantenir-se en els seus càrrecs molt ben retribuïts i això es veu molt a la conselleria d’Educació.

Vol dir que l’actitud de Balcells li recorda la del conseller d’Educació, Josep González Cambray?

No voldria posar noms propis perquè això és un problema que transcendeix els consellers. Implica el sottogoverno. Jo mateix em vaig entrevistar amb la subdirectora general d’Inspecció Educativa i portàvem tres quarts d’hora i ja volia marxar a fer un cafè. Hi ha consellers que voldrien pressionar més, però els de sota no l’acompanyen. Per exemple, la subdirecció general d’Inspecció Educativa no ha fet la seva feina amb la llengua mai perquè els inspectors s’hi posen de cul. Un funcionari no pot desobeir, com a subdirectora has d’assumir el conflicte amb els funcionaris que no volen complir amb la seva obligació. Llavors és quan em diuen des de la conselleria que no imposaran la llengua als professors. Això el que vol dir és que ells creuen que els docents tenen dret a imposar una llengua als alumnes en contra de les lleis que ho regulen. És molt fort el que estan dient. S’estimen més que els professors triïn la llengua que no pas que siguin les famílies qui decideixin si volen immersió.

A la concertada el problema lingüístic és pitjor?

L’administració no té cap mena de control sobre els professionals de la concertada, tot i que cobren un sou públic. Quan vaig ser a l’hospital per tenir el meu segon fill, enlloc em van atendre en català. Era concertat i en cap moment vaig tenir dret a ser atès en la meva llengua. Per què? Perquè no hi ha cap control de l’administració. De fet, des de l’administració m’han arribat a dir que com a sindicat ho hem de posar sobre la taula perquè ells puguin actuar. Això no funciona així. Ells tenen unes competències i les han d’exercir. Són ells qui han de complir les seves obligacions, i si no ho fan o han de dimitir o canviar de model.

Creu que aquest canvi de model és el més adient?

El model actual, tant en l’àmbit sanitari com en l’educatiu, és un fracàs. Els mateixos líders independentistes diuen que els seus fills parlen més castellà que català a l’escola. Si ells mateixos ho diuen en privat, per què en públic diuen que és un model d’èxit? Saben que és mentida perquè ho veuen en les seves famílies. Si no el fan complir al 100%, amb inspecció i formació sociolingüística, és obvi que l’han de canviar.

Informa:ELMON.CAT (4-III-2023)