GERARD FUREST: ” NI LA CCMA NI LA GENERALITAT HAN FET LA SEVA FEINA AMB EL CATAL√Ä “

( PEP MART√ć )
Gerard Furest s’ha afegit al debat sobre la llengua amb el Dec√†leg irreverent per a la defensa del catal√† (N√ļvol), on fa un discurs cr√≠tic sobre la manca de pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques en els darrers anys. L’autor propugna el que anomena un pragmatisme unilateral, una defensa desacomplexada de la llengua que ell voldria que form√©s part del carril central dels defensors del catal√†. Per aix√≤ t√© inter√®s a combinar un to combatiu i molt cr√≠tic amb la classe pol√≠tica i la CCMA amb una crida a aprofitar les estructures que es tinguin sense caure en vocabularis exagerats.

Professor de Llengua Catalana en l’ensenyament secundari, Furest (Figueres, 1980) √©s coordinador de la comissi√≥ de Llengua de la sectorial d’Educaci√≥ de la Intersindical CSC. Es defineix com a nacionalista sense cap complex i reivindica utilitzar el poder pol√≠tic que es tingui, sigui molt o poc, per fer avan√ßar una llengua que l’obsessi√≥ per eixamplar la base sobiranista ha deixat bandejada. La sent√®ncia del 25% ha legalitzat, assegura, una situaci√≥ que existia ja de facto. L’entrevistem a la llibreria Finestres.

РQuè ha volgut explicar amb el seu Decàleg?

– Quines s√≥n les causes del retroc√©s en l’√ļs social i altres de la llengua catalana en els darrers quinze anys. Preguntar-me qu√® ens havia passat com a comunitat ling√ľ√≠stica perqu√® el retroc√©s fos tan fort i evident. I he trobat diverses causes. Unes, les demogr√†fiques, molt √≤bvies. D’altres, la manca de pol√≠tica ling√ľ√≠stica els darrers anys. La manera amb qu√® alguns partits pol√≠tics han abordat el proc√©s independentista. I tamb√© el retroc√©s en el llenguatge, que ha afectat l’autoestima dels parlants.

РA què es refereix quan esmenta el llenguatge?

– Doncs, per exemple, recordo, perqu√® ja tinc 41 anys, que hi havia una √®poca en qu√® a la gent no li feia vergonya dir que era nacionalista catal√†. Ara no trobar√†s absolutament cap partit pol√≠tic que es reclami nacionalista. Aix√≠ com el PNB diu que √©s un partit nacionalista, aqu√≠ no. Nosaltres sempre hem estat d’un nacionalisme obert i integrador, mai excloent ni agressiu. Per√≤ com que els altres ens han dit que el nostre nacionalisme era xen√≤fob, nazi i lazi, o ens ho hem acabat creient o ens hem acomplexat. Quan tu dius que ets independentista no nacionalista, autom√†ticament aix√≤ et porta a posar la llengua en un segon pla. Tamb√© ha passat que la gent que estava disposada a defensar la llengua, ha estat titllada de manera err√≤nia d’identit√†ria o essencialista. Quan aquest llenguatge no ve de fora sin√≥ de dins mateix, la cosa es complica.

– Reivindica el nacionalisme?

– No fer-ho suposa amagar el conflicte real, que √©s el conflicte entre dues nacions, que reivindiquen una la voluntat de destruir l’altra, i l’altra de resistir i prevaler. √Čs un xoc entre dos nacionalismes. Dir que no ets nacionalista el que fa √©s debilitar-te. El Bloc Nacionalista Gallec t√© algun problema amb el nom? Esquerra abertzale vol dir esquerra patri√≤tica. T’imagines algun pol√≠tic dient-se patriota? Dirien que √©s lepenista. Nom√©s els partits que es descafe√Įnen amaguen el terme nacionalista, com el Bloc Nacionalista Valenci√† que ara ha passat a dir-se M√©s Comprom√≠s. Joan Fuster es reclamava com a nacionalista i volia deixar de ser-ho per ser nom√©s valenci√†.

РLa immersió ha fracassat?

РLa immersió no existeix. Aquí el que hi ha en realitat és una doble línia educativa. Tenim uns instituts en què es fan la majoria de les classes en castellà i uns altres en què es fan en català.

“La immersi√≥ no existeix, el que hi ha en realitat √©s una doble l√≠nia educativa”

РCom veu la situació després de la sentència i després de Canet?

– La sent√®ncia del 25% √©s molt dolenta perqu√® legalitza una situaci√≥ que ja tenim de facto en molts llocs. En molts llocs ja es fa un 50% de classes en castell√†. La sent√®ncia parla d’un m√≠nim del 25%, que ja √©s el que tenim, un 30, un 40%, un 70%… Aqu√≠ el que hi hauria d’haver √©s un desacatament massiu, que inclogu√©s pol√≠tics, comunitat educativa i un gruix suficient de pares. La Intersindical, la CGT, la USTEC, estem a mort amb el catal√†. Per√≤ necessitem els pares i els pol√≠tics. Despr√©s de canet, no hi ha molta difer√®ncia perqu√® ja hi havia hagut altres sent√®ncies. A Canet, hi ha 23 fam√≠lies de 25 que volen ensenyament en catal√†. Fa dos mesos hi va haver una sent√®ncia a Llagostera, que tamb√© imposava el 25%.

РEl procés independentista no ha ajudat a la llengua?

– El problema no √©s el proc√©s, sin√≥ tot el que ha comportat pel que fa a la manca de pol√≠tica ling√ľ√≠stica. El proc√©s neix en bona part, suposo, en veure el retroc√©s de la llengua. L’Enquesta d’Usos Ling√ľ√≠stics del 2008 assenyala un 35,6% de catalanoparlants. El problema no ha estat el proc√©s, ha estat que per tirar endavant el proc√©s, creient que s’eixamplava la base enormement, s’han deixat de fer pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques. Aquest pa√≠s fa vint anys que no t√© pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques. S’han fet lleis, com la del cinema del 2010 o del codi de consum tamb√© del 2010. Per√≤ no s’han aplicat. El proc√©s independentista ens havia prom√®s que es crearien noves estructures d’estat, per√≤ ens ha acabat duent a perdre les dues estructures d’estat que control√†vem, que eren l’educaci√≥ i els mitjans p√ļblics. √Čs conseq√ľ√®ncia de la voluntat de voler eixamplar tant la base que perds bous i esquelles. En aix√≤, el proc√©s ens ha distret. No era incompatible intentar assolir la independ√®ncia amb refor√ßar l’autoestima ling√ľ√≠stica. Creien que sense fer una pol√≠tica ling√ľ√≠stica, ampliarien la base. Per√≤ som el 47-48% de sempre. Si ens hagu√©ssim disparat fins al 65%, ho compro. Per√≤ a les √ļltimes eleccions es va arribar a un 52% perqu√® la participaci√≥ va ser m√©s baixa.

РAquesta manca de política per la llengua té unes dates molt marcades, pel que ens diu.

– No excloc pas el factor demogr√†fic, el model econ√≤mic amb Barcelona World o els Jocs Ol√≠mpics. Tot model econ√≤mic t√© les seves conseq√ľ√®ncies ling√ľ√≠stiques i humanes. Per√≤ els anys clau queden reflectits en les dades que dona Educaci√≥. L’any 2006, l’√ļs prioritari del catal√† entre els alumnes era del 67%. Les √ļltimes dades que tenim donen un 21,6% de catal√† prioritari. Han augmentat els usos biling√ľes, √©s clar, per√≤ s√≥n un espai entre un monoling√ľisme i un altre. La tend√®ncia √©s clara. Aquests anys han estat la d√®cada ominosa pel catal√†. Perqu√® no s’han fet pol√≠tiques ling√ľ√≠stiques. En tenim molts exemples. Un de fa uns dies: a una formadora en catal√† per a joves immigrades, les mateixes t√®cniques del departament d’Igualtat i Feminismes li van dir que havia d’impartir en castell√†. En quina llengua es fan la major part dels cursos del SOC? El Govern independentista que tenim est√† exercint el poder de manera adequada? La meva resposta √©s que no.
“Quan dius que ets independentista no nacionalista, a
ix√≤ et porta a posar la llengua en un segon pla”

– L’administraci√≥ tampoc ha fet la feina?

– Tenim una administraci√≥ amb molta gent que no t√© cap formaci√≥ socioling√ľ√≠stica. A les escoles no saben qu√® √©s la llei d’Immersi√≥ Ling√ľ√≠stica. Perqu√® no tenen formaci√≥. Abans els professors sabien que la immersi√≥ venia de l’escola Rossell√≥-P√≤rcel de Santa Coloma de Gramenet, perqu√® ho van demanar fam√≠lies castellanoparlants. Molts mestres no saben que la immersi√≥ era perqu√® hi hagu√©s un biling√ľisme real de compet√®ncies entre les dues lleng√ľes. Si no tens compet√®ncia igual en les dues lleng√ľes, no tens llibertat i et quedes en la llengua que saps. Els mateixos responsables pol√≠tics no ho saben i, de fet, fan uns usos ling√ľ√≠stics superdigl√≤ssics. Comen√ßant perqu√® dupliquen totes les seves intervencions. Despr√©s diuen que el govern espanyol no fa oficial el catal√† a Europa. Per√≤ a Catalunya √©s oficial i tu fas usos biling√ľes.

РNo és partidari que donin respostes en castellà?

– Home, aix√≤ el que fa √©s que quan els mitjans espanyols repliquin les teves intervencions, no s’escolti el catal√† i la gent de Madrid no tingui una imatge pluriling√ľe de l’estat del qual tu reclames el pluriling√ľisme.

– Quina mesura urgent de pol√≠tica ling√ľ√≠stica considera m√©s necess√†ria?

– Coses que es podrien fer: primer de tot, aplicar la immersi√≥ ling√ľ√≠stica. Tenim escoles i instituts de l’√†rea metropolitana que fan un 60-65% de les classes en castell√†. Jo n’he vist com a professor. Segon, que tots els partits que es consideren catalanistes, no nom√©s independentistes, fessin √ļs exclusiu del catal√† en totes les seves intervencions p√ļbliques. Hi va haver un temps en qu√® ho feien, i Tele 5 i Antena 3 els subtitulaven. Ara s’ha perdut. Amb els beneficis de Tele 5, no poden tenir un traductor? D’aix√≤ els pol√≠tics no en s√≥n conscients. Estan farcits de la mateixa digl√≤ssia que la resta de ciutadans. I una altra cosa que caldria √©s reformar la Corporaci√≥ Catalana de Mitjans de Comunicaci√≥.

– S’hi mostra molt cr√≠tic. Per qu√®?

– La Corporaci√≥ no ha fet la feina. √Čs veritat que s’ha rebaixat el pressupost, de 450 milions d’euros a 310. Per√≤ tamb√© √©s cert que en el seu moment el pressupost que es dedicava a pagar sous era d’un 30% i ara √©s d’un 60%. I aix√≤ no et permet enfortir la producci√≥ audiovisual. La Corpo s’hauria de dedicar majorit√†riament al p√ļblic jove, que √©s el futur de la llengua. S’ha d’adre√ßar al meu fill que quan veu els dibuixos del Club Super 3 veu que la meitat de la publicitat √©s en castell√†, veu uns dibuixos tan poc atractius que quan tingui set anys se n’anir√† a les televisions espanyoles. El Club Super 3 t√© un 0,5% de share. Havia arribat a tenir un 8%. No ens podem permetre el luxe d’un Club Super 3 disminu√Įt i no tenir un canal 3XL que s’adre√ßava als adolescents. El 3XL es va tancar l’1 d’octubre, una data simb√≤lica, del 2012.

“Els nostres pol√≠tics no saben exercir el poder, no pots parlar de fer una DUI si tens por del comit√® de TV3”

РPer què es va tancar?

– No s’hauria d’haver tancat cap canal de la Corporaci√≥. Quan tu ets una minoria nacional no pots eliminar els instruments de reproducci√≥ cultural. Diuen que hi va haver factors interns, com la pressi√≥ de la gent d’Esports. Per aix√≤ tenim L’Esport 3, que no s’ho mira ning√ļ, que no emet continguts importants de futbol amb drets, perqu√® els tenen les privades, i emet documentals. Recuperar el 3XL √©s el primer que ha de fer aquest govern si vol acostar la llengua als joves. Tenim un problema amb els adolescents. Ara tenim nois als instituts catalanoparlants que entre ells es relacionen en castell√†. Ho he viscut com a professor. He preguntat al Joan i a l’Albert: “com √©s que us parleu en castell√†?” S’han desvinculat tant de la llengua que et contesten en aquest catanyol infecte: “Qu√® m√©s dona, profe?”. I no se’ls ha de culpabilitzar. Els pol√≠tics i la Corporaci√≥ els han abandonat.

– De l’actual retroc√©s no en culpa l’Estat?

– √Čs evident que hi ha hagut una ofensiva a Madrid, per√≤ el que dic √©s que hem de deixar de banda el victimisme anticompassiu. Aix√≤ no √©s seductor. Fa tres-cents anys que sabem que l’estat espanyol √©s ling√ľicida, no cal que m’ho vagin repetint. Per√≤ si tinc instruments de poder, per migrats que siguin, he d’exercir-los. Aqu√≠ ens hem trobat amb partits independentistes que fan pol√≠tiques en favor de moltes col¬∑lectivitats, en favor del llenguatge inclusiu, que est√† molt b√©, per√≤ si mirem el CEO, veiem el percentatge de votants catalanoparlants que t√© cada partit, que oscil¬∑la entre el 70% d’ERC i el 90% de Junts i la CUP. Els darrers deu o quinze anys, els partits independentistes han perjudicat el seu electorat. I aqu√≠ incloc tots els partits, Junts, ERC i la CUP. Un exemple: quan hi va haver l’acord entre Esquerra i la CUP, no hi va haver res referit a la llengua. Jo soc un nacionalista d’esquerres. Jordi Carbonell, que es va presentar per Nacionalistes d’Esquerra, era un reaccionari? Si tu no defenses els drets ling√ľ√≠stics dels teus votants, el millor que pots fer √©s llan√ßar-te a la paperera de la hist√≤ria.

РEn aquest àmbit, han fallat tots els partits independentistes?

– Tots. Junts ha jugat a tensionar emocionalment el sector independentista m√©s radical, per√≤ d’una manera ret√≤rica. El problema d’ERC ha jugat en termes que validaven el biling√ľisme social, que √©s depredador per naturalesa. Per la CUP, la llengua no ha estat mai tema de debat a les seves assemblees. Fa anys que s√≥n determinants al Parlament i tampoc s’ha fet res important en tema de llengua.

РAlhora que avisa sobre el llenguatge, també adverteix contra alguns excessos retòrics. Com parlar de colonialisme.

– Nosaltres hem estat reprimits, per√≤ no som el Tibet ni hem d’anar pel m√≥n en pla bonze. S√≠ que hi ha trets colonials en la relaci√≥ Espanya-Catalunya, per√≤ nosaltres no som una col√≤nia. Tenim un autogovern, tutelat, sens dubte, per√≤ que no hem exercit com tocava. Els nostres pol√≠tics no saben exercir el poder. No pots parlar de fer una DUI si tens por del comit√® de TV3. Jo em situo en un unilateralisme pragm√†tic en termes de llengua. Ser pragm√†tic √©s revolucionari perqu√® transformes la realitat a partir del que tens. En canvi, abusar de la ret√≤rica maximalista pot ser reaccionari perqu√® al final deixes la realitat com est√† o la degrades.

– √Čs imprescindible tenir un estat per salvar els mots?

– √Čs molt necessari, per√≤ t√®cnicament no √©s imprescindible. Els jueus, durant 2.000 anys, han viscut fora i han sobreviscut. Per√≤ tenir un estat √©s ideal. El que ens passa √©s que ens sentim una comunitat molt feble i no sabem solidificar-nos, creient que l’estat ens ho solucionar√† tot, i no √©s aix√≠. La situaci√≥ de la llengua a Andorra √©s bastant deplorable. Bielor√ļssia √©s un estat amb llengua pr√≤pia en proc√©s de desaparici√≥, amb un r√®gim pror√ļs en contra de la llengua pr√≤pia. Jo vull un estat, per√≤ vull sobretot la independ√®ncia mental i espiritual dels individus que formen la nostra comunitat ling√ľ√≠stica.

“El catal√† no ha de ser la llengua dels independentistes, per√≤ aquests l’han de defensar”

РPer fer una defensa eficaç de la llengua, els qui encapçalen les reivindicacions independentistes han de ser els mateixos que els qui impulsin el combat per la llengua?

– Una llengua normal √©s la que parlen els d’esquerres i els de drets, els indepes i els no indepes. Quan va sortir la SER de Cun√≠, em vaig alegrar pel fet que els unionistes puguin escoltar una r√†dio en catal√†. El catal√† no ha de ser la llengua dels independentistes, per√≤ els independentistes s√≥n els primers que han de defensar el catal√†. Quan Ciutadans diu que no s’ha de polititzar la llengua, s’ha de recordar que va n√©ixer abans del proc√©s. Al Pa√≠s Valenci√† hi ha Ciutadans i all√≠ no hi ha cap proc√©s. No s√≥n els independentistes els qui han polititzat la llengua, ha estat el nacionalisme espanyol que ha renascut el que vol acabar la feina que va comen√ßar Franco.

– Com es podrien trobar complicitats per la llengua entre els castellanoparlants?

– Per comen√ßar, defensar la llengua amb convicci√≥ i no anar amb aquest discurs paternalista que el catal√† obre portes i ser√† bo per tu. Evidentment que ha de ser √ļtil, per√≤ comencem fent-lo √ļtil a l’administraci√≥. Tamb√© a les administracions locals. El catal√† ha de ser √ļtil per a tots els √†mbits de l’administraci√≥, inclosos pels escombriaires. I la gent ja s’espavila.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (26-XII-2021)

143 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: