GIRONA EN CATAL√Ä ES DIU…GIRONA

“Girona es diu Girona ”
( JORDI GALVES )
Girona es diu Girona, en catal√†. En canvi, en espanyol, es diu Gerona. √Čs aix√≠, poseu-vos com vulgueu que √©s aix√≠. I Lleida es diu L√©rida. De la mateixa manera que, en catal√†, Zaragoza es diu Saragossa, Jumilla es diu Jumella i London es diu Londres. L‚ÄôEnglish Channel es diu canal de la M√†nega i no, no t√© res a veure amb la terra del Quixot. Chile es diu Xile, Bńõijńęng (ŚĆóšļ¨) es diu Pequ√≠n, Ierevan (‘Ķ÷Ä’•’ĺ’°’∂) es diu Erevan i la ciutat d‚Äôal-Jaza‚Äôir (ōßŔĄō¨ō≤ōßō¶ōĪ) es diu Alger, una paraula catalana que passa al franc√®s ben aviat. Totes les lleng√ľes adapten els noms dif√≠cils de pronunciar a la seva fon√®tica particular i a la seva tradici√≥ cultural; d‚Äôaqu√≠ ve que es digui Nova York i, en canvi, usem la paraula Newcastle sense traduir-la, perqu√® la ciutat dels gratacels ja forma part de nosaltres. Quan catalanitzes el nom d‚Äôun indret √©s que te l‚Äôhas fet teu, de manera que molts preferim Xicago a Chicago i tamb√© estem molt agra√Įts a la vida per no haver d‚Äôesmentar gaire la prov√≠ncia canadenca de Saskatchewan, tan euf√≤nica com remota. Aquest principi general t√© excepcions, poques, i el fan servir totes les lleng√ľes del m√≥n. √Čs una llei universal.

La documentada i hist√≤rica persecuci√≥ ling√ľ√≠stica del catal√†, durant molts segles, ha generat que algunes persones, amb molt bona intenci√≥, mai no acceptin cap traducci√≥ dels noms propis catalans

Per√≤ vet aqu√≠ que fa pocs dies, Luis del Pino, el fam√≥s ultranacionalista espanyol, va decidir posar-se a llegir textos catalans antics i qued√† commocionat amb l‚Äôexperi√®ncia. Cal dir que aquest Llu√≠s del Pi jo no el tocaria ni amb un bast√≥ llarg, que √©s el periodista conspiranoic que va investigar els famosos atemptats de l‚Äô11 de mar√ß del 2004 a Madrid, contra la versi√≥ oficial. Jo no li diria res a aquest Ludovicus Pinastellus, que s‚Äôexhibeix amb l‚Äôestanquera pintada a la cara, per√≤ √©s que es veu que ha descobert que llengua catalana t√© hist√≤ria, ui, i, per tant, ha anat canviant. Louis du Pin acaba de recuperar una piulada del 23 de setembre de 2018 on anunciava al m√≥n un gran descobriment contra les mentides catalanes: ‚ÄúHusmeando en archivos geneal√≥gicos de la provincia de Gerona, me he topado con algo curioso: en todos los documentos escritos EN CATAL√ĀN, a Gerona se la llama GErona, no Girona‚ÄĚ i en un altre tuit de fa tres dies, del 24 d‚Äôagost, impressionava amb la seva sagacitat: ‚ÄúVamos afinando. Del libro de actas del Ayuntamiento de Gerona. Documento en catal√°n del 3 de enero de 1810: se usa Gerona.‚ÄĚ
La conxorxa sembla evident per a aquest investigador expert en les conspiracions m√©s complexes, per aquest periodista que veu el que vol veure. Tant reclamar la forma Girona, Girona, en llengua catalana i ell solet ha descobert que √©s un invent, una manipulaci√≥ del male√Įt nacionalisme. Per als ulls de Ludwig der Kiefer els fets s√≥n n√≠tids, tot √©s una operaci√≥ per molestar, per allunyar el catal√† de l‚Äôespanyol, quan s√≥n pr√†cticament iguals, com sap tothom. No ent√©n que, mentre Girona s‚Äôescrivia Gerona, en la llengua tradicional i llatinitzada, Barcelona s‚Äôescrivia Barchinona i Osca s‚Äôescrivia Osca. No per influ√®ncia del catal√†, sin√≥ del llat√≠. Per aix√≤ mateix el gentilici espanyol de la ciutat √©s oscense.

La documentada i hist√≤rica persecuci√≥ ling√ľ√≠stica del catal√†, durant molts segles, ha generat que algunes persones, amb molt bona intenci√≥, mai no acceptin cap traducci√≥ dels noms propis catalans. Es pot entendre. Nom√©s qui ho ha patit sap com √©s d‚Äôhumiliant, de feridor, l‚Äô√ļs de formes colonitzadores com San Cucufate del Vall√©s o San Saturnino de Noya. Potser √©s l‚Äôhora de no privar els espanyolistes de tenir aquesta viv√®ncia emotiva, de veure com, en catal√†, tamb√© ens hi podem tornar i fer el mateix. Tamb√© podem traduir encara m√©s topon√≠mia espanyola a la nostra llengua i fer-la servir. M√©s topon√≠mia de la que ens permet la nostra tradici√≥ ling√ľ√≠stica, recuperant formes medievals o, fins i tot, inventant-ne de noves.

Aix√≠ tindran tota la ra√≥ tots els que ens acusen d‚Äôuna topon√≠mia pensada nom√©s per irritar. Tots aquells que ens acusen de falsificadors. Qu√® els semblaria que la ciutat de Sevilla fos ara en catal√† √áib√≠lia? Que M√†laga fos M√†lega o M√†leca. Que Valladolid s‚Äôescrigu√©s a partir d‚Äôara Vall Adolit. Seguint l‚Äôexemple de Sant Jaume de Gal√≠cia tamb√© podr√≠em adoptar la forma Vic de Gal√≠cia (Vigo), Lucurunya (La Corunya) i, des de la mateixa perspectiva, escriure sempre les ciutats asturianes d‚Äôacord amb la llengua pr√≤pia d‚Äôaquell territori: Xixon (Gij√≥n) i Uvieu (Oviedo), molt m√©s f√†cils de pronunciar amb la fon√®tica catalana. Podr√≠em tamb√© fer traduccions directes i aix√≠ obtindr√≠em la ciutat andalusa de Magrana o la universit√†ria Alcal√† de Fenars. Tot √©s posar-s‚Äôhi. Que bonic seria poder parlar de Xer√®s de la Frontera, de la remota Santa Creu de Tenar√≠fia, de les localitats madrilenyes de M√≤stols, Fontllaurada, Llegany√®s, Xetaf (Getafe), Torrassa d‚ÄôArdo√ß i El Corc√≥ (Alcorc√≥n) un nom for√ßa adient per denunciar la pol¬∑luci√≥ ac√ļstica del municipi. Les localitats basques les dir√≠em sempre en basc, amb la possibilitat optativa d‚Äôanomenar Irunya com a Pampalluna. Santander passaria a ser Sant Andreu de Castella, Burgos quedaria en Burcs, El Miria seria Almer√≠a, i recuperar√≠em les velles formes d‚ÄôAlbacet, Lo Grony (Logro√Īo), la Cantarella (Alcantarilla), Olva (Huelva) i Tol√®dul. Les dues ciutats d‚ÄôExtremadura serien C√†rceres i Badallo√ß. Sense oblidar les nobles ciutats castellanes de √áamora i d‚ÄôEn√ßalam√†nquia, per on passa el riu Tormos. Tamb√© podr√≠em fer servir la forma Xa√©n i Guadalaixara. Sense oblidar les col√≤nies africanes de Septa i Mililla. En la guerra cultural, encara no hem dit la darrera paraula.

Informa:ELNACIONAL.CAT (27-8-2020)

287 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: