GRÀCIES AL PROCÉS? BNC CONCENTRA ARA EL 80% DE LA INVERSIÓ EN OFICINES A ESPANYA

( ROSA SALVADOR )
Barcelona ha concentrat un 80% de la inversió que s’ha fet en oficines a Espanya al primer semestre de l’any, segons dades de la consultora Cushman & Wakefield. “El mercat immobiliari de la ciutat ha sorprès a tothom per la seva recuperació”, reconeix Eusebi Carles, soci de la consultora Capital Markets . El més significatiu, assegura, és que “els compradors han estat grans grups internacionals core com companyies d’assegurances i fons de pensions, que busquen mercats molt segurs per invertir a llarg termini. Tot i que es lloguen menys oficines que el 2019, com a totes les grans ciutats del món, els inversors compren perquè confien en la fortalesa de l’economia de la ciutat a mitjà termini”.

Segons Cushman & Wakefield, al primer semestre la inversió en oficines a Barcelona ha obtingut els 811 milions d’euros, un 165% més que el 2020, però també un 4,7% més que el 2019, l’últim any prepandèmia, en què la inversió immobiliària a la ciutat se situava en nivells rècord.

A Madrid la inversió al primer semestre ha estat de 155 milions d’euros, un 78% menys que els 754 milions del primer semestre del 2020, que portava encara un bon inici prepandèmia, i amb prou feines un 10% dels 1.367 milions que es van invertir el 2019.

Carles adverteix que “un semestre és molt poc temps per marcar tendències en mercats immobiliaris petits, com Madrid i Barcelona, en els quals un parell de transaccions de gran mida canvien molt les xifres”.

I aquesta ha estat la situació de Barcelona. A la ciutat, des de l’any 2010, s’han tancat 13 compres d’oficines de més de 100 milions d’euros, de les quals cinc s’han firmat en els últims mesos.

Aquestes operacions són la venda de l’edifici de La Llave de Oro a Almogàvers, 131, per 100 milions al grup Blackstone, i la de l’ Urban Office, a Bilbao, 156, per 170 milions al grup DWS, que pocs mesos després va comprar One Parc Central, al carrer Marroc, 33, per 128 milions. En les ­últimes setmanes destaquen la venda del complex Sea Towers, de Meridia, a l’ Avinguda Icària, 211, a Allianz per 180 milions i la venda de la torre Esteve, l’única fora del 22@, a la plaça Europa, per 100 milions d’euros.
Amb 758 milions, el 22@ concentra un 60% de la inversió en oficines d’Espanya des de començament d’any

El districte del Poblenou ha captat un 60% de la inversió en oficines que s’ha fet a Espanya al semestre i acapara un 70% de la inversió en oficines a Barcelona des del gener del 2020. Un 75% de les compres les han fet inversors estrangers, que abans només suposaven un 58% del capital.

El 22@ va néixer el 1998 i Carles assegura que “abans explicàvem el projecte, el que arribaria a ser, però ara els inversors ja veuen els edificis i la vitalitat de tot l’entorn”.

Segons la seva opinió, l’èxit del 22@ és en bona mesura un èxit urbanístic. “L’Ajuntament partia d’una tela en blanc, de naus en desús, i la transformació es va ­dissenyar bé”. Així, destaca que
el districte combina residencial, hotels i centres d’ensenyament –i residències d’estudiants– amb les oficines, cosa que permet construir diverses tipologies d’edificis. Els centres comercials del Centre de la Vila, Glòries i ­Diagonal Mar, als vèrtexs del gran triangle de la zona, garanteixen una gran oferta de lleure. “Els inversors valoren que hi hagi bones infraestructures de transport, fibra òptica, recollida pneumàtica d’escombraries i climatització externa, i tenir al costat una platja urbana”.

“Al principi les oficines de la zona es llogaven a usuaris que buscaven preus econòmics, però ara les multinacionals que s’instal·len busquen un edifici que
els ajudi a captar els millors professionals, tant de la mateixa ciutat com expatriats. I en això el 22@ funciona molt bé”, assenyala Carles.

Una de les explicacions de la diferent evolució del mercat d’oficines de Madrid i Barcelona després de la pandèmia és el perfil dels usuaris. A Madrid predominen les grans empreses cotitzades, les seus centrals de mul­tinacionals i el sector financer, ara molt afectats per la disrupció tecnològica. A Barcelona, tot i això, dominen les empreses industrials i les tecnològiques, que suposen un 50% dels usuaris del 22@. “MadBit, la iniciativa que promouen grans immobiliàries a la capital a la zona de Julián Camarillo, segurament serà una competència important en el futur”, reconeix Carles.

Els inversors compren oficines a Barcelona per la fortalesa del seu “mercat d’usuaris”: segons Cushman & Wakefield, al primer semestre s’han llogat 140.000 m2d’oficines, un 54% més que l’any passat, tot i que encara siguin un 43% menys que el 2019, un any que va ser rècord a la ciutat. Fins al juny, pràcticament s’han llogat els mateixos metres que a Madrid (on s’han firmat 145.000 m2, encara un 59% per sota del nivell del 2019), quan l’absorció a la capital és normalment un 30% més gran.
Al semestre s’han llogat 140.000 m2, un 43% menys que el 2019, però gairebé els mateixos que a Madrid

“La pandèmia va agafar Barcelona amb fonamentals molt bons”, assenyala Eusebi Carles, “amb molta demanda de lloguer i de compra i poc espai disponible”. Això ha sostingut les rendes, que als millors edificis de la zona de negocis de la ciutat han baixat un 4%, fins a 27,25 euros per metre quadrat al mes. La taxa de disponibilitat se situa ara en un 6,7%, i és de només un 4% al 22@, malgrat que arribin al mercat nous edificis.

Al 22@ es concentra ara el gruix de les promocions d’ofi­cines a Barcelona: en els pròxims tres anys es construiran 40 edi­ficis, amb 427.000 m2de super­fície, dels quals un 15% ja estan llogats. Carles recorda que en els últims anys la ciutat ha absorbit prop de 120.000 m2nets de nou espai d’oficines, i els estudis sobre projecció d’ ocupació preveuen que Barcelona sigui entre les deu ciutats europees que generaran més ocupació al sector terciari fins al 2030. “Aquest escenari és el que descompten els inversors: que hi pugui haver tensió al mercat a curt termini, però no un problema estructural”, va assenyalar.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (26-VII-2021)

83 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: