HEM DE TENIR POR ?

“Hem de tenir por”?
( ALBANO-DANTE FACHIN )
Les imatges de la Gu√†rdia Civil colpejant una porta amb brutalitat extrema, la sensaci√≥ d’impunitat acumulades per tants muntatges policials i la implantaci√≥ sistem√†tica d’un escenari gaireb√© pre-b√®l¬∑lic per part de l’entramat pol√≠tic-medi√†tic, vulguem o no, ens fa sentir un malestar, un desassossec que es pot semblar massa a la por. Pot ser un dia la meva porta? Puc ser jo un dels tants que han estat detinguts, interrogats i empresonats sense proves, sense garanties, sense proves?

Qui no s’ha fet aquestes preguntes aquestes √ļltimes hores? Qui no ha repassat mentalment el seu compte de Twitter, les seves converses telef√≤niques dels √ļltims dos maleint la male√Įda situaci√≥? Qui no s’ha sorpr√©s valorant la possibilitat de callar, de no fer tant retuit, de “vigilar” amb el que deia per tel√®fon o a casa al costat d’Alexa? Qui no ha pensat que, potser, quan parla Carrizosa ens est√† advertint que faran el que calgui perqu√® ells tenen el poder? Qui no ha recordat que tantes vegades arreu del m√≥n els dolents han esclafat els bons perqu√® al final, quan les coses es posen lletges l’√ļnica ra√≥ √©s la ra√≥ de la for√ßa? Quantes pel¬∑l√≠cules, llibres, documentals i hist√≤ries hem llegit on qui guanya no guanya per tenir ra√≥ sin√≥ per tenir for√ßa? Quants de nosaltres aquests dies hem estat temptats de dir-li a alg√ļ proper: “v√©s amb cura”? S√≠, √©s la por. La por funciona, s’encomana i ens fa r√†bia sentir-la perqu√® percebem que √©s dintre nostre que es lliura una batalla que estem perdem, molt abans que arribin a la porta de casa nostra.

Defensar-nos

√Čs en aquest moment, on la por es contagia, on la r√†bia de veure’s arraconat es fa patent, quan hem d’activar tots els mecanismes de defensa possibles. Cal recordar que hi ha tombat la porta de casa del ve√≠ per√≤ cal no oblidar l’evid√®ncia que no poden derribar totes les portes, ni tan sols l’1% de totes les portes de tota la gent que sap que cal seguir dempeus. Cal recordar que fins i tot, com s’ha publicat fa unes poques hores, la porta ja havia estat substitu√Įda per una de nova, de m√©s forta. I cal recordar que igual que la por es contagia a una velocitat enorme, la valentia, la dignitat col¬∑lectiva davant la injust√≠cia, la necessitat imperiosa de dir prou, la sensaci√≥ irresistible de “per aqu√≠ no passo” √©s mil vegades m√©s contagiosa, mil vegades m√©s potent i, el m√©s important, mil vegades m√©s satisfact√≤ria. Hem de tenir por? S√≠. I l’hem de comprendre, aguantar-lo i empassar-lo.
Un cop fet aix√≤, tornem a la realitat i recordem qui som, qui s√≥n els nostres amics, ve√Įns i companys i preparem-nos per gaudir de treure’ns la por de sobra. De vegades guanyen els dolents per√≤ la seva por no dura eternament. Mentre es mant√© la solidaritat amb qui est√† patint directament, no oblidem que la por es pot esvair en un sol moment, amb un gest de dignitat, en una manifestaci√≥ que passa per sota el nostre balc√≥ o amb una mirada d’un desconegut que et somriu al carrer quan vas a trobar-te amb milions m√©s i recordes que no estem sols.
Informa:ELMON.CAT (28-9-2019)

209 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: